dissabte, d’octubre 15, 2005

Sopar | Consell | Companys

Sopar del PSC
:
La intensíssima setmana tenia ahir un punt important: el sopar d'inici del curs del PSC de Mataró, a la seu de la Germandat "La Armonía", on em va tocar de fer de "conductor" (com si una gala d'Operación Triunfo es tractés) en tant que Primer Secretari. En parla en Javier Naya. Hores abans, presentàvem un llibre (vegeu foto, en el moment en que parlava el responsable de l'edició del llibre, Josep Puig, acompanyat per Juan Ramón Morante, un dels glossats, i Montse López, Secretària d'Organització del PSC de Mataró) que recollia unes breus glosses de les dues persones que hi vam homenatjar, Lucas Lara i Ramón Limón (en pau descansi) i unes quantes més d'altres companys i companyes que hem anat recordant cada inici de curs. Un dia d'aquests ho publicarem a internet i ja us ho faré saber. Com que estic un pèl cansat, no tinc temps de parlar-ne, però se m'acumulen moltes sensacions: una organització impecable, uns comensals fantàstics, la sensació que som un gran partit i que no hem de tenir vergonya en reconèixer-ho, la necessitat de reivindicar la memòria històrica de la nostra tradició política (nosaltres, que som el Partit amb més anys de Mataró i que no estem mai per històries), les paraules de Remigi, la mirada de la Mary, més paraules del propi Lucas, de Sara, de Joan Antoni i de Pepe, els nous afiliats i afiliades als quals vam rebre celebrant el seu compromís, el bon rotllo entre el PSC i la societat civil, els exemples de persones que hi havia allà assegudes, veure que el Partit és molta gent, molea activitat, i que tothom és imprescindible justament perquè les coses no depenen d'un o d'uns quants, l'entusiasme que posem per seguir treballant moltes hores per fer avançar valors que portem molt endins i per milorar les condicions de la gent, especialment de la més senzilla. Vam sopar, vam arengar, se'ns va posar la pell de gallina, vam riure, vam veure ballar. I vam carregar energia. Aparteu les criatures.
:
Consell Nacional
:
I de bon matí, cap a Barcelona, on s'ha celebrat el Consell Nacional del PSC, amb certa expectació. Especialment per avaluar el que em sembla un capítol més de l'enorme responsabilitat que vam adquirir els socialistes a partir de l'assumpció, per par de Maragall, de la Presidència de la Generalitat. Hem de fer moltes coses, hem de complir les transformacions que tants anys havíem somniat que volíem pel país, especialment per a la millora de les condicions de la població, per avançar en les polítiques socials que 23 anys de govern conservador feien clamar a crits. El mateix vertigen que segurament molts teníem en el moment aquell, el tenim en aquesta nova etapa per a l'aprovació d'un nou Estatut, justament el que ens ha de permetre avançar en aquests canvis que us deia. Que ningú no s'enganyi: és per aquest motiu que els socialistes hem apostat per un nou Estatut. Aquesta sensació ho és perquè, sense ser gens senzill, el procés de diàleg i acord al si del Congrés dels Diputats es fa en un marc immillorable per l'avanç en l'autogovern de Catalunya. O ara o mai.
:
En aquest context doncs, s'han produït el gruix de les intervencions, conscients de la responsabilitats, confiats en els passos a seguir que, com deia, no són gens senzills (i no parlo pel PSOE, bàsicament), i confiats també en l'equip que avui ha obtingut un suport sense fisures. També això ha de ser una "operació tromf".
:
Podeu seguir un tall de veu de Maragall i un altre de Montilla, i també el text del discurs d'aquest darrer.
:
Companys
:
I a la tarda, els partits i algunes entitats, a més de l'Ajuntament, hem homenatjat el president Lluís Companys, quan s'esdevé el 65 aniversari del seu afusellament. Ho hem fet davant un monòlit (els "peus" del qual van fer amics meus) que hi ha a l'avinguda que porta el seu nom a Mataró. Aquí teniu el cartell que hem editat des del PSC per aquesta efemèride. El president dels treballadors, el president d'esquerres i catalanista, va saber que aquestes dues condicions significaven implicar-se activament pel govern i el progrés d'Espanya. Que una Espanya millor era bàsica per una Catalunya millor. Un camí trencat abruptament, i sanguinàriament, pels règims nazi i franquista, i que avui, si tots volem, podem recuperar. Serà el millor homenatge a la seva memòria.

18 comentaris:

Pedro ha dit...

Despatxar una persona com Pujol i un govern com el de CiU tatxant-lo de "conservador" i amb aquesta rapidesa és digne d'algú que no ha estudiat a fons una feina tant llarga, plena de defectes, però heterogència al 100%.

Jordi ha dit...

Patètica aquesta manipulació del cartell amb la foto de Companys. Aviat acabareu dient que va ser un president socialista.
No teniu respecte per res, ni tan sols per la nostra història i pels que vàren morir per defensar Catalunya. Us voleu apropiar de tot, ara que sabeu que domineu tots els mitjans de comunicació públics i part dels privats.
Ens voleu sotmetre a una ofegadora dictadura de pensament únic.

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro:
Estava resumint i per això he agafat el treu que (a mi) em sembla més significatiu.

- Jokin:
De la tradició federalista i d'esquerres del President màrtir ens en nodrim. Res més. Espero que no siguem els únics. La teva visió sobre els mitjans i la manca de pluralitat d'idees del país no la comparteixo en absolut.

Pedro ha dit...

és a dir que per tu és més important la vessant conservadora (jo no crec que sigui conservador, però vaja) d'en Pujol que la nacionalista?

Ramon Bassas ha dit...

Sí, almenys la que més contrasta. Les seves aliances amb el PP, i el fet que dues vegades (dues!!!) haguessin votat Aznar per presisir el Govern espanyol, hi deuen ajudar.

Albert ha dit...

joki: els teus mots desprenen odi i l'odi no és la millor manera de contruir res. Agafar un cartell antic i posar-ne el logo propi no és apropiació, jo sempre m'he preguntat fins a quin punt l'actual ERC és realment la continuació de la de Companys, que no era socialista, però era d'esquerres, i ara joki, com ets europeu, mira com és l'Europa d'esquerres ¿o potser hem de dir també que "Catalonia is different" com va fer el franquisme amb Espanya? ¿Quan es parlava de sucursalisme no era una forma amagada d'establir una dictadura -el mot és teu- de pensament únic? Si és que tenia categoria de pensament i era només un mot per fanatitzar el personal.

Pedro ha dit...

Llavors, per tot allò que ha pactat el PSOE amb el PP (llei antiterrorista, il.legalització de partits, CGPJ, la LOAPA...) faria que el PSOE també ho fos.
Per cert, oposar-se a Alfonso Guerra per aconseguir crear un canal de tele i els mossos d'esquadra (Guerra era contrari a les dues coses, i també a cedir el 15% de l'IRPF a les comunitats) també contrasta jo crec. I Guerra era el vicepresident. És a dir, que Jordi Pujol és més conservador que nacionalista, de fet, és un conservador a seques no?

Ramon Bassas ha dit...

Diríem que Guerra no va tenir massa èxit, doncs, no? El cert és que en les polítiques concretes, especialment aquelles que contrasten més amb el Govern actual, CiU ha estat més conservadora. Com et deia, el PP va recolzar els darrers governs de Pujol i aquest ho féu de tots, TOTS, els d'Aznar, al marge dels acords d'Estat que aquest s'avingués a fer...

Anònim ha dit...

A mi em sembla molt bé que vulguis resumir però no sé si cal resumir que et vindrà d'una paraula, no crec que passant de " nacionalista conservador" a "conservador" guanyis gaire espai. Perquè serà que vols obviar el seu nacionalisme?

Ramon Bassas ha dit...

Anònim,

Tens raó. Eren uns nacionalistes conservadors que van pactar amb uns altres nacionalistes conservadors conservar-se el poder mútuament.

Pedro ha dit...

L'anònim no ha dit que fossin nacioanlistes conservadors, simplement s'ha queixat que tu ometis el seu nacionalisme. A CiU hi ha de tot, de liberals a socialdemòcrates passant per socialcristians, l'important és el seu nacionalisme. Agenciar aquesta federació catalana al postfalangisme espanyol és una tàctica digne del comissari Sopena.

Ramon Bassas ha dit...

Jo no he dit res del postfalangisme espanyol, comandant Pedro.

Albert ha dit...

Els mitjans de comunicació i els periodistes que hom considera a l'òrbita del PP són cosa clara, els que estan a l'òrbita del PSOE també, la qual cosa va bé perquè permet assenyalar-los. Conclusió, no n'hi ha mitjans i periodistes a l'òrbita de CiU, és cert?

Ramon Bassas ha dit...

Albert,
Òbviament, sí.

Anònim ha dit...

Sí? Quins?

Ramon Bassas ha dit...

És que m'he posat a fer una llista i no m'hi cap... La llàstima és que el seu dia hi va haver experiències "empresarials" una mica matusseres i ara, com tot corrent ideològic, ha d'acabar de trobar el seu espai sense cop de talonari.
A tu et sembla que no n'hi ha?

Pedro ha dit...

Per sort, cap diari proper a CiU va fer la gamberrada matussera de El periódico el dia de les eleccions catalanes de posar caricatures de Maragall (primer) i Mas després i a sota de Maragall posar: catalanisme obert, plural i de progrés
En canvi sota Mas van posar: l'experiment nacionalista.
L'AVUI i La Vanguardia van posar fotos de tots els líders i bon vent.
Per cert, periodista convergent a part del Barbeta no n'hi ha cap. Potser el Josep Faulí o el Villatoro.

Ramon Bassas ha dit...

Quan deia matusser, no parlava de fotos i caricatures, sinó de pasta.