diumenge, de desembre 19, 2004

El seu nom serà Emmanuel

"El naixement de Jesús fou així: La seva mare, Maria, era promesa amb Josep, però abans de viure junts es va trobar encinta pel poder de l'Esperit Sant. El seu espòs, Josep, que era un home just i no volia denunciar-la públicament, va decidir de repudiar-la en secret. Mentre s'ho pensava se li va manifestar l'àngel del Senyor, en somnis, i li digué: "Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria per muller, perquè és pel poder de l'Esperit Sant que ella està encinta. Tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats." Tot això succeí per tal que es complís el que el Senyor havia dit pel profeta, quan diu: Mireu, la verge concebrà i infantarà un fill,i el seu nom serà Emmanuel, que vol dir: Déu amb nosaltres. Quan Josep es va despertar del somni, va fer el que li havia dit l'àngel del Senyor i va prendre Maria per muller. Però no es van ajuntar com a esposos fins que ella infantà el fill, al qual va posar el nom de Jesús." (Mateu 1, 18-25)

santjosep

Avui se celebra el IV Diumenge d'Advent amb aquesta lectura. Ahir, valia la pena mirar el programa Millenium (Canal 33) dedicat a la figura de Jesús, que comptava amb la filòloga Montserrat Camps, el biblista Armand Puig (imprescindible, el seu llibre), i els escriptors Miquel de Palol i Jérôme Prieur. Va ser un debat magnífic, que posava de manifest les dificultats dels paràmetres racionals per admetre els textos bíblics. No és rar que ens preguntem sobre els miracles i la virginitat de Maria, sobre si realment va passar el que es relata als Evangelia, etc. Camps deia: això és veritat, i tant, però si entenem veritat com a fet històric potser aleshores no és veritat.

:

Aquest fragment de Mateu em suggereix moltes coses. Algunes de molt íntimes. D'altres pertanyen a aqust diàleg entre raó i fe. Per exemple: la possibilitat que s'hi barregi una concepció mítica (necessària per a la revelació) amb una concepció real, fora del matrimoni (Jesús bastard?). Segon, el signe definitiu del procés de Josep: el dubte i l'opció. L'opció per al felicitat, sens dubte, si bé potser no l'opció més senzilla, ni la més espontània. Tercer: Allò que precisava de sacerdots i de profetes per ser interpretat és revelat als senzills. Aquella pràctica que començava i acabava amb rituals i temples, és a dir, la religió, es transformava en una possibilitat a la mà de tothom ("Déu és amb nosaltres"). I es basava en l'alteritat ("Estima els altres com a tu mateix").

:

Per últim, penso sovint (i m'hi va fer pensar Vattimo fa uns anys) que la secularització, és a dir, la dissolució del fet religiós en una societat civil oberta, talment com la deriva antropocèntrica del pensament occidental, són, en part, fruit (volgut o no) del "Déu és amb nosaltres". Amb nosaltres, és a dir, no tan sols en les esglésies ni a través dels sacerdots. És a dir, especialment al cor dels homes i dones "de bona voluntat". Homes i dones que, com ens recordarà Mateu (21, 28-32) no fa pas falta que hagin dit que sí, que hagin dit que creguin. Avui diríem que Déu és amb agnòstics i ateus, és a dir, és amb nosaltres.

Cap comentari: