diumenge, de desembre 26, 2004

Terratrèmol a Sumatra

terratrèmolVista del port de Madràs (Índia), després del sisme submarí. AFP

El proper que digui que la natura, així com a tal, és un bé suprem a protegir, recordeu-li aquests prop dotze mil morts fins ara comptabilitzats. La humanitat és en tant que no es resigna al destí que la natura ha preparat per les seves criatures. Els primers filòsofs volien imitar-la, els il·lustrats diran que volen dominar-la, els creients que volen transcendir-la. No la podem evitar, és clar, en formem part i no som sense ella. Però aquests estralls topen amb el nostre projecte, és a dir, amb la mínima capacitat d'harmonia. Fixa't: el dia que no hi hagi més assassinats ni guerres la natura serà l'única arma mortífera de "destrucció massiva" contra la qual no podrem lluitar.

:

Té l'avantatge que recorda la nostra petitesa, malgrat tot, la nostra finitud que ens segueix com a estigma durat tota la vida. Ens posa de manifest que, efectivament, el que podem controlar és únicament una part petitíssima del nostre destí. Molt bé, però la vindicació d'aquesta petitíssima part, la lluita per preservar-la i usar-la, la nostra brevíssima possibilitat de no resignar-nos a l'enorme pes del determinisme, és l'única possibilitat que tenim de ser feliços i lliures. Que no ens l'empetiteixin, ni que sigui en nom de la natura. Ni que sigui perquè, almenys, no passi com ara, devastant del tot el que ja era prou devastat per la pobresa i la misèria. Plou sobre mullat.

Cap comentari: