dissabte, de desembre 02, 2006

Festa | Margarit | Quotidià

Celebrem el nou Govern
:
Avui, una bona colla de socialistes de Mataró ens hem aplegat al casal d'avis de Cirera per celebrar que tenim, d enou Govern d'esquerres, el de l'Entesa que encapçala Montilla. M'ha tocat presentar l'acte en el que han intervingut el Primer Secretari del PSC al Maresme, Santi Fontbona i les diputades Consol Prados i Lídia Santos. L'Alcalde Joan Antoni Baron ha clos l'acte. Festa de germanor, ganes de fer bé les coses, entusiasme pels projectes en marxa (la Llei dels Serveis Socials, amb la Consol a la ponència, per exemple) i ganes, també, de posar-se a treballar per una nova victòria a Mataró. Foto: C.L.
:
Margarit
:
nom
Foto: Tejederas
A El País d'avui hi ha una esplèndida crònica/entrevista al poeta Joan Margarit que, en un parell de paràgrafs, resum esplèndidament quina pot ser la utilitat de la poesia, si se'n pot dir així. I qui diu de la poesia, diu de la vida, diu de la magnífica energia que vessem no sempre pel cantó millor. Explica molt bé el fet que la poesia sigui una peça per llegir, per exhibir, de manera que connecta amb sentiments que són, de fet, en nosaltres i en qaulsevol altre lector. I especialment, a la força de l'amor, que és l'única comparable a la de la mort quan aquesta apreta. Diu
Metáforas aparte, la muerte está muy presente en la obra de Margarit. Sin contemplaciones. Durante la enfermedad terminal de su hija escribió un libro estremecedor, Joana (Hiperión, 2002). ¿Cómo lee su mujer unos poemas tan descarnados? "Tuvo la sensación de que yo hacía una exposición impúdica de su dolor. No era así. Si alguien se conmueve con un libro es porque ve en él sus propios sentimientos. Mi mujer también veía en Joana los suyos, pero ella pensaba que aquella pena era exclusivamente suya. Y no. Si otro lector la ve también es que no es sólo tuya es que el que escribe, perdona la pretensión, ha logrado poner en el poema una pena que es de todos".
:
Con
Joana, además, Margarit se saltó la regla que aconseja distanciar la escritura del acontecimiento que la provoca. "Yo me hubiera tirado por la ventana", replica él, "Joana se estaba muriendo y pensé: ¿qué tiene tanta fuerza como esta muerte? Coño, el amor, un poema de amor". ¿Demasiada confianza en la poesía? Margarit asiente. Pero continúa: "Fue un momento crítico. Si no me servía entonces, ¿para qué quería yo la poesía? ¿Para dar clase en los institutos?".
:
La calma - IX
:
"Lo que creo es que el gobierno ha de tratar de mantener la cohesión y la unidad del pueblo catalán. Tratar de mejorar nuestra relación con el resto de España, estar en disposición de pesar más y deliberar más los proyectos y las iniciativas en el conjunto de España. Solucionar los problemas cotidianos de la gente. Hay mucha gente que nos ha votado para eso. No sólo para que defendamos la euroregión, sino para solucionar sus problemas concretos, cotidianos".
:
Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, p. 202.
:

8 comentaris:

Pedro ha dit...

No sé perquè volem un nou estatut si ens el carreguem i el vulnerem amb la llei de dependències. Ja podeu anar pactant lleis amb el Pp.

Ramon Bassas ha dit...

Pedro
Jo no crec que es vulneri cap competència. Però ja se sap, el dit assenyala la lluna i el neci hi veu el dit.

Pedro ha dit...

Gràcies pel piropo,veig que aprens d'en Federico, no es tracta del que tu creguis, es tracta de què el Pp ha votat a favor d'aquesta llei. S'han tornat d'esquerrres de cop?

Ramon Bassas ha dit...

Pedro
No anava per tu, sinó per CiU. Crec que el PP no ha tingut més remei que acceptar-ho.

Pedro ha dit...

És que quan el subjecte és elidit es pressuposa que és l'anteriorment citat, subjecte-predicat Ramon.

Si, l'extrema dreta no ha tingut més remie que fer-se d'esquerres, a partir d'ara Rajoy nacionalitzarà la banca i farà coses d'aquestes, deu haver tingut una estranya revelació.
El fet que sigui una llei centralista i el Pp sigui un partit d'extrema dreta NO hi deu tenir res a veure...

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro
Però tu, on vius? Va ser el PSOE qui va privatitzar la banca a Espanya...

Pedro ha dit...

Deixa-ho, era una manera de parlar, només cal esperar que el recent estrenat partit d'esquerres anomenat Pp tingui la mateixa actitud amb totes les lleis. Segons tu, ara que és d'esquerres, l'ha de tenir.

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro
Ah... ja veig que parles per parlar.