dijous, de gener 03, 2008

Família - I

Els galets amb actors
:
La Judith Vives em fa saber una notícia un pèl inquietant. Resulta que una empresa subhasta per internet uns actors perquè t'acompanyin, si vols, al dinar o sopar de Nadal. M'ho diu quan comentàvem el film Familia, de Fernando León de Aranoa, de fa un temps, en la qual uns actors substitueixen la família d'un home intepretat magistralment per José Luis Galiardo, com a regal d'aniversari, provocant situacions curioses. Recordo que el director deia en una entrevista a El País que "yo quería hacer algo cruel y despiadado sobre esa institución que me parecía un invento fracasado, pero a medida que iba dando forma al guión, (...) me iba dando cuenta de las deudas que uno contrae, de las relaciones de amistad que uno encuenta en el camino y pensaba, bueno, la familia tampoco está tan mal".
:
Bé, doncs aquests senyors poden donar-te'n una de postissa, tan si no en téns com si vols que de cop s'ampliï. I poden fer el paper de nora, de tieta, d'avi, de sogre, de marit, de fills... o fins i tot imitar algun personatge famós. No digueu que no és divertit, inquietant però divertit. Per sort, fins ara no he hagut de passar cap dia de Nadal sol (excepte una vegada que era fora, de viatge, tampoc estava sol... i em vaig curar per sempre més d'antinadalisme), de manera que no puc desaprovar cap de les estratègies que un pot inventar-se per burlar la solitud. De tota manera, tinc la impressió que la família, la de veritat, és una manera d'entendre que en aquest món la felicitat consisteix especialment en viure en harmonia amb el contingent (allò que som, els que som, tal com som, el que ens passa, el que passa... sigui bo o dolent), saviesa que s'obté, a vegades, a força de negar-ho tres vegades fins que canta el gall, com a Sant Pere.
:
A l'efecte, us recomano un recent article de Pilar Rahola a La Vanguardia, on diu que la família és potser "el lugar donde se escriben los renglones más intensos del libro de la vida. "el lugar donde se escriben los renglones más intensos del libro de la vida" i també la...
:
Red que nos recoge cuando caemos desde las falsas atalayas del éxito, o cuando los amores rotos nos dejan hechos un roto; espacio donde aprendemos a conjugar, a trompicones, el verbo convivir; mapamundi de nuestros hijos de lejanas tierras, cuando la fuerza indómita del amor traspasa fronteras; milagro de la genética, cuando la biología nos regala niños con la mirada del abuelo; punto de partida y de retorno, en el camino solitario de la vida, la familia es lo más auténtico que hemos creado, lo más sólido.
:

3 comentaris:

ÀnimaAlada ha dit...

Però si ja costa sovint aguantar la pròpia! ;)

Anònim ha dit...

Bassas, has vist la pel·lícula? A mi em va agradar força, la vaig trobar entranyable. I en definitiva, quina gràcia tindria la família sense una petita dossi de teatre? Unes relacions familiars sense teatre no me les crec, no són autèntiques.

Bons reis! senyor.

Ramon Bassas ha dit...

- Ànima,

Sí... però és inevitable. Un any vaig provar de passar el Nadal fora d'ella (quan ens reuníem massa...) i me'n vaig enyorar. Des d'aleshores, sóc un 'fan' del Nadal.

- Vladimir,
Sí, la vaig veure en dvd, crec. També em va semblar entranyable. tens raó: a vegades el teatre és més autèntic. Sóc dels que mai equipara la paraula 'teatre' amb 'mentida'.