S'ha mort en Quico Oller

No podia començar pitjor aquest matí. Semblava que l'operació havia ant bé, però el seu cor, tan fràgil però tan intens, ha dit prou. En Quico, el mestre en organitzar meticulosament i en fer que les coses funcionin, el discret, l'amant de les coses "que no es veuen" per fer funcionar "les que es veuen". Ja no el veurem més, a ell. I a nosaltres se'ns estremeix el cor.

• Cerminònia: demà diumenge dia 1 a les 13:30 al Tanatori de Mataró.

Amb en Josep Puig Pla estem muntant una ràpida semblança per mirar de ser publicada demà o quan pugui ser. Aquí va els apunts que hem pogut recollir corre-cuita aquest matí:

:

DADES BIOGRÀFIQUES SOBRE FRANCESC (QUICO) OLLER I ROVIRA

:

• N. 10.8.1941 a Mataró. Estudia a l'Escola Pia de Santa Anna. Obté el títol perit industrial a l'Escola del Treball de Barcelona. De gran es va llicenciar en Història per la Universitat de Barcelona (UB).
• Casat amb Magda Soler i Regàs. Dos fills: Xantal i Ivó. 1 néta.
• Havia treballat en algunes indústries mataronines i a la vidriera Carim Otto molts anys abans d'entrar a l'Ajuntament.
• 1958/1963. Forma part del grup CC (Crist Catalunya?), liderat per Jordi Pujol. Precisament a rel de la detenció i processament de Pujol (1960) el grup participa a la campanya "Llibertat Jordi Pujol" (pintades, monedes, etc...) de la qual Oller n'és activista. A CC fan estudis sobre sociologia i cooperativisme.
• 1965. Amb alguns provinents del sector progressista de CC, i d'altres, formen el Frontt Socialista Federal, a Mataró (que té relacions amb el Frente de Liberación Popular, FELiPE, a nivell espanyol); després molts d'ells entraran al FOC.
• 1967. Entra a formar part de la coordinadora local de CCOO (amb Rafael Montserrat, entre d'altres), després que l'anterior fos detinguda; n'és el responsable del sector del vidre.
• 1968. Entra a formar part del Front Obrer de Catalunya, amb Xavier Manté, entre d'altres. El FOC té com a màxim dirigent al recentment traspassat Josep Ignasi Urenda, i compta també amb Isidre Molas i Pasqual Maragall.
• 1973, 18/7. A títol individual, participa a la constitució de l'Assemblea Democràtica de Mataró (ADM).
• 1975. Entra a formar part de la Comissió Permanent de l'ADM, representant a Independents pel Socialisme (Secretariat per al PSC-C), grup liderat per Alexandre Cirici i Pellicer i que el 1976 llançaria la crida per al Congrés Constituent del PSC que formà primer el PSC-C i, després, el PSC (PSC-PSOE), partits als quals ha militat fins avui.
• Etapa democràtica:
• Participa en diverses executives del PSC de Mataró.
• Ha format part de tots els comitès electorals, dirgnit o assessorant sobre la mobilització i formació dels interventors electorals.
• El 1979, participà en l'operació que portà Joan Majó a encapçalar la llista municipal del PSC, de la qual formà part.
• Etapa municipal (1979-1999):
• Diverses responsabilitats: destaquen la de cap de la Brigada Municipal i les relacionades amb la Mobilitat
• Reorganitzà i estructurà la Brigada Municipal.
• Cap del Departament de Circulació i Transports
• Muntà l'operatiu de la Marató Mataró-Bercelona, amb E. Terradas.
• Muntà el primer Pla d'Emergències Municipal de Mataró, amb R. Herrero, i ha dirigit diversos operatius especials a l'Ajuntament de Mataró.

BIBLIOGRAFIA

• CUSACHS i Corredor, Manuel, i PUIG i Pla, Josep. L'Assemblea Democràtica de Mataró (1973-1977). Ed. del Maresme / Robafaves. Mataró, 1983.
• CUSACHS i Corredor, Manuel. De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2003. Vegeu web de l'exposició.
• " "Mataronins a la campanya 'Llibertat Jordi Pujol'" a Mataró escrit, núm. 50, Mataró; maig 1990.
• PUIG i Pla, Josep. "L'Assemblea de Catalunya i l'Assemblea Democràtica de Mataró. Reflexions i notes complementàries" dins la XII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001

El PAUM

Els nostres joves han de poder viure a Mataró, i treballar-hi, si volen. Així de senzill podríem resumir l'objectiu de la proposta urbanística que amb aquest nom tan lleig de PAUM està lluitant el meu company

Més sobre Santes. Ivan Pera i Manuel Mas.

Balanç corre-cuita de Les Santes 2004

Bona nota.

:

Apressadament, crec que ja podem començar a fer els primers balanços. A mi em sembla que passen amb una molt bona nota, d'acord amb les expectatives i certa desconfiança prèvia. Aquest matí he felicitat en Jaume Graupera, regidor de Cultura, i m'ha dit que ell també està molt content, però que el mèrit és de tots. Ja ho deia ahir a Televisió de Mataró. Eren les seves primeres festes, de facto. L'any passat tot just acabava de prendre possessió.

Tranquils disfrutem més.

:

Han estat molt bé el conjunt d'actes, amb un grau de civisme considerable. Fa una estona valoràvem al despatx que tot ha anat perfecte, almenys des del punt de vista de la seguretat, quie és del que ens cuidem a l'àrea de l'Ajuntament on sóc. Per si de cas, la feina preventiva ha estat considerable. La diversitat dels actes porta molta feina, especialment els més nombrosos i que treballen amb elements de foc. Així, la mobilització d'efectius per a la protecció civil, amb el previ pla de seguretat, o de les policies local i autonòmica (i fins i tot la guàrdia civil), a més dels propis dispositius de seguretat de cada un dels actes, són un factor clau. Segurament desconegut, però essencial per gaudir a fons de la festa.

La fita més significativa, en tant que desconeixíem tant la seva dimensió final com el resultat mateix de l'acte, ha estat el concert de Carlinhos Brown a la platja, que portava per decorat, al darrere, una creu les dimensions de la qual no resistirien la legislació laïcista francesa.

Les primeres de l'Alcalde santero.

:

M'agradaria destacar també, com feien alguns abans de la festa, que han estat les primeres Santes amb Baron d'Alcalde. Ell mateix anunciava que és un Alcalde santero. I s'ha notat: m'agradaria saber a quants actes ha anat (jo n'he comptat uns 25). L'he vist entusiasmat, tant a ell com a la Joana, i ha fet de tot: des d'encendre traques fins a ballar sardanes.

De fet, Joan Antoni Baron no fa sinó el que va dir a la seva investidura. Deia que un dels eixos del seu mandat seria "la proximitat a la ciutadania, als veïns i veïnes, com a forma de governar, parlant i escoltant per tal de poder atendre millor les seves demandes i necessitats". Crec que, en aquest sentit, abocar-se a les Santes, sentir la festa amb la gent, és un bon símbol d'aquest compromís.

Ivan, de peus a terra

:

Avui, al cicle d'entrevistes del web del PSC de Mataró, li toca el torn a l'Ivan, Ivan Pera, regidor de Participació Ciutadana. L'Ivan fa pocs mesos que és regidor. Hem comentat que la sensació que té és la d'haver pujat en un tren en marxa, sense massa temps per una entrada acompassada, com caldria. Als quatre dies de ser-hi, com qui diu, ha de posicionar-se sobre el tema del pressupostos participatius, per exemple. Diu "toquem de peus a terra, no fem focs d'artifici". Amb l'Ivan som parents, la meva mare i el seu pare són cosins germans; fa molts anys ens vam sorpendre trobant-nos militant tots dos a la JSC i al PSC, curiosament, sense que en tinguem antecedents familiars... Des de fa un temps s'ha implicat força en les activitats dels socialistes de Mataró. O sigui que ens coneixem molt. A les passades eleccions municipals, l'Ivan va concórrer a la llista del PSC a Mataró. Té una sòlida formació política i és l'exemple clar que joventut i experiència no sempre estan renyits. Ho farà molt bé.

Manuel Mas, a Vigo

:

En Manuel Mas m'envia sms i em confirma que ha estat aquests dos dies passats a Vigo, visitant diferents empreses de la indústria de l'automoció gallega, amb una delegació dels portaveus socialistes a la Comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats, de la mà de la diputada gallega María José Porteiro. Avui surt la notícia (amb foto) a La Voz de Galicia.

:

Tinc tres llibres nous

Emancipació juvenil
:

De la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia rebo un llibre fantàstic, L'emancipació dels joves catalans. El camí que cal recórrer, disponible a internet, que fou preparat per afrontar "la nova etapa del govern d'esquerres a Catalunya", i que ha preparat el director de la Fundació, l'amic Jordi Serrano, amb la col·laboració de Gemma Martín, Sílvia Luque i Jesús Sanz. A banda d'algunes propostes concretes, que segurament es podrien debatre a fons, m'agrada molt la reflexió de fons que s'hi fa respecte a les polítiques de joventut. Coincieix amb la que també va fer la proposta sobre les taules d'emancipació juvenil. La clau, vénen a dir, es troba en l'edat i en les escasses possibilitats d'emancipació dels joves. Actuar en aquest aspecte, fomentar polítiques actives d'emancipació, pot ser el principi per atendre altres problemes derivats, com per exemple l'oci relacionat amb consum d'estupefaents o l'accidentalitat, que sovint tractem com a problemes aïllats
:
Bono, genio y figura

:
En Fermí Manchado m'ha fet arribar "Bono con todos" (Edicions B, Toledo, 2003), un llibre indescriptible en el que l'actual Ministre de Defensa, José Bono, repassa les seves activitats amb una sèrie de col·lectius en qualitat de President de la Junta de Castella-La Manxa, que és el que era en el moment de l'edició del llibre. És fet a puny i lletra d'ell mateix i profusament il·lustrat. Curiositats: "Bono con las monjas", "Bono con el PP", "Bono con el servicio de limpieza"... Genio y figura. Fora conyes, hem d'aprendre sobretot de la capacitat d'aproximació d'aquest personatge a tanta gent.

Per al nou Estatut
:

De la Fundació Carles Pi i Sunyer m'arriba l'estudi núm. 12 anomenat "Globalización, gobernanza e identidades" que recull estudis de diversos autors compilats per Francesc Morata, Guy Lachapelle i Stépane Paquin. Sens dubte, una boníssima aportació al debat sobre la reforma de l'Estatut i això que se'n diu l"Espanya plural" i que tantes perspectives de cooperació està obrint entre les administracions espanyoles. Per cert, al web de la Generalitat diu que el Bus de l'Estatut ve a Mataró el poper dia 18 (i així ho recull el web del PSC de Mataró).

La vida té tota la raó

Llegit aquest matí, estrenant un nou llibre, mentre anava al despatx amb la línia 0 del Mataró Bus:

"I ja és això,
que no ens calgui voler ni gosar, ni poder:
tan sols atendre degudament la glòria
de la tardor, seguir el protocol dels anys,
dir "sí" perquè la vida té tota la raó"

Valentí Puig, Molta més tardor; Ed. 62/Empúries. Barcelona, 2004, p. 7.

Últim dia de Santes i record de Rosselli

Les Santes, últim dia

La Festa de Les Santes està anant molt bé. A tots els nivells. Espectacles a l'alçada de les expectatives, nombrosa afluència... i força civisme i tranquil·litat. El meu company Fermí Manchado, regidor de Mobilitat, m'informa que prop de 600 persones van utilitzar el Mataró Bus la nit dels focs. És la primera vegada que s'ofereix aquest servei i ha passat l'experiència amb nota.

Parlant de Les Santes, la Festa serveix per retrobar vells amics, encara que només sigui en arxius sonors (no ens vam poder veure, però gràcies a MDSP l'hem pogut sentir). Parlo d'en Pep Aguilar, antic seminarista que col·laborà amb la JOC-Jobac, a Mataró, fa uns anys, i que ara és vicari a Martorell. El que en fou consiliari, Josep Lligadas, ha escrit un llibre sobre les patrones de Mataró, les santes Juliana i Semproniana, editat pel CPL, que espero adquirir properament. Les il·lustracions són de Mercè Gallifa.

Rosselli, de nou

Una de les coses que em va fer gràcia del darrer Congrés del PSC va ser, en la intervenció de Valdo Spini, dirigent dels DS italians, va ser la referència a Carlo Rosselli, i al seu famós discurs "Oggi in Spagna, domani in Italia", pronunciat a Barcelona poc després d'esclatar la Guerra, en clara al·lusió al canvi que la victòria de Zapatero pot arrossegar a la resta de països compromesos amb l'aliança amb Bush. Rosselli, al que també agradava de citar a Ernest Lluch (un dels homenatjats, junt amb Reventós, al cònclave socialista), és l'autor d'una sèrie d'articles i discursos que fa anys va aplegar la Fundació Pablo Iglesias sota el títol "Socialismo liberal" (1991). Em va agradar molt quan el vaig llegir, explica molt bé quin ha de ser el socialisme no dogmàtic, des d'una crítica molt lúcida al marxisme i a l'experiència comunista que començava a fer estralls a la URSS, enmig de l'avanç del feixisme, que combatia amb totes les seves forces. Ho féu anys abans de la II Guerra Mundial i del "teló d'acer", de fet, fou assassinat un any després del citat discurs de Barcelona per ordre de Mussolini. Destaco 2 fragments del llibre:

"El socialisme (...) representa la realització progressiva de les idees de llibertat i de justícia entre els homes: idees innates que neixen en el fons de tots els éssers humans; esforç per assegurar a tots els humans una possibilitat igual per viure, lúnica vida digna d'aquest nom, substreient-los al sotmetiment a la matèria i a les necessitats materials; possibilitat, en fi, de desenvolupar en les millors condicions possibles la seva personalitat en el curs d'una lluita contínua contra tots els elements primitius i contra les corrupcions d'una civilització massa presa del dimoni de l'èxit i dels diners" (p. 72)

"Socialista, ho és per tot un conjunt d'idees i d'experiències, per la seva convicció treta de l'estudi dels fenòmens socials. però (...) ho és, sobretot, per convicció, per sentiment, per adhesió activa -heus ací la pedra de toc- a la causa dels pobres i dels oprimits" (p. 97)

Socorristes, Santes i regidors

Aquests dies encara rebo mostres de la indignació que una acusació del PP llançada sense fonament contra la tasca dels socorristes de la platja de Mataró ha provocat. Sembla que ni les reaccions que ha suscitat ni la meva resposta no han estat suficients i, erre que erre, continuen justificant-se dient que "hi ha pocs efectius". Pocs o molts, la tasca dels voluntaris i dels professionals de la Creu Roja hauria de ser fora de tot dubte i, sobretot, fora de tota disputa política que només provoca emprenyades i, de retruc, una falsa sensació d'inseguretat. Sort que Les Santes d'enguany demostren que estan a l'alçada. No els calia. Però chapeau.

Avui dimecres, a les portes de les vacances, entrem en la recta final de la festa Major de Les Santes. Ahir, gran èxit al concert de Carlinhos Brown, en el marc d'una nit que mobilitza unes 40.000 persones a la platja, segons m'informen. Divisió d'opinions sobre els focs amb tendència positiva. Un matí dolç, assolellat, la primera Missa amb l'Alcalde Baron... i avui els Requisits.

Avui comencen les primeres entrevistes a regidors al web del PSC, un cicle que hem preparat pels que no se'n van de vacances. Comencem amb una interessant entrevista al meu company Esteve Terradas, que recomano per dues raons: una, per reflexionar una mica sobre això de la comunicació i els polítics; dues: per conèixer una mica més sobre ell.

Com va, això?

Bé, no se si això servirà de res, ni si ho sabré fer anar... a veure.