dimarts, de març 01, 2005

Fugir cap endins

Per què llegim? Per què escrivim?
:
Llegeixo a La Vanguardia un excel·lent article d'Oriol Izquierdo sobre per què llegim i per què escrivim. Diu: "Leemos para no dejar de buscar una respuesta que intuimos imposible, o a lo sumo provisional, o a lo sumo sólo parcial. Leemos con el secreto deseo de tropezar con la palabra que nos dirá sin decirnos, que nos revelará lo que jamás aprenderemos a ver, que nos dará consuelo o nos dará, al contrario, ansiedad, la ansiedad de no cejar en la búsqueda y crecer. (...). Leemos con el afán de informarnos, como si los datos pudieran saciar la atracción enfermiza que sentimos por saber, como si la información pudiera aligerar la crudeza de la sabiduría, que nos golpea cuando la atisbamos. (...) Escribimos porque nos buscamos, para no dejar de buscarnos, para no renunciar a hacerlo a pesar de todas las tentaciones que nos distraen en el camino. (...) Escribimos, nos escribimos, para encontrarnos o para huir .(...) Aunque sea casi siempre hacia dentro."
:
La transcendència individual
:
Un altre article memorable d'avui és "La religión en la guerra moderna", del sempre recomanable Hermann Tertsch, a El País, on critica el maniqueisme fàcil dels europeus respecte als conflictes actuals, especialment a l'Orient Mitjà. Però el que més m'ha agradat és el darrer paràgraf, que diu: "En este panorama desolador resulta especialmente doloroso que estemos asistiendo a lo que parece ya la última gran agonía de Juan Pablo II. Quien levantó la Europa oriental contra la resignación de Yalta no podrá ayudar en el rearme moral ante las nuevas amenazas. Si hay algún fenómeno que haya alimentado el desarme de nuestras sociedades modernas ante sus enemigos es la incomprensión radical y, por tanto, el desprecio y l hostilidad hacia el pensamiento religioso. Lo que no tienen nada que ver con creer o no. Es en el respeto al concepto individual de trascendencia donde radica la más profunda tolerancia, la firmeza y la dignidad, bases de una sociedad no dedicada a la experimentación social, sinó a fomentar la vocación del ser humano a ser feliz. Por eso el primer deber del gobernante es hacer frente a los enemigos del individuo libre en la sociedad abierta y dejar claro a las víctimas que tienen un valdor incondicional. En Irak, en Tel Aviv y aquí."
:
Viu com si aquest fos l'últim dia de la teva vida
:
Encara em ressona aquesta idea, treta dels llavis vitalistes de Montaigne i Nietzcshe, amb que avui acabava Francesc Torralba la seva xerrada sobre les actituds davant el fenomen de la mort. He pres molts apunts i, si trobo prou temps, potser algun dia us ho transcric. Ha estat magnífic. Hi havia força expectació (la sala de la Caixa Laietana a vessar), malgrat el derbi i el fred. Com que la mort és un tabú (així ha començat), hi ha potser també la necessitat d'abordar-lo, de traspassar-lo. I aquesta idea, que atravessa les actituds estoiques, desesperades o esperançades (tres de les set categories que ha utilitzat), em temo que trasbalsaria les vides de tothom en cas d'interioritzar-se. "És que pensar que encara tens demà per arreglar-ho és la gran mentida", ha dit. I tant. Sortint d'allà, he corregut a agafar un taxi i per anar a fer el que faria si avui fos el darrer dia que acluqués els ulls.