dissabte, d’octubre 22, 2005

Avui, art i Gil. Ahir, blogs.

Pere Martí, Un altre novembre sense René (Galeria Carme Espinet), Barcelona, 2005.
:
Avui
:
Per una qüestió que ara nlo ve al cas, aquest matí havia de ser d'hora a Barcelona i havia de tornar tard. Entemig, tenia algunes estones lliures. Aprofitant que era prop d'allà, he estat visitant les galeries d'art que hi ha més o menys agrupadetes al tros de Consell de Cent entre Balmes i Rambla de Catalunya i entorns. No totes, però, tampoc tenia tant de temps. Hi ha una exposició altament recomanable de Pere Salinas (un dels premiats del premi Torres Garcia de Mataró) a Eude. Pur Turner del segle XXI. També recomano la de la peruana afincada a Mèxic Milagros de la Torre, a la Llucià Homs, amb unes fotos molt interesants sobre la censura als llibres de la Biblioteca de Salamanca i que em fan pensar si l'abstracció, efectivament, no és, de fet, la censura, l'abolició de la realitat descrita. I, per últim (ja no la podreu anara veura, s'acabava avui), la de Pere Martí a la galeria de Carme Espinet, ja una mica més amunt, una mirada sobre l'ordre i el caos. També a Balmes he visitat la Galeria Joan Prats on s'hi exposen unes peces molt interessants de Fernando Prats, de tècniques molt variades, i que em sembla segurament, dels que he visitat, el més polièdric, el més interessat en la tècnica i unes finestres molt obertes a totes les possibnilitats de l'art.
:
Però la mostra que us recomano amb tot el cor és la que, comissariada per Carme Riera, ha organitzat la Fundació Caixa Catalunya sobre Jaime Gil de Biedma. És una meravella. S'avaba demà, o sigui que us vull veure a tots fent cua al matí a La Pedrera. Us regalaran un opuscle amb peces seleccionade si un pròleg de la comissària. És com si entressis als seus poemes, convertits en una mena d'habitacle entreobert, amb un joc de llums i de veus, de fotos i records, de les seves referències més importants (Ferrater, Auden, Cernuda, Gil-Albert, Elliot). La veu que se sent, és la d'ell. I se'l pot veure també recitant algun dels seus poemes a la seva casa d'Ultramort (com de l'ultramort voldríem que ens narrés què tal s'hi està). Hi ha anat just després de dinar i abans de tornar amb tren. Hi havia només una persona més, un senyor gran que, emocionat, recitava amb veu baixa un dels poemes transcrits en una de les parets. Quan me n'he anat avall, veia a la finestra d'aquest magma gaudinià com la figura de Gil de Biedma somreia. Uma Thurman, més avall, als finestrals de Luis Vuitton, no li arribava a la sola de la sabata.
:
Ahir
:
Com ja vaig dir-vos, ahir va ser el dia que ens vam trobar, al vespre, un grup de malalts del blog per parlar sobre aquest fenomen que ara és tan de moda a la xarxa i que jo en sóc un dels seus enganxats. Va ser a la seu de Capgròs (vegeu crònica) i va servir perquè conegués algunes pesones de les quals només sabia el seu blog o que, segons vaig vure, em coneixien a mi però jo no a ells/elles. En Mia Font, que era un dels convidats a la taula rodona, està una mica emprenyat perquè la presència de Ramon Pedrós, d'ElDebat.com, va desvirtuar (pel temps usat i el tema) el sentit de l'acte. La sort és que, malgrat això, en vaig aprendre molt, d'aquest ex-assessor de Pujol. El tercer era Oriol Domingo, de Periodistes Digitals, que també em va caure molt simpàtic. I el quart jo, ves. En Mia va dir des del principi una cosa que comparteixo força: això té èxit perquè és molt fàcil. L'Oriol va afegir que, a més, l'absència d'intermediaris és un altre incentiu.
:
La lliçó que jo portava apresa de casa (és que em semblava que havia de dir alguna cosa, que per això m'havien convidat, encara que realment sóc dels més llecs en la matèria...) són, de fet, dues idees(resumint: el debat va durar més de dues hores!!!) no exactament sobre els blogs sinó sobre els trets culturals en què se suporta, crec, el seu èxit. La primera és la de la "crisi de les mediacions" o de la desconfiança amb els intermediaris (diaris, esglésies, partits), que no amb el seu contingut (els sms de l'11-M, el Papa o la independència, posem per cas), fenomen similar a a invenció de la impremta i la posterior reforma protestant (volem llegir nosaltres la Bíblia,vull ser jo qui parli amb Déu...). Això presenta un panorama un pèl caòtic (el "fraccionament" postmodern?) , segurament més democràtic i enormement creatiu. De retruc, la segona idea té a veure amb la intimitat, l'àmbit de construcció de la identitat més reivindicat (sortim de l'armari, parlem de sexe, mirem El Gran Hermano) però massa "a la intempèrie", poc eficaç pel seu sentit originari (íntim és el meu espai més proper, més amagat, on sóc realment lliure). Els blocs són també això, doncs. Llocs on sembla que no hi ha límits i una extensió -massa sovint- de la vida íntima de la gent que malda per fer-se present a tot arreu (Diario de Patricia, aquesta tarda en un bus que he agafat on m'he assabentat de la vida sentimental d'un grup d'adolescents, etc..). Segurament amb raó (les raons del cor que el cap ignora, diria Pascal). Però també amb molts riscos.
:
Osti, no sé pasi si ho vaig dir, tot això. En fi, serveixi com a complement dels balbuceigs que has de proferir en un lloc on tothom et mira i has de ser breu.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Més o menys si que ho vas dir. ;-)

Pedro ha dit...

Vagarejant per internet he trobat això i em sembla bastant correcte, no hi he trobat cap insultu i l'únic que fa és demanar explicacions:

La CUP pregunta per la casa del regidor d'urbanisme::: CUP Mataró
Publicat el 20 de octubre de 2005 - 09:24 PM
Urbanisme La CUP denuncia la política especulativa de PUMSA a la urbanització Can Quirze i demana aclariments entorn de les obres realitzades a la casa particular del Sr. Arcadi Vilert, regidor d’urbanisme.

Fa poc, amb el vist-i-plau del govern municipal, s’han iniciat les obres de construcció dels carrers en la nova ampliació de la urbanització de Can Quirze, situada al Veïnat de Mata. Tot i que veïns de les Cinc Sènies ja han presentat un contenciós administratiu per defectes de procediment en l’aprovació de la nova ampliació, les obres no s’han aturat.

Des de la CUP volem denunciar la política urbanística del tripartit de Mataró, atès que les ampliacions d’urbanitzacions fora del nucli de la ciutat es fan en detriment de zones agrícoles i forestals. Aquest model de creixement és agressiu amb l’entorn i el paisatge, afavoreix la dispersió de la zona urbanitzada com si fos una taca d’oli. No es tenen en compte les futures necessitats de serveis i a més a més s’afavoreix un model elitista que exclou a la gran part de ciutadans i ciutadanes de Mataró. Aquest model de creixement no és el que defensa la CUP.



Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA) és una empresa dependent de l’Ajuntament de Mataró que en la seva publicitat afirma que treballa per millorar la qualitat de vida de la ciutadania amb “l’afany d’apropar l’habitatge a les persones”, “renovar els barris” i “recuperar el patrimoni històric”. La realitat és que a la Urbanització Can Quirze PUMSA ha comprat tres parcel•les, amb la qual cosa incompleix les finalitats socials que tant pregona.

Entenem que aquesta compra respon a una estratègia especulativa per part de l’Ajuntament. Des de la CUP considerem que la requalificació i adquisició de terrenys, ara ja urbanitzables, per part de l’Ajuntament, està fora de lloc. És molt greu que des del propi Ajuntament de Mataró es promogui l’especulació urbanística, que no es gestioni bé el sòl per garantir l’accés a l’habitatge i un model de ciutat equilibrada.

Amb PUMSA, per tant tota la ciutadania de Mataró, tindrem una despesa de 382.319,41 € en la nova construcció de carrers en la Urbanització de Can Quirze.

Davant del fet que la mateixa empresa que urbanitza els carrers i enrajola les voreres, sembla ser que també ha enrajolat l’entrada a la casa particular del Sr. Arcadi Vilert, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró i president de PUMSA, la CUP demana aclariments al Sr. Arcadi Vilert, per esvair els dubtes sobre aquesta sospitosa coincidència. El cas és que les rajoles són idèntiques i han estat col•locades al mateix temps.

Alhora que aprofitem per demanar també que aclareixi al conjunt de la ciutadania sobre quin és l’origen de les pedres d’un mur de l’esmentada casa particular del Sr. Arcadi Vilert, que tot sembla indicar que són les mateixes pedres que serviren per contenir la riera de Sant Simó, unes obres que en el seu dia es realitzaren amb una subvenció dels fons europeus.





Mataró, 20 d’octubre de 2005

Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

Pedro ha dit...

Evidentment si vols suprimir-ho no t'ho recriminaré, jo no conec aquesta situació i suposo que tens raó, però no sé fins a quin punt aquesta gent és tan horrorosa com diuen si l'únic que fan és fer d'oposició. Un escriptor com Julià de Jòdar els hi va donar el seu suport.

Anònim ha dit...

Jo crec que ho ha de suprimir, no se com li pots "penjar" aquesta merda en el blog.
Ramon, espero que no ho conservis.

Ramon Bassas ha dit...

- Antoni:
I vaig tenir la sort de veure't en persona!

- Anònim:
La conservaré perquè tothom pugui veure de què parlem.

- Pedro:

El que és horrorós no és "aquesta gent" sinó algunes de les coses que fan. Pura inquisició. Llancen una acusació contra algú i és aquest qui ha de demostrat que és innocent. Osti. On s'és vist? Bé, sí, a la inquisició, com et dic, i a les dictadures que els serveixen de mirall. Són l'ou de la serp.

És clar que el més senzill seria passar-ne, no fer cas. I, com dius que fan alguns intel·lectuals, riure'ls les gràcies. El segle XX n'és ple d'exemples que segurament aquesta actitud és el 'caldo de cultiu' d'aquest ou.

Anònim ha dit...

Doncs jo vagarejant també per Internet he trobat això:

Ramon Bassas: "La CUP fa la política del 'pastelazo'".


Ramon Bassas.
El Primer Secretari dels socialistes dóna tot el suport a Arcadi Vilert contra els atacs personals i polítics al regidor d'Urbanisme "absolutament inadmissibles".


El Primer Secretari del PSC de Mataró, Ramon Bassas, ha sortit avui en defensa del regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, blanc de les crítiques infundades de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) per l'arranjament de la parcel·la de Can Quirze que, segons ha dit "busca notorietat amb la política 'del pastelazo', fent veure que les 'gamberrades' a que ens té acostumats són política".

Bassas ha demanat que "cessin immediatament els atacs personals infundats contra la persona de Vilert, absolutament inadmissibles i propis de règims inquisitorials com els que volen imposar els radicals". El Primer Secretari dels socialistes mataronins ha mostrat "tot el suport personal i polític del Partit al regidor d'Urbanisme, que desenvolupa una política de canvis compartida pel conjunt del Govern i que permetrà que la ciutat afronti amb èxit els seus reptes més importants". "Ho fa", ha dit, "amb un grau d'honestedat personal que és anys llum del que practiquen els de la CUP", ha dit.

"Com sap tothom, excepte els ignorants o les persones amb mala fe", ha dit Bassas, "l'actuació de Can Quirze és sufragada íntegrament pels veïns i suposa el pas definitiu per a la normalització d'aquell espai, procés ajustat íntegrament a la Llei". "Si hi ha el més mínim dubte o sospita, espero que ho portin als tribunals, en cas contrari estarem davant un cas de llinxament personal", ha conclòs.

Anònim ha dit...

En Pedro fa com els de la CUP: escampa la merda convertint a tothom en sospistós!
Per cert el seu blog està ple de comentaris censurats!

Pedro ha dit...

Jaja, els cometaris censurats són spam, si t'hi fixes no treuen coherència a les diferents opinions dels comentaris que s'hi fan. Si m'expliques com fer-ho per no rebre spam et felicitaré. I jo no escampo la merda, simplement em vull informar sobre aquest tema perquè estic fart d'abusos urbanístics que s'estan carregant el paisatge català, com molt bé deia Antonio Garrigues, director de l'observatori de l'habitatge.

Anònim ha dit...

A si, spam?
I com ho demostres?
O tu no cal que demostris res?
Els altres han d'ensenyar fins les factures dels calçotets que compren i a tu t'hem de creure?
Com tothom, fins que no es demostri el contrari estàs "sota sospita".

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro:
A Mataró no trobaràs aquests abusos, tranquil. De tota manera, l'atac personal de la CUP va més enllà d'un simple posicionament polític. No sé si veus la diferència...

- Anònim:
Gràcies per reproduir la notícia. Com dic, millor que quedi clar què diu cadascú.

Pedro ha dit...

Bé, jo no sóc l'alcalde de ningú, no he de ser l'exemple de ningú, no diu enlloc que jo hagi de ser transparent (com sí que passa amb els ajuntaments). Però t'ho puc demostrar, si no fos spam hauria suprimit els comentaris definitivament, no hauria deixat ben visible quins són els suprimits. D'altra banda he rebut comentaris del senyor Albert de la Hoz bastant crítics amb mi i no els he esborrat.
Per cert, no entenc a que ve aquesta falera per no indentificar-te, ho trobo bastant estrany. Ho podríem anomenar l'atac del chupacabra.
Per cert Ramon:
Els veïns de Cinc Sènies han inciat un contenció administratiu?
Les altres coses no te les pregunto perquè suposo que em respondràs que no.
Com és que vau construir Mataró Parc en un lloc tan maco com aquell? I el lidl?I el DIA? I Jardiland?

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro,

Els alcaldes i els altres ciutadans tenen els mateixos deures i drets davant la Llei en casos d'acusacions personals. Sempre és qui acusa el que ha d'aportar la prova.

El contenciós, et refreixes als que volen construir-hi pisos...? sí, em sembla que estan una mica emprenyats amb nosaltres, que ho volem protegir.

Suposo que no diràs en sèrio que allà on hi ha Mataró Parc i aquest altres llocs era un espai "maco"? De fet, la seva urbanització és prevista al Pla General des de fa molts i molts anys.

Pedro ha dit...

No sé com era. Què eren?Descampats o muntanya?

Ramon Bassas ha dit...

Descampats, alguna finca, canyissars, algun torrent...

Anònim ha dit...

Potser no sóc gaire bona persona i no llanço flors, ni tan sols un pètal. Però ha estat la segona vegada que coincideixo amb tu en una trobada de webloggers (com a explicador d'experiències) ihe de dir que m'hi he tornat a trobar agust.

"...serveixi com a complement dels balbuceigs que has de proferir en un lloc on tothom et mira i has de ser breu", molt subtil i lliçó (que em dones) de com dir-la amb poques paraules. Gràcies.

Ramon Bassas ha dit...

Mia,

Gràcies. No pretenia donar cap lliçó, excepte a mi, però vaja, jo també tinc bons records dels dos moments en què hem coincidit. Que no siguin els únics!!