tag:blogger.com,1999:blog-77769282012-01-30T21:08:00.124+01:00El bloc d'en Ramon Bassas[www.ramonbassas.cat]
Militància, sensacions i apunts de ruta.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.comBlogger27641100tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-31107816089426833892012-01-30T20:56:00.000+01:002012-01-30T21:08:00.132+01:00Un homenatge a Quintana
Els que érem petits als anys setanta i ens va començar a créixer pèl fora del cap als vuitanta coneixíem el que es coïa a la ciutat a través del setmanari El Maresme i ho vèiem, en bona part, gràcies a les fotos de l'Enric Quintana, que va morir dissabte passat a Vic. Un bon fotoperiodista com aquell, n'estic segur, em va ajudar a conèixer (i estimar) una vivíssima ciutat, que s'explica molt Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-46240453005464865042012-01-29T20:51:00.000+01:002012-01-29T20:51:00.113+01:00Gràcies, Masriera
Ja he dit alguna vegada que en Francesc Masriera m'estimula. És a dir, primer em molesta que ho barregi tot, que compari l'Oriol Bohigas amb La Noria o amb la "insofrible" Rosa Mª Sardà, que el seu únic criteri estètic sigui antic=bo / modern=dolent, que s'atreveixi a carregar-se artistes i arquitectes catalans de fama internacional sense el mínim rigor (ni vergonya), com fa al Capgròs. HomeRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-74313779297746387532012-01-28T19:15:00.000+01:002012-01-28T19:15:00.140+01:00Respiren les estrelles
La nit es banya.
Respiren les estrelles
a dins l'aigua.
Jaume Subirana, "Rabeig", a Una pedra sura. Ed. 62, Barcelona, 2011, p. 26.
Il·lustració: Vincent Van Gogh, La nuit étoilée sur le Rhône (1888) Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-2232033607734454482012-01-27T20:54:00.000+01:002012-01-27T20:54:00.309+01:00Com Thatcher però a l'inrevés
A algunes persones les he atabalat demanant sisplau que es llegissin aquest interessantíssim article del professor José Luis Álvarez (sempre m'agrada molt el que escriu) a El País, en el que proposa al PSOE -a les portes d'un Congrés- exactament seguir la mateixa estratègia que Margaret Thatcher (ara de moda amb el film que protagonitza Meryl Streep) va seguir per assolir l'hegemonia del seuRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-20901677712318397712012-01-26T20:57:00.000+01:002012-01-30T11:37:51.917+01:00El nàufrag llegint González Faus
El primer que vaig pensar, quan vaig rebre el darrer quadern de Cristianisme i Justícia (El naufragi de l'esquerra, de José Ignacio González Faus, gener 2012, el podeu llegir a sota del post o descarregar-vos-el en pdf en català o en castellà) és una mena de prejudici: "Ja hi som," -em deia- "a veure quin dia un capellà fa un quadern idèntic però parlant de la crisi de la dreta". No us heu Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-80428901580422089122012-01-25T20:54:00.000+01:002012-01-27T19:59:37.099+01:00Dimonis
- ¿Cómo sabe usted todo esto?- gritó- ¿Acaso es usted un demonio?
- Soy un hombre- respondió gravemente el padre Brown-, y por tanto tengo todos los demonios en mi corazón.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, trad. M. Temprano, Ed. Acantilado, Barcelona, 2008, p. 106.
Il·lustració: Fotograma de La semilla del diablo (Rosemary's baby, Roman olanski, 1968) Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-58691620967585232952012-01-24T20:53:00.000+01:002012-01-24T20:53:00.738+01:00Legalisme laïcista
-¡No diga nada! ¡No diga nada!- gritó el zapatero ateo en una exagerada demostración de su admiración extasiada del sisetma legal inglés, pues no hay nadie más legalista que un laicista.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, trad. M. Temprano, Ed. Acantilado, Barcelona, 2008, p. 195.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-27531449265487648862012-01-23T20:51:00.000+01:002012-01-23T20:51:00.046+01:00El príncep i l'escriptor
Hay algo muy llamativo en el asunto Urdangarin. Siempre se ha dicho
que la monarquía española estaba blindada informativamente, de manera
que los medios no publicaban noticias incómodas sobre ella; me parece
que es verdad, pero también me parece que el blindaje no lo construyó la
monarquía, sino los propios medios, a veces paralizados por una especie
de miedo preventivo. Hace un par de Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-21665446947896735072012-01-22T20:57:00.000+01:002012-01-22T20:57:00.524+01:00Ponentada de Comadira
«Ponentada gran», de Narcís Comadira from Veta Visual on Vimeo.
Ell descriu així el seu ponent, aquesta ventada dels setanta, que tots volem lentíssim -entaulat força estona- per gaudir-ne a fons, del vent i d'en Comadira. Avui fa 70 anys i, per celebrar-ho, el món comparteix el vídeomuntatge d'aquest bell poema, "Ponentada gran", present al llibre Usdefruit, Ed. Empúries, Barcelona, 1995, i Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-54053318528216435912012-01-21T20:57:00.000+01:002012-01-21T20:57:00.851+01:00Al blanc inicial
I tornem al blanc inicial
al blanc dels llençols a l'esquena
al record al full esperant.
Jaume Subirana, fragment de "Retorn al blanc", a Una pedra sura. Ed. 62, Barcelona, 2011, p. 23.
Il·lustració: Tracey Emin, I loved my innocence
, 2007Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-38859860153368734762012-01-20T20:51:00.000+01:002012-01-20T20:51:00.096+01:00La rateta que escombrava l'escaleta
M'expliquen una conversa recent, real. En ella, dues dones que van a fer feines a vàries cases, comenten les dificultats que tenen per fer entendre a les persones que les contracten que han d'assegurar-les. "Més o menys tothom ho accepta perquè la tele en va plena, però una ja m'ha dit -per dues vegades- que pel preu que li acabarà sortint s'estima més contractar 'alguna negra o alguna Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-2585258110509492522012-01-19T20:58:00.000+01:002012-01-19T20:58:00.697+01:00La dutxa vigilada
Idees per fer-ne una novel·la n'hi ha a cabassos al que anomenem 'la realitat'. Avui mateix, saltava a El Punt Avui la notícia d'una denúncia efectuada per dos turistes que, a l'estiu de 2010, van adonar-se que tenien una càmera enregistrant la dutxa de la seva habitació en un hotel de Roses. Segons sembla, el dispositiu estava dotat d'una petita antena que, en un radi de 100 m., podia enviar Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-17757000844144066022012-01-18T20:53:00.000+01:002012-01-18T20:53:00.073+01:00Pujol, Duch i Chillón a l'arena
Avui Jordi Pujol signava un article a La Vanguardia de rèplica a un d'anterior, signat per Lluís Duch i Albert Chillón en què s'acusava el govern d'Artur Mas d'una manca de sensibilitat economicista vers el món de la salut, arran del comentari del conseller de Salut, Boi Ruiz, segons el qual la salut és un afer privat. Per cert, és en el món proper al cristianisme on he vist les crítiquesRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-41373215395029041612012-01-17T20:52:00.000+01:002012-01-17T20:52:00.129+01:00Els homes perversos
Es veu que ahir, Francisco Camps, expresident de la Generalitat valenciana que està essent jutjat per un pressumpte cas de corrupció, va fer tot el possible perquè tothom veiés que llegia La ruta antigua de los hombres perversos, (Ed. Anagrama, Barcelona, 1989) de René Girard, un llibre que recordo molt bé haver llegit fa molts anys, potser el de la seva publicació, i que em va agradar Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-60334711909523447172012-01-16T20:54:00.000+01:002012-01-16T20:54:00.852+01:00El nostre ciborg
Penso que no dec ser l'únic que, amb indissimulat orgull, vam sorprendre'ns aquest diumenge tot veient el reportatge que -seguint amb un model ja consolidat en aquest mitjà- publicava El País Semanal de la mà de l'escriptor Juan José Millás amb Neil Harbisson [Wikipèdia, web, Facebook, Twitter] de protagonista. Dic indissimulat orgull perquè hi surti un mataroní (som així de provincians, ja Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-45491345953799256242012-01-15T20:59:00.000+01:002012-01-15T20:59:00.121+01:00A propòsit de Llovet i la llengua
Jo tenia la fama d'escriure bé, quan era jove. I nen. Ja m'enteneu. No només que tenia gràcia, escrivint, sinó que, a més, tenia bona ortografia. Podeu preguntar-ho a qui vulgueu. Ara, amb l'excusa del bloc, me n'adono que no en tinc ni la més remota idea. Del que escric i de l'estil, millor no parlar-ne: és impossible i ja sé que sóc babau. per això tinc un bloc enlloc d'escriure un llibre,Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-16337852954911001402012-01-14T20:59:00.000+01:002012-01-16T10:42:43.105+01:00Mormolant-te
L'altre dia a la nit
una veu em va dir
a l'oïda: "Una veu
mormolant-te a l'oïda
en la nit és mentida".
Jaume Subirana, "Felicitat (poema persa)", a Una pedra sura. Ed. 62, Barcelona, 2011, p. 23.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-15710732768413000292012-01-13T20:57:00.000+01:002012-01-16T10:37:10.272+01:00Otón m'encanta
Aquest escrit és per recomanar-vos una entrevista i un llibre que, abans de ser publicat, ja fa molt bona pinta. El personatge entrevistat i l'autor del llibre, guardonat recentment amb el premi Joan Maragall, és Josep Otón, un actiu doctor en història i professor de filosofia que, perquè m'entengueu, compta amb un grup de fans al Facebook. És expert en Simone Weil i, en aquestes dues Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-67800303868308731122012-01-12T20:51:00.000+01:002012-01-12T20:51:00.963+01:00Art inesperat a la cantonada *
Un web francès que aposta per compartir l'art dels joves d'arreu del món va publicar, en acabar 2011, una entrada amb 'les millors obres d'art urbà' (street-art) de l'any, on s'hi inclouen intervencions, espontànies o no, permeses o no, d'artistes fonamentalment anònims. A mig camí entre la 'gamberrada' i l'obra d'art, el que ens porta el primer problema diem-ne polític (n’hi ha més), l’artRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-459327447741208622012-01-11T20:58:00.000+01:002012-01-11T20:58:00.156+01:00Horror vacui a l'agenda
La jove politòloga Judit Carrera explicava diumenge passat a El País que la manca de temps ha esdevingut una de les principals obsessions contemporànies. Tant que fins i tot la publicitat atrau els clients amb l'eslògan de 'regala't temps'. "Vivimos agobiados por la sensación de falta de tiempo para todo,
encabalgando actividades en días repletos de obligaciones, regulados por
horarios y Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-31848384442225821882012-01-10T20:59:00.000+01:002012-01-10T20:59:00.281+01:00Manuel Fraga, l'enemic
No sé si en el moment de publicar-se aquest post l'estat de salut de Manuel Fraga haurà empitjorat o millorat. Les notícies en parlen com si el desenllaç hagi de ser immediat i, en fi, s'hagi de morir. Al twitter se'n parla força i no precisament amb pietat. Fins i tot un diputat autonòmic d'IU hi ha convidat a la concurrència a brindar amb cava la mort del polític conservador. Jo, que em Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-6168922805049406002012-01-09T20:54:00.000+01:002012-01-10T09:17:13.780+01:00La ciutat s'ho val
Acabada la carrera d'obstacles comença una marxa gairebé de passeig. Acabats els tràmits urbanístics (incomptables), el 99% d'ells amb el vot desfavorable de CiU i els darrers amb un tàctic endarreriment del Govern d'Artur Mas; acabats els processos penals i bona part dels contenciosos, guanyats sense pal·liatius; enllestida bona part de l'obra pública complementària i els acords amb els Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-44579570903689680552012-01-08T20:53:00.000+01:002012-01-08T20:53:00.451+01:00La persona inadequada
- Hemos tomado el camino equivocado y llegado a un mal sitio- observó el padre Brown (...)-. No importa, uno puede hacer el bien siendo la persona adecuada en el lugar inadecuado.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, Ed. Acantilado, Barcelona 2009 (2), pp. 168-169.
Foto: Alec Guiness protagonitzant un film sobre el pare Brown. Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-18262010523929782682012-01-07T20:59:00.000+01:002012-01-07T20:59:00.292+01:00Les mans molles
A la peixera dels dies
he ficat dues mans buides,
i n'he tret dues mans molles.
Jaume Subirana, fragment de "Per immersió", a Una pedra sura. Ed. 62, Barcelona, 2011, p. 13.
Vídeo de Veta visual.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-69578843125923939722012-01-06T20:59:00.000+01:002012-01-06T20:59:00.555+01:00Miracles
La imaginación moderna siempre confunde dos ideas distintas: el misterio en el sentido de lo maravilloso, y elmisterio en el sentido de lo complicado. Ahí radica el problema de los milagros. Un milagro es algo asombroso, pero sencillo.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, Ed. Acantilado, Barcelona 2009 (2), p. 157.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-75348089778462009662012-01-05T20:54:00.000+01:002012-01-05T20:54:00.055+01:00Nit de Reis o de rebaixes?
Aquesta d'avui és la Nit de Reis. L'aliança entre els economicistes de dreta, que troben que tot el que relaxa la productivitat és una nosa, i els laïcistes d'esquerra, obsessionats tant com els integristes en veure-hi casuística religiosa fins i tot quan es fan un pet, potser la posa en perill un dia o un altre. El nou despotisme il·lustrat vol esborrar festius entre setmana i "obliga" elsRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-83708465436052633782012-01-04T20:57:00.000+01:002012-01-04T22:49:38.802+01:00Les claus de l'Alícia
No hi entenc gens de música, o sigui que ja em perdonareu. Però m'ha fet gràcia que el grup Jan Z, on hi toquen almenys dos mataronins, en Dan i en Jesse, acompanyi la vocalista americana Alicia Keys, que té una veu preciosa, a la cançó Empire State of Mind.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-74231851954282954262012-01-03T20:59:00.000+01:002012-01-09T10:15:30.862+01:00En parlen d'altres
La fantàstica estratègia de no tenir estratègia, o de tenir-la secreta -com els pactes- quan, amb un terç dels regidors has de governar una de les ciutats més importants de Catalunya és analitzada aquests dies per dos periodistes al número de gener del mensual Tribuna Maresme. Entre d'altres coses, em serveix per veure que no tot és cosa meva. Saül Gordillo traça un implacable retrat dels Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-78290109886440421262012-01-02T20:56:00.000+01:002012-01-02T20:56:00.376+01:00Fer caure el rei?
No m'agrada, no m'agrada gens, l'aire anti-monàrquic amb què es despatxa tant l'afer Urdangarín (un cas evident de judici paral·lel on tothom hi suca... i que ens oblidem que nasqué d'un sumari de l'antic president balear Jaume Matas) com la recent publicació dels comptes de la casa reial espanyola, probablement a rel del primer. No m'agrada perquè destil·la, aquest aire, més rauxa que Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-62695437058141935732012-01-01T20:55:00.000+01:002012-01-02T18:34:19.308+01:00Expectativa
Tenia tan poques expectatives sobre ell mateix que va trobar-se amb una vida plena d'èxits.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-20149981564142736862011-12-31T19:44:00.000+01:002011-12-31T19:44:00.605+01:00Rellotge antic
I si una mala nit em sents el cos inert
(és un rellotge antic, de vegades s'avança,
o s'atura i fa el mort), aviva l'esperança:
el meu amor no entén la paraula morir;
per estimar-te sempre, no em necessita a mi.
Pere Rovira, fragment de "Els dons", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 115.
Feliç 2012 Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-91165293523747747282011-12-30T20:55:00.000+01:002011-12-30T20:55:00.098+01:00Amor prohibit i turc
Llegia abans-d'ahir que la telenovel·la turca Amor prohibit, protagonitzada per una guapa Bihter i l'orfe Behlül, està fent forat a les televisions de l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, arraconant l'hegemonia brasilera i amb la crítica mirada dels líders islamistes conservadors, que ha aconseguit el vet a la sèrie per part d'alguns governs, segons informava La Vanguardia. Deia, també, que la Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-47667970636888175592011-12-29T20:59:00.000+01:002011-12-29T21:11:14.790+01:00T'ho puc explicar tot
L'estultícia de l'alcalde de la meva ciutat avança cada dia que passa. Després d'haver estat descobert amb un pacte secret amb el PP (vegeu el meu post de fa una setmana) aprofita les entrevistes de Nadal que li ofereixen els gratuïts locals (Capgròs i El Tot Mataró) bé per negar-lo o bé per responsabilitzar-ne la seva mà dreta ("el regidor Quim Fernàndez ho va creure convenient"). Vaja. És Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-25609536248464380742011-12-28T20:50:00.000+01:002011-12-28T20:50:00.643+01:00Chesterton, de dretes?
La convocatòria, pel proper mes de febrer, d'un Congrés Internacional sobre G.K. Chesterton a Espanya acollit i finançat per diverses institucions de clara línia dretana i molt conservadora, encara que en principi orientat al conjunt de la seva obra, m'ha fet preguntar (retòricament, és que no ho sé) per quina raó la dreta espanyola més cavernària s'hi ha sentit atreta (una efímera revista Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-34335921274982039492011-12-27T20:50:00.000+01:002011-12-27T20:50:00.191+01:00No les lleis, sinó tu
Pieter van Lint, Crist i la dona adúltera (s.XVII)
Anem tan perduts en aquesta cova, a vegades, que necessitem el lot de la raó, potser per comprovar que ja havíem passat per aquí. És l'agradable sensació que tinc quan llegeixo algú que m'explica què significa per ell ser cristià. Gairebé només m'interessa això, de la 'teologia': quin és l'impacte que ha tingut en tu Jesús perquè, en un Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-20633329661151318372011-12-26T20:56:00.000+01:002011-12-27T11:28:52.205+01:00Teresa Losada davant la mort
Mireu aquest vídeo, abans de morir-vos. Després ja no valdrà. El protagonitza una dona molt intel·ligent i preparada, que un dia ho va deixar tot pels altres, en aquest cas els immigrants. Ara, davant un càncer avançat, de nou, ens regala la seva vitalitat, la seva fermesa i el convenciment que, com tot, la mort també passarà.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-38783090789310457362011-12-25T20:53:00.000+01:002011-12-25T20:53:00.072+01:00Tu l'escombres
Cada cop més rapaç i més llunàtica,
em va al darerre amb una cama ranca;
la seva veu de serra, maniàtica,
murumura: "sóc la vida que se't tanca".
(...) ella em segueix, tossuda com les ombres,
però, amb una mirada, tu l'escombres
i és un renec de pols que el vent s'endú.
Pere Rovira, fragment de "Somni", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 101.
Il·lustració: fotograma d'El séptimo selloRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-5319864893849859132011-12-24T20:58:00.000+01:002011-12-27T20:00:03.251+01:00A aprendre de lletra
"La mare de Déu quan era xiqueta" Popular / Marina Rossell
Bon Nadal
Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-22323659745992120672011-12-23T20:57:00.000+01:002011-12-27T20:01:23.979+01:00'Los enamoramientos'
El suplement "Babelia" d'El País ha triat Los enamoramientos [vegeu Facebook], de Javier Marías, com a millor llibre de 2011. Vaig llegir la novel·la a l'estiu i em va agradar molt, com passa sempre amb els llibres d'aquest autor, l'estil del qual és tan a contra-corrent. Si bé és cert que valoro moltíssim el text depurat, sense frases de més, em sento també molt atret Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-89671776378633980042011-12-22T20:53:00.000+01:002011-12-22T20:53:00.614+01:00Mora amaga i menteix
Clica a la imatge per veure-ho més gran
Aquesta setmana hem viscut un fet inaudit a Mataró i que, de passar en qualsevol altre lloc, hauria comportat alguna dimissió. El PP ha tret d'un calaix un pacte signat en secret amb CiU el dia 14 de juliol d'enguany segons el qual haurien acordat un govern de coalició passats uns mesos, s'entén que després de les eleccions generals i que va servir Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-48483736561587070522011-12-21T20:56:00.000+01:002011-12-21T20:56:00.305+01:00Sí a la Loteria
Conec algunes persones (no moltes) que es neguen a jugar a la Loteria. Ho respecto, com és obvi, cadascú es gasta els diners amb el que li sembla. Un dels motius que esgrimeixen és que els diners s'han de guanyar amb la feina de cadascú, no pas confiant a l'atzar. Jo, per contra, penso que l'atzar ja fa rics a molts pel sol fet de néixer en determinades famílies i que, per tant, no em semblaRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-2895075524125921292011-12-20T20:56:00.000+01:002011-12-20T20:56:00.437+01:00Els Pastorets, la xarxa i el sentit
La Neus Pinart i en Ramon Radó, que són membres del gran exèrcit de Sala Cabanyes, i que tenen molta marxa i imaginació, ens van demanar a uns quants malalts del twitter que ens atrevíssim a piular in situ durant una representació d'Els Pastorets de Mataró, en aquest cas l'assaig general que es va fer diumenge passat. L'experiència va ser àmpliament satisfactòria (aquí en podeu veure una partRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-69550083449821335992011-12-19T20:52:00.000+01:002011-12-19T20:52:00.722+01:00Pere Navarro i el bon samarità
Vaig anar al 12è Congrés del PSC, ho confesso, amb una mica d'escepticisme. Sóc dels que pensa que calia, i cal, un nou PSC. Una renovació que passa per tres eixos, crec: un horitzó més clar i actual sobre el nostre projecte polític (que cal redefinir en el conjunt de l'esquerra europea, també), una millora evident del Partit com a expressió i referent de sectors socials als que volem servir Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-40746200224109668642011-12-18T08:54:00.000+01:002011-12-18T08:54:00.125+01:00De peus a terra
Lo único que sé es que odié a ese demonio amarillo en cuanto me di cuenta de que era un mago de pacotilla. Y le odiaré aún más si llego a pensar que es uno de verdad.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, trad. M. Temprano, Ed. Acantilado, Barcelona, 2008, p. 155.
Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-71196800982787956662011-12-17T08:57:00.000+01:002011-12-17T08:57:00.168+01:00La llum del cos
L'enyor revifarà les fredes flors,
i una abraçada buida, fidel, llarga
encendrà la gelada lluna amarga,
i ressuscitarà la llum del cos.
Pere Rovira, fragment de "Final", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 93.
Il·lustració: Jaume Plensa, Enmig dels somnis (2009)Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-87601513309376968672011-12-16T20:55:00.000+01:002011-12-16T20:55:00.214+01:00El líder del PSC
Ja sé que vaig parlar de Torralba fa escassament dos dies i ja sé, també (jo mateix ho defenso) que un debat precongressual abocat excessivament en el morbo de qui serà el Primer Secretari i no quina serà la primera idea és un mal començament. Però, malgrat tot, crec que en aquest breu comentari del filòsof català a CatalunyaReligio sobre com han de ser els lideratges l'hauríem d'aplicar des delRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-86795752493849911902011-12-15T20:50:00.000+01:002011-12-15T20:50:00.373+01:00Socialdemòcrates contra 'mètodes tous'
Us recomano que sentiu aquesta conferència, pronunciada el passat 15 de març pel Doctor en Filosofia Gregorio Luri a Tribuna Girona. En ella, inclou la reflexió autocrítica de la socialdemocràcia europea sobre els "mètodes tous" en educació i reivindica canvis molt concrets i realistes en aquest món. I elogia, en aquest mateix sentit, l'acció duta a terme pel conseller Maragall i el ministre Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-28978299012679213082011-12-14T20:57:00.000+01:002011-12-14T20:57:00.250+01:00Morlans i Torralba
Per mi ha estat una magnífica notícia el nomenament de dos catalans més com a consultors de la Santa Seu, el capellà Xavier Morlans a Nova Evangelització i el filòsof Francesc Torralba a Cultura. Com diu Jordi Llisterri a CatalunyaReligió, el nombre passa d'1 a 3, afegint aquest duet al monjo de Montserrat i rector del Col·legi Grec de Roma Manel Nin, consultor a la Congregació per a les Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-4402578084893812182011-12-13T20:32:00.000+01:002011-12-14T02:12:48.817+01:0059 Herrera Street
El documental 165 Regent Street dirigit per Òscar Fernàndez i Jordi Rovira i produït per Clack resumeix molt bé el to vital que desprèn la colla castellera Capgrossos de Mataró, una de les experiències més interessants que ha donat aquesta ciutat que, sense tradició castellera pròpia, ha esdevingut una de les places més genuïnes d'aquesta curiosa activitat nascuda, sembla, a la Catalunya Nova Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-72668454181300620652011-12-12T21:01:00.001+01:002011-12-12T21:01:42.897+01:00Congrés del PSC: qui o què?
El partido socialista (...) no puede limitarse a agitar todos los días
ante los ciudadanos un conjunto de obviedades, una lista de problemas
que hasta el menos despierto de los analistas es capaz de recitar con
los ojos cerrados: alejamiento de la política de las capas más jóvenes
de la sociedad, burocratización de la vida parlamentaria, falta de
gobernanza económica, sometimiento de laRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-54813276372781335992011-12-11T20:54:00.000+01:002011-12-11T20:54:00.132+01:00A favor de les coses 'dolentes'
Ara som en una època en què destaca el fracàs de tot compromís. Ja podem fer la gara-gara als emprenedors, que pertot sorgeix, com a paradigma de la 'veritat', un conjunt de fracassos que, cosits un a un, fan, de tot risc, un impossible. No parlo tan sols de les notícies econòmiques, de les macro, que ara més que mai se'ns escapen, o de les micro, amb un reguitzell d'exemples que desafien pelRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-26083309014129046232011-12-10T20:52:00.000+01:002011-12-10T20:52:00.139+01:00Claredat que em salva
Però fas néixer l'alba
en el teu cos amant, i ets claredat que em salva,
miracle, diamant de tendresa i de pell:
un cel de veritat, el cel més bell.
Pere Rovira, fragment d'"Eros matinal", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 89.
Il·lustració: René Magritte, El futur de les estàtues, 1937. Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-44915094638000390982011-12-09T20:54:00.000+01:002011-12-09T20:54:00.214+01:00Medicina
El pequeño médico le miró por vez primera con aire interesado.
-¿Alguna vez ha estudiado medicina?- preguntó.
-Ustedes tienen que conocer algo en el alma además del cuerpo- respondió el sacerdote-; nosotros tenemos que conocer algo del cuerpo además del alma.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, trad. M. Temprano, Ed. Acantilado, Barcelona, 2008, p. 149.
Il·lustració: Goigs de Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-49474340192042690202011-12-08T20:58:00.000+01:002011-12-08T20:58:00.048+01:00Moretti al Congrés
Si en alguna cosa no em va fer pensar l'explícita referència que Nanni Moretti fa al seu darrer film a les intrigues vaticanes és precisament en l'Església. Habemus papam té dues originals línies narratives, almenys. Una, el temps d'espera dels cardenals reunits en conclave amb la companyia inesperada d'un psiquiatre, que recrea elements comuns en tot grup humà (el joc, l'enveja, les misèriesRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-67362880766211672752011-12-07T20:50:00.000+01:002011-12-07T20:50:00.605+01:00Giragonses sàvies
Al principi, la Saviesa anirà amb ell fent giragonses,
li farà venir por i tremolor,
l'aclapararà amb la seva disciplina
i, fins al dia que li tindrà confiança,
el posarà a prova amb les seves exigències.
Però després retornarà tot seguit cap a ell,
l'alegrarà i li revelarà els seus secrets.
Siràcida 4, 17-18
Il·lustració: Joan Miró, Personatge, estel (Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-64941412393009550832011-12-06T20:59:00.000+01:002011-12-06T20:59:00.499+01:00Psicologia
-¿No sabe usted lo que significa psicología? -preguntó Flambeau con tono sorprendido y cordial-. Psicología significa no estar bien de la cabeza.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, trad. M. Temprano, Ed. Acantilado, Barcelona, 2008, p. 125.
Il·ustració: Eduard Alcoy Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-61956211882788433032011-12-05T20:59:00.001+01:002011-12-06T00:24:35.498+01:00Així vivim nosaltres
A J.T., in memoriam.
Recordo que, l'any passat, llegint Religió i comunicació, de Lluís Duch (un llibre imprescindible per orientar-te al món d'avui), em van impactar els darrers versos de la VIII elegia de Duino, de Rainer Maria Rilke que els vaig posar al bloc tal qual i que (en traducció de Jaume Medina), diuen això:
¿Qui ens ha girat de tal manera que,
fem el que fem, tenim el Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-32026231147503183712011-12-04T20:51:00.000+01:002011-12-04T20:51:00.049+01:00Embotit d'àngel i bèstia
Digueu-me burro. Però no he llegit mai Nicanor Parra, el recent premi Cervantes, poeta xilè de qui sí que havia sentit a parlar, però que -burro, burro- no n'havia llegit res. Ja avanço que tampoc havia llegit (ni coneixia la seva existència) a Tomas Tranströmer, un poeta suec al que li han donat el Premi Nobel d'enguany. Antonio Muñoz Molina, que no és gens burro, va reconèixer que tampoc Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-54728771940728191932011-12-03T20:56:00.000+01:002011-12-03T20:56:00.565+01:00La debilitat
Responen que l'amor no sap ser vell,
que la debilitat el fa més fort.
Pere Rovira, fragment de "La visita", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 87.
Il·lustració: Truls Espedal, sense títol. Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-53116878105684167432011-12-02T20:57:00.000+01:002011-12-02T20:57:00.396+01:00No, senyora, no...
Avui també faig un 'post-esbarzer', que em temo que no farà gaires amics. Però com que no vull que em surti una úlcera reprimint-me, ho etzibo al bloc, que per això el tinc Em refereixo al fet que una dirigent veïnal rebutgés la Medalla d'Honor de Barcelona just en el moment que l'Alcalde Xavier Trias li anava a donar, adduint que no està d'acord amb les retallades dels governs de CiU. ArreuRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-68421138498634639452011-12-01T20:53:00.000+01:002011-12-01T20:53:00.117+01:00La fotògrafa de l'ambigüitat *
Lucy Schwob (Nantes, 1894- Illa de Jersey 1954) es convertí en Claude Cahun. Aquesta transformació no és exactament la d'un pseudònim, aquella sortida que desdobla aparentment el rol d'artista del rol personal, no. Més aviat es a l'inrevés. Gràcies a la seva recerca artística, basada en la fotografia, l'autora emprèn un viatge cap a ella mateixa, cap a la que creu que és la seva veritable Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-80548078762999454762011-11-30T20:53:00.000+01:002011-11-30T21:08:51.958+01:00Les ombres fan llum
Amigo mío, déjeme revelarles un secreto a usted y al mundo moderno: no se puede conocer el lado bueno de nadie hasta haberse abierto paso a través de su lado malo.
G.K. Chesterton *
Si he caigut, m'aixecaré,
si em trobo en la foscor,
el Senyor serà la meva llum.
Miquees 7, 8.
El que més em queda de la magnífica darrera pel·lícula de Roman Polanski (Un dios salvaje, 2011) és el fi retratRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-24071228262218562712011-11-29T20:51:00.000+01:002011-11-30T10:12:25.404+01:00Nadal ja arriba
Per sort, no tan sols sabem que ve Nadal perquè hi ha llums als carrers (malgrat la crisi, l'Ajuntament de Barcelona enguany s'hi gasta un 20% més), o perquè comença a haver-hi anuncis 'nadalencs' a la televisió. També perquè s'activa un conjunt d'iniciatives que posen en primer lloc el benestar dels que pitjor s'ho estan passant. Jo també sóc dels que creu que les desigualtats no s'arrangen aRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-40077778596419309612011-11-28T20:55:00.002+01:002011-11-28T20:55:00.493+01:00Debat sobre la llibertat a 'Millennium'Us deixo el vídeo del debat que, divendres passat, va emetre el programa 'Millennium', de TV3, sobre la idea de la llibertat, en què hi participà l'amic Joan Salicrú, codirector de la revista Valors, revista que es fa a Mataró però, com veieu, d'interès per tothom. Moderat per Ramon Colom, el debat també compta amb la participació dels escriptors Josep Franco i Robert Saladrigas, i els filòsofs Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-30828765557290549352011-11-27T20:55:00.001+01:002011-11-27T20:55:00.497+01:00Seriós, car, indigest i dolorós
- Quiero, por favor -dijo el joven con precisión-, un bollo de medio penique y una taza pequeña de café solo. -Y un instante antes que se fuera la muchacha añadió-: Y también quiero que se case usted conmigo.La joven de la tienda se puso muy tiesa de pronto.-No tolero ese tipo de bromas.El joven pelirrojo la miró con sus ojos grises nublados de repentina gravedad:- La pura verdad -dijo- es que Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-56275521221968141612011-11-26T20:50:00.002+01:002011-11-26T20:50:00.781+01:00Secreta edat
Besant de cap a peus la teva vida,
la que va ser, la que ets, la que em convida
a viure una vellesa sense planys.
Perquè no es cansa la secreta edat,
i no t'estimaré mai en passat.
Pere Rovira, fragment de "El sacrifici", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 83.
Il·lustració: Diego Velázquez, Retrato de Francisco Pacheco (1559-1600)Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-55645724855338772772011-11-25T20:52:00.001+01:002011-11-25T20:52:00.129+01:00Bo i que...
Gravat d'El malalt imaginari, obra de Molière
M'agradaria que llegíssiu l'article de Nani Vall-llosera al bloc de Cristianisme i Justícia en què rebat unes declaracions del conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, segons el qual “la salut és un bé privat que depén d’un mateix i no de l’Estat”, i que “no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-14351124454509226112011-11-24T20:51:00.002+01:002011-11-24T20:51:00.103+01:00Més que super-vivent
Ahir vaig anar a la presentació del llibre Super-vivències quotidianes (CPL, Barcelona, 2011), escrit per la Maria Escalas, a qui fa molts anys que conec i amb la que hem passat algunes coses junts. Té un marit fantàstic que un dia de sant Jordi, a més de la rosa i el llibre, li va regalar un bloc perquè escrivís -una afició que té des de petita- i la resta del món en puguéssim ser testimonis. Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-30155999475293320332011-11-23T20:58:00.010+01:002011-11-23T20:58:00.251+01:00La promesa
De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
Lluc 15, 22-24
IlLustració: Rembrandt, El retorn del fill pròdig (fragment), 1662.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-28864916192977507962011-11-22T20:59:00.018+01:002011-11-22T20:59:00.129+01:00Temps, fredor i audàcia
Sóc dels que pensa que l'endemà d'uns resultats, bons o dolents (o dolentíssims com els de diumenge) fa de mal parlar. La urgència en què vivim ens hi obliga i sembla -sembla, dic- que el primer que dispara la clava i permet orientar la reflexió cap a interessos preestablerts. No, per analitzar la situació política i, més encara, la situació dels socialistes després de les eleccions que han Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-44590243932336611772011-11-21T20:50:00.002+01:002011-11-21T20:50:00.319+01:00L'espasaUn dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparèixer davant seu. Una d'elles digué: --Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa, i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa fora de nosaltres dues. Una nit, el fill d'aquesta dona va morir, perquè ella, tot Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-77907227702685566562011-11-20T20:52:00.000+01:002011-11-20T20:52:00.781+01:00La cicatriu que salva
Crucifix 2 (1962) , una de les imatges descartades de darrera sessió de fotos de Marilyn Monroe, de Bert Stern | Taschen
No me fascina particularmente Marilyn Monroe. Pero siempre me ha fascinado la admiración de mi padre por ella. Digamos que soy su fan por pariente interpuesto: eso se llama memoria colectiva. Leyendo una crónica de su última sesión fotográfica, me entero de que la diva Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-80159087751593377652011-11-19T20:57:00.001+01:002011-11-19T20:57:00.865+01:00Espectre
Un vell desventurat que ja no sap dir sí (...);
ronyós, pixat, pudent, borratxo de mal vi;
un pròfug de la vida que mai no dormirà
en un llit seu, tranquil, l'amor abraçat,
un míser que del fred pot morir aquesta nit.
Seria aquest espectre si no et tingués amb mi.
Pere Rovira, fragment de "París amb tu", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p. 77.
Il·lustració, Egon Schiele, Autoretrat (1910)Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-9096520578222281752011-11-18T20:51:00.009+01:002011-11-18T20:51:00.056+01:00Un partit nacional Sempre has d’explicar als diferents sectors als que t’adreces allò que fas, les aliances que fas. Tot i que hi ha coses que un polític no sol dir, crec que enpolítica has d’explicar què fas,poder explicar que “anem tots en la mateixa barca”. I per tant s’ha de vigilar sempre que ningú no quedi exclòs de la barca. Una cosa és qui l’orienta perquè ha aconseguit la majoria política a través del votRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-45910368373426545012011-11-17T20:58:00.012+01:002011-11-17T20:58:00.658+01:00PreguntaPregunto: ¿Un mitjà de comunicació podria haver rebutjat la propaganda electoral d'un partit xenòfob? (vegeu aquí, p. 93) Si és que no, em preocupo. Si és que sí, també.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-29842620688976782562011-11-16T20:52:00.004+01:002011-11-16T20:52:00.673+01:00Maragall a la ciutat els capgrossos
El colmo de la celebració de l'Any Maragall a Mataró no és que el dia 17 , demà, em vagi malament anar-hi és que, a més, fan dos actes el mateix dia, pràcticament a la mateixa hora i, això sí, en dues seus diferents del mateix carrer, que pràcticament es donen la cara. Les dues cites són molt atractives. La primera, organitzada per Òmnium Cultural a les 19:30h, parla sobre l'obra periodística Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-35494183338862446412011-11-15T20:56:00.001+01:002011-11-15T20:56:00.579+01:00La boxa
Fotograma de Million Dollar Baby (Clint Eastwood, 2004)
Fa poc, en un bar, vaig veure un tros d'un combat de boxa que feien per un canal estranger de TV. Reconec que és un esport que m'impressiona. Potser perquè no m'imagino gens practicant-lo, no ho sé. El cert és que ha desaparegut pràcticament de la vida pública. Hi ha diaris que han decidit que no en parlen i no sé si hi ha algun criteri Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-51351241598179964312011-11-14T20:55:00.125+01:002011-11-14T20:55:00.239+01:00La religió i la campanya
Jo no sé vosaltres, però enmig del garbuix de la campanya electoral, no he trobat que el fet religiós hi surti gaire. Un repàs als programes dels dos partits amb més possibilitats d'assolir la presidència del Govern demostra que, en qualsevol cas, no és un tema de gran preocupació per les organitzacions polítiques, almenys pels propers quatre anys. El programa del PP no en fa cap referència (Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-24761852018593580272011-11-13T20:57:00.001+01:002011-11-13T20:57:00.452+01:00Escura-xemeneies
- (...) ¿Cómo se llama uno que quiere abrazar al deshollinador?- Un santo- dijo el padre Brown. - Creo- dijo sir Leopold con una sonrisa desdeñosa- que Ruby se refiere a un socialista.- Un radical no es alguien que se alimenta de raíces- observó Crook con cierta impaciencia-, y un conservador no es alguien que se dedique a hacer conservas. Y tampoco, se lo aseguro, un socialista es alguien que Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-58260839719433060392011-11-12T20:51:00.014+01:002011-11-14T09:55:04.922+01:00Freda l'escorça
No va fer festa mai, ni per Nadal,
i el dia que va dir-li prou la força,
pansit en un racó, freda l'escorça,
es va morir de por d'estar malalt.
Pere Rovira, fragment de "Feréstec", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p.69. Foto: Pierre Gonnord, O Lagarto. Fisterra (2009)Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-68071647240738650502011-11-11T20:53:00.002+01:002011-11-11T20:53:00.109+01:00Intel·ligència a 'Valors'Ja ha sortit a la llum el darrer número de la revista Valors, dedicat a la intel·ligència. Joan Salicrú, un dels seus co-directors, ho presenta al seu bloc molt bé: "Ja fa molt anys que la intel·ligència s’ha deixat de relacionar directament amb el grau de coneixement que té una persona", diu. "La intel·ligència humana, com va definir Howard Gardner, està formada per múltiples intel·ligències Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-40379966962850556862011-11-10T20:55:00.003+01:002011-11-10T20:55:00.228+01:00La màgia, el somni, l'obscur... i la raó
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-30686789745215371792011-11-09T20:57:00.001+01:002011-11-10T14:22:26.135+01:00L'ensenyament al segle XIXMontserrat Gurrera (El Tot Mataró)
Estic esperant amb candeletes la publicació del treball guanyador, ahir, de la 53ª edició del Premi Iluro de Monografia Històrica que convoca la Fundació Caixa Laietana, escrit per la Montse Gurrera, a qui fa molts anys que conec i a qui, darrerament, he anat seguint pels seus articles sobre l'escola mataronina al segle XIX, justament el tema del llibre Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-84897139908482850872011-11-08T20:55:00.001+01:002011-11-08T20:55:00.832+01:00El graciós
Sus apariciones en público siempre tenían éxito gracias a un método muy sencillo. Si se le ocurría un chiste, lo soltaba y todos le llamaban ingenioso. Cuando no se le ocurría ninguno, decía que aquél no era momentonpara bromas y todo el mundo le consideraba muy capaz.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, trad. M. Temprano, Ed. Acantilado, Barcelona, 2008, p. 71. Foto: promoció de House.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-64920402787778917342011-11-07T20:59:00.002+01:002011-11-07T20:59:00.079+01:00Perdre el cap
[El] padre Brown (...) en ese momento perdió su cabeza. Y su cabeza era siempre mucho más valiosa cuando la perdía. En momentos así, sumaba dos y dos y les daba cuatro millones. A menudo, la Iglesia Católica (que está desposada con el sentido común) no lo aprobaba. A menudo, ni siquiera lo aprobaba él mismo. Aunque se trataba de una auténtica inspiración -muy importante en momentos má críticos- Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-50629689301816662192011-11-06T20:58:00.001+01:002011-11-06T20:58:00.616+01:00Palol davant la cultura
Retrat de Miquel de Palol per Misha Kominek
Una cosa és la fe i l'altra la cosmovisió que dóna la cultura cristiana. Al carregar-se la Història Sagrada i la religió en la formació de les criatures una bona part de la història, la literatura, la pintura i la iconografia del món occidental se'ls fa incomprensible. Dant passa a ser un autor de ciència-ficció i l'Ulisses de Joyce es fa Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-66743944904242340222011-11-05T20:50:00.002+01:002011-11-05T20:50:00.080+01:00L'última riquesa
Ara que ja no (...) són les nits
concursos de mentides en els llits; (...)
una lletra pot dir la nostra sort:
que la vellesa ens dugui a la Bellesa
de l'art final, i a l'última riquesa:
l'últim amor, que sempre és el més fort.
Pere Rovira, fragment d'"Amics vells", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p.67. Il·lustració: Petons (2006), d'Isidre Manils (Fundació Vila Casas)Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-74932469319645242972011-11-04T20:56:00.011+01:002011-11-04T20:56:00.127+01:00La bronca d'en Mañach *Josep Mañach, home d'una trajectòria impecable al sector públic, va ser cap de llista de CiU l'any 1995 i obtingué el millor resultat pels nacionalistes que mai s'hagi vist a Mataró. Jo, el 1997, vaig ser nomenat regidor de Serveis Centrals. Recordo molt bé la primera comissió informativa que vaig presidir, el primer o segon dia d'haver accedit al càrrec. Hi anaven les ordenances fiscals de 1998 Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-66227320159044642662011-11-03T20:58:00.003+01:002011-11-03T20:58:00.367+01:00Excés de preguntes *
El panorama expositiu de Barcelona ha arrencat aquest curs amb bones exposicions. Una d'elles, sens dubte, és la que ofereix La Pedrera amb una sèrie de peces de Perejaume, fruit totes elles d'una reflexió que l'artista vol compartir amb el públic i que, a parer meu, gira al voltant de dos grans temes. El primer sobre la cultura de l'excés i l'altre sobre el propi paper de l'art. Vegem-ho.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-78363792652743683582011-11-02T20:57:00.002+01:002011-11-02T20:57:00.145+01:00Pols de verb
Sóc paraules, sóc fet de paraules, de araules dels altres...paraules (...) sóc totes aquestes paraules, totes aquestes estranyes paraules, aquesta pols de verb, sense sòl on posar-se.
Samuel Beckett, El Innombrable, Alianza Ed., Madrid, 1988, p. 150. trad. meva. Foto: detall de l'escultura de Jaume Plensa "El alma del Ebro", Expo de Saragossa (meva, 2008); més fotos aquí.
Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-21867974434341999882011-11-01T20:58:00.001+01:002011-11-01T20:58:00.661+01:00Catalunya francesaSi mañana Catalunya se proclamase independiente –cosa harto improbable–, de inmediato pasaría a ser un protectorado francés. La Geografía es reina y señora de nuestros destinos. (...) A los soberanistas de buen corazón les molesta este áspero realismo. Les impide soñar, y para el catalán politizado es muy importante poder soñar. Pero esa es la cruda realidad: en el trazado de las fronteras Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-92205060572786440462011-10-31T20:54:00.002+01:002011-11-03T18:50:19.878+01:00A favor de Halloween
Un dels llocs comuns que escolto aquests dies previs a la Castanyada consisteix en deplorar que -a Catalunya, almenys- s'estengui la celebració de la festa de Halloween, popularitzada els darrers anys gràcies a la indústria cinematogràfica nord-americana. Diuen els seus detractors que cal reivindicar la Castanyada perquè és més nostra, més tradicional. A mi, que la Castanyada em diu ben poc i Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-2130311728827039722011-10-30T20:58:00.014+01:002011-10-30T20:58:00.593+01:00Irlandès
Fotograma de The quiet man, de John Ford, 1952.
Pero O'Brien era irlandés, y hasta sus pecados tenían algo de casto.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, trad. M. Temprano, Ed. Acantilado, Barcelona, 2008, p. 51.Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-44823987133226032202011-10-29T20:54:00.002+02:002011-10-29T20:54:00.524+02:00Prodigi
Perquè el banquet d'amor no acabés
amb vi va fer prodigis Jesucrist,
i continua el seu prodigi el vi,
deixant-nos oblidar que hem de morir.
Pere Rovira, fragment de "Brindis", a Contra la mort (Ed. Proa, 2011), p.65. Foto: Chema Madoz, Copa de vino. Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-74321035968231248162011-10-28T20:52:00.001+02:002011-10-28T20:52:00.339+02:00L'art és sempre contemporani
He de reconèixer que en Francesc Masriera m'estimula. S'ha especialitzat en escriure al digital mataroní Capgròs uns articles en què, bàsicament, blasma l'estètica moderna i deixa, com un sospir, un deix de nostàlgia que fa que no ens hi puguem emprenyar. En vaig parlar un dia quan ell i jo érem regidors -a banda i banda-, fa uns mesos, però crec que ara que cap dels dos en som (encara no sé Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-37126930397348784982011-10-27T20:56:00.016+02:002011-10-27T20:56:00.119+02:00El sacerdot i l'ateu
Entretanto, el buen sacerdote y el buen ateo se quedaron a la cabeza y los pies del muerto, en silencio y a la luz de la luna, como estatuas que simbolizaran sus respectivas filosofías de la muerte.
G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, trad. M. Temprano, Ed. Acantilado, Barcelona, 2008, p. 43. Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-4177018227262309512011-10-26T20:55:00.003+02:002011-10-26T20:55:00.284+02:00Música del 1611És una molt bona notícia que l'edició d'enguany de la Setmana de Música Antiga de Mataró [vegeu programa], un esdeveniment cultural que el nou Govern encara no s'ha carregat,, encara que ho sembli [vegeu Capgròs] es vinculi a la celebració dels 400 anys e l'ermita de Sant Simó, a Mataró [vegeu Mataró Notícies]. La festa de Sant Simó és aquest divendres, dia 28 d'octubre, que -casualment- Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-2538600047829654952011-10-25T20:51:00.002+02:002011-10-25T20:51:00.098+02:00Pagaran els danys?Sembla mentida: Fa mesos que roda el nou Govern mataroní i encara ha estat incapaç de respondre a un estudi que vam encarregar els anteriors responsables (precisament per la tardança de la interlocutòria judicial que donava per conclòs el procés penal sobre el Corte Inglés) per esbrinar sobre de quina manera poden responsabilitzar-se els autors dels danys que la ciutat ha tingut per culpa de Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-67535397209693170182011-10-24T20:59:00.003+02:002011-10-24T20:59:00.067+02:00Cata
Fins dissabte no vaig caure en una idea que, per més repetida en mil-i-una visites a bodegues, mai hi havia parat prou atenció. És la pell del raïm la que conté la major part d'elements que faran possible la qualitat del vi, especialment el color. Per això és present durant tot el procés d'elaboració i, fins i tot, encara després podrà servir pels aiguardents. La pell expremuda fins el final, laRamon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7776928.post-38143228389686936692011-10-23T20:57:00.075+02:002011-10-23T20:57:00.673+02:00Tots som... iguals?Ara em ficaré en un esbarzer.
Aquests dies s'ha conegut la sanció d'uns 250 euros, sembla, imposada per l'Ajuntament de Mataró a una periodista mataronina per pressumptes insults a l'autoritat (un agent dels Mossos d'Esquadra) en el desgraciat acte de l'Anada a Ofici de Les Santes d'enguany. Conec la periodista i espero que tot acabi bé per ella, sincerament. Però el que no he trobat gens bé -Ramon Bassas Segurahttps://profiles.google.com/107284636227680432692noreply@blogger.com4