diumenge, d’octubre 01, 2006

Davant el fet religiós | Metàfora

Davant el fet religiós
:
nom
:

Avui, a El País, hi ha un conjunt d'intervencions molt interessants, relatives a l'Església i a la seva adpatació (o no) a la societat actual, que em plau de recomanar-vos. En primer lloc, un molt bon article de l'amic Carlos García de Andoín, coordinador del grup de cristians del PSOE, que celebra el recent acord entre l'Església i l'estat sobre el finançament de la primera, i que demana la seva extensió a la resta de confessions. Reivindica també la posició "intel·ligent" dels bisbes, en paraules del cardenal Amigo, enlloc de la de la confrontació. També val la pena l'entrevista que concedeix Mercedes Rico (a la foto, de Luis Magán), Directora General d'Afers Religiosos de l'Estat, una excel·lent diplomàtica en una àrea on se n'ha de ser, i conscient que el fet religiós pot ser un element positiu, constructiu, enlloc del que apareix sovint, amagant les tensions reals que hi ha al darrere.
:
La darrera notícia que volia comentar és un reportatge sobre la visita, aquests dies, a Barcelona del teòleg holandès Frans Bossink, convidat per l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes a fi i efecte de conèixer els seus treballs a afavor del reconeixemeent de l'homosexualitat a l'Església i a la litúrgia catòlica. M'agradaria que s'ho llegís Duran i Lleida qui, ahir, amb cara de fàstic, blasmava la notícia que, per primer cop, una parella de gais havien aconseguit l'adopció d'un fill. Sembla mentida que els que diuen que defensen les famílies (deu ser quan no governen...) els faci fàstic que hi hagi qui en vulgui formar ...exercint un dret que ells (la dreta) mai no haurien atorgat.
:
Cassanyades - VIII
:
"Els recursos expressius (la metàfora) estan interrelacionats amb la construcció del coneixement (explicar una cosa nova comparant-la amb una altra de coneguda) i amb la concepció social del coneixement mencionat (la ciència com a disciplina pròxima o, al contrari, llunyana i formal). Els recursos verbals no són 'neutres' o 'atzarosos', sinó una opció expressiva intencionada, triada per observar el món, pensar-lo i elaborar-lo".
:
Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 151.
:

4 comentaris:

Pedro ha dit...

No m'estranya que us importin més els fets que les paraules, tenint en compte que no sabeu què és tenir paraula i us passeu el dia negant a Madrid el que heu votat a barcelona.
Em recorda als articles de Galinsoga demanant que s'el jutgés pels seus fets i no per les seves paraules, la famosa frase "todos los catalanes son una mierda".
Jo pensava que estàvem en una democràcia parlamentària en què la paraula i el debat era el més important, ara veig que no, l'important per vosaltres són els fets consumats i els parlaments només serveixen per figurar i fer veure. D'aquí que a Madrid quan parlen Erc i Ciu els vostres diputats i els del postfeixisme s'aixequin i surtin de l'hemicicle.

Dessmond ha dit...

Dius: "Sembla mentida que els que diuen que defensen les famílies (deu ser quan no governen...)"
Saps que això no és cert. Tot i que en Duran a vegades la bufa de canto, en tems concrets com ara aquest.

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro
Ja saps què volem dir, que 'del dicho al hecho hay mucho trecho' i que els homes, justament, de paraula ho demostren amb fets.

- Dessmond,
Ho deia especialment perquè amb el Govern actual s'han incrementat les places d'escoles bressol, les ajudes a les famílies, les places residencials de gent gran, etc... coses que, després d ela deixadesa dels antecessors, deu ser una bona política de famílies.

Anònim ha dit...

Ramon, te olvidas de las ayudas que nos haces a nosotros los musulmanes, paissa, no lo pases por alto.

Tu amigo Mohamed, si, el que te está enseñando el idioma árabe, para cuando estemos juntos en la regiduria del ayuntamiento gobernado por nosotros.
Salamalicum.