dissabte, d’agost 25, 2007

Xuclar la sang

Propostes d'agost - XXV
:
Fotograma de Dràcula (1992), de Francis Ford Coppola.
:
Chantal Maillard, poetessa de la que tornaré a parlar més endavant, segurament, va escriure el passat 16 d'agost un article sobre Dràcula a El País a la sèrie "Mis personajes de ficción", en la que diversos escriptors parlen del seu particular heroi literari. En ell, escrit com si fos el personatge qui parlés, en fa notar que "Lo que vais a buscar cuando os acercáis a otro, lo que venís buscando cuando pensáis en divertiros no es otra cosa, ¿acaso no lo veis?, que esa sangre que os falta para vivir plenamente una vida con su muerte". (Foto: Bernardo Pérez)
:
Crec que fa bé d'exemplificar amb Dràcula la passió humana per nodrir-se dels altres a la recerca de la vida, a través dels seus fluïds, dels quals la sang és el més contundent, com representen els sacrificis rituals des de l'inici dels temps fins avui mateix. I la seva mostra esdevé monstre. Alguna cosa en vaig dir a propòsit de la darrera exposició de la mataronina Mercè Gallifa.
:
Aquesta idea de xuclar la vida dels altres, d'extreure's-la a còpia de prendre'ls-la, amb una mena d'instint depravador i, alhora, apaivagador, és la base del mite de Dràcula i del vampirisme literari, que va viure amb els romàntics, especialment amb Bram Stoker, el seu zènit i que el cinema ha anat recuperant amb més o menys fortuna.
:
Avui proposo la lectura d'una antiga novel·la d'Adelaida García Morales (de la que ja n'havia parlat l'any passat), La lógica del vampiro (Ed. Anagrama, Barcelona, 1990), en la que un personatge, Alfonso, produeix una estranya sensació d'atracció i de rebuig i provoca al seu voltant una enigmàtica deriva de vampirització, de la que també es fa partícip la protagonista, la germana d'un noi, la mort del qual desencadena l'inici del text. De fet, la mort és just el que volen sortejar els vampirs a través de la cobejada immortalitat que cau sobre un llast després en el seu etern vagar pel món. No és una novel·la de por, però sí que hi ha por, tampoc ho és de misteri, ni d'amor, però hi ha totes aquestes partícules circulant en les humors i els fluïds dels quals estem fets. I que són, en realitat, la base de les relacions humanes.
:
Publica un comentari a l'entrada