dissabte, de novembre 24, 2007

Menjar merda

A La Vanguardia llegeixo un reportatge curiós sobre l'èxit, a Taiwan, d'una cadena de restaurants (Modern Toilet), que basen la seva decoració, i la presentació dels productes alimentaris, basats en els wàters i el que s'hi fa, allà. Just se n'acaba d'obrir el darrer a Taipei. Sorprèn l'èxit, immers en la moda dels restaurants temàtics, que experimenten un notable increment de públic, a la recerca de sensacions cada vegada més estanyes.
:
Quan sovint ens queixem de la mala qualitat de l'alimentació moderna, especialment la més lligada a un sistema concret de distribució (cadenes de menjar ràpid, etc.) i als dubtes sobre la seva producció (tractament dels animals o plantes, additius i conservants, etc...), diem que 'mengem merda'. Potser la intenció és la de produir, a l'interlocutor, una reacció quasi de fàstic. Però, certament, vist l'èxit d'aquesta proposta, potser menjar merda no és tan mal vist... Menjar merda o que ho sembli, més aviat.
:
L'obsessió per la dualitat i la còpia a la nostra societat, que el mercat desenvolupa amb tanta perfecció, ha estat estudiada per Vicente Verdú en el que en va anomenar 'el capitalisme de ficció'. Ho va fer a El estilo del mundo (Ed. Anagrama, Barcelona 2003), que dedica un capítol a la qüestió del reciclatge i, especialment, a l'obsessió contemporània pel detritus, que el capitalisme retorna al mercat en forma de reutilització i, especialment, de consciència neta, diu, amb la qual cosa el capitalisme sembla rentar-se les mans (amb brutícia). Aquí en teniu tres fragments:
:
Desarrollamos ahora, con las escorias, un vínculo que recuerda la narración freudiana de la fase anal en la que el niño que ahora somos obtiene placer en sus juegos con el excremento. (p. 70)
:
Un país, una moda, una empresa, una exposición de arte noparecen actuales si no se toman en serio la inmundicia. (p. 71)
:
¿Cómo no amar, en suma, un sistema que tras haber sido criminal, contaminador, devastador, viene a transformar la escoria en decoración, las heces en luces, la historia en un presente sin las sombras de la muerte? (p. 76)
:fotos: La Vanguardia.

11 comentaris:

Joan Safont ha dit...

Sent els catalans tan escatològics no m'estranyaria que qualsevol dia arribi per aquí la moda.

Napoleón Bonaparte ha dit...

Tantos millones de moscas, no pueden estar equivocadas. ;-)

Ramon Bassas ha dit...

- Joan
Com que en Josep-Lluís va promocionant 'la Xina popular i l'altra', ja som a mig camí :)

- Napoleón
Eso dicen... aunque yo aún no me atrevo.

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Safont ha dit...

Si, ja és una expressió popular (valgui la redumdancia)...

Ramon Bassas ha dit...

- Glòria,
No et tallis.

- Joan,
Doncs au.

Silveri Garrell ha dit...

Aquesta parauleta de la "merda" per la meva part quan l'haig d'escriure la substituexo per "merduska". Es molt més literaria i no fa mal a la panxa.

Napoleón Bonaparte ha dit...

Pues siendo escatológicos, leí una vez de donde se extraen algunos tipos del almizcle. Hace que un solo gramo, de olor a muchos metros cúbicos. Es usado por los perfumistas para sus perfumes. Sin él, no serian perfumes con esas intensidades. Vamos que mas o menos, es como meter como dice Silveri, "merduska", en un tarro y todos usamos perfumes.

Un saludo

Ramon Bassas ha dit...

Silveri i Napoleón,
Caram, sí que dóna, això de la immundícia. L'afany 'reciclador' del capitalisme (del porc tot s'aprofita) és un èxit.

Anònim ha dit...

Milers d'anys de tabús i prohibicions arbitràries impedeixen que tractem amb naturalitat quelcom tan habitual com les nostres pròpies deposicions. No ho podem negar, son part de nosaltres, com ho son els cabells, les ungles, la pell o els pensaments. Què ens impedeix mirar un cagarro cara a cara? La única diferència que hi ha entre un tou de merda i un plat de macarrons, són dues hores de digestió. I algunes tifes fan més bona olor que segons quins macarrons.
Alliberem-nos d'arbitràries imposicions. Estimem la caca. Diguem als cagarros pel seu nom (cal dir "merduska" a una merda si no és russa?).
Segur que no us interessa el tema, però per si de cas, us recomano una visita a l'Institut d'Estudis Escatològics (escudella.blog.com) on saben que la caca és un dels pilars de l'evolució. Fet i fet, esl essers humans surten d'un forat no gaire apartat d'on surt la caca...

Ramon Bassas ha dit...

- Sr. Pimpoll,
Us farem ambaixador a Taiwan. I que us aprofiti.