dissabte, d’agost 05, 2006

Dahl al llit amb la veïna | L'univers és a fora

Lectures d'agost - V
:
Roald Dahl és un autor anglès de pares noruecs conegudíssim especialment pel públic infantil, ha inspirat un munt de pel·lícules de gran èxit i ha publicat llibres que han estat autèntics best seller de la literatura infantil i juvenil. Recentment, s'ha publicat a Catalunya un parell de llibres amb contes per adults, bé pel seu to macabre (la majoria de les Històries imprevistes, Ed. Empúries, Barcelona, 2005) bé per la seva càrrega sexual, o còmico-sexual, millor, com el primer dels relats d'Intercanvi de parelles i altres contes (Ed. Columna, Barcelona, 2005), que dóna títol al llibre. En ell, un perspicaç somniador d'un polvo amb la veïna, que l'acaba fent, surt amb la cua entre cames. Els homes som uns fatxendes. "Espatlla de xai" i "L'home del sud" (el primer, repetit al llibre anterior, visca la coordinació) responen a la mena de contes d'humor negre amb els que va conquerir el mercat editorial als Estats Units en el moment de la seva publicació. El darrer, "El gran gramatitzador automàtic", és precursor d'un programa informàtic que feia llibres però, sobretot, esdevé una crítica ferotge als seus companys escriptors. Us ho passareu prou bé.
:
L'univers és a fora
:
Del dol que viu la ciutat i el món casteller, de la pregària col·lectiva i en silenci de cadascú, de les mostres de solidaritat prèvies i de condol posteriors i de la imatge feliç episodi de la donació de sang, com si fos l'alè que faltava, hi poso la lletra d'un dels darrers poemes que he llegit de Màrius Sampere. Aquí el teniu
Del litre
o litre i mig
o dos o tres
de sang, l'ejaculació
pel vehicle
en gota implecablement
benèfica i el cos
se salvarà, ben viu, viurà
per a després, la mort de màgia
i resignació, quan l'agulla
s'enretiri
i no deixi entrar
sinó sortir, perquè
l'univers és a fora
"Transfusió" del llibre Ens trobarem a fora, Ed. Proa, Barcelona, 2006, p. 43.

2 comentaris:

Dessmond ha dit...

Acabo de venir de la Rovafabes, ja he fet la compra que suggeries. Pels carrer he vist molts castellers i he vist una concentració davant l'esglèsia. Quina tragèdia. Ha de ser molt dur pels pares, tot i que ,també, ha de recomfortar l'escalf de tanta gent.
Bon poema per a l'ocasió.

Ramon Bassas ha dit...

- Dessmond,
Ens devem haver trobat, jo també hi he entrat un moment, sortint del sfuneral. Sí, és duríssim i reconfortant, com dius. Gràcies per l'elogi i per haver fet cas del suggeriment.