dimarts, de febrer 09, 2010

S'aprova la reforma de l'Impost de Successions

Avui, de la mà del conseller Antoni Castells, el Govern de la Generalitat ha aprovat la reforma de l'Impost de Successions i Donacions, que suposa que un el 94% dels contribuents deixin de pagar-lo. Una modificació que beneficia les classes mitjanes, perquè s'amplia l'exempció del pagament de l'impost dels 18.000€ actuals a 500.000€ en el cas del cónjuge i a 275.000€ en el cas dels fills majors de 21 anys; es manté la deducció per l'habitatge habitual i, finalment, s'elimina el factor multiplicador pel patrimoni preexistent de l'hereu. Aquest 94% dels contribuents que se'n beneficiaran contracta amb el 56% que hi havia fins avui. Vegeu La Vanguardia. En vaig parlar fa poc aquí, on hi ha alguns enllaços d'interès.
:
És curiós com dos partits que havien reclamant la seva reforma, CiU i PP, ara no hi no donen suport. Diuen que, senzillament, el volen suprimir. Òbviament, els interessa més protegir els interessos del 6% restant, especialment les seves rendes i la possibilitat d'acumular-les, que no pas els dels altres.
:
Una bona notícia, el dia que se sap que el Govern Zapatero ha prorrogat l'ajut de 426 euros pels aturats de llarga durada sense prestació (vegeu El Periódico).
:

5 comentaris:

Anònim ha dit...

IMPOST DE SUCCESSIONS:
Una reforma feta tard, de mala gana, sota pressió popular, per “etapes” i reconeixent tàcitament la manca d’escrúpols i por de perdre la poltrona… passo a remullar-vos un xic del vostre cofoisme i perque toqueu de peus a terra :

“Fa pocs dies, com sabeu, es va celebrar la Diada Mundial de lluita Contra el Càncer, jo em pregunto i us convido personalment a fer-vos la següent reflexió, per cert avui dia molt corrent als hospitals, i espero no us trobeu en aquesta circunstància:

¿Quants malats de càncer i en greus malalties mortals diagnosticades i sota tractaments agressius a Catalunya estan avui i ara mateix patint i pregant als metges i a la ciència… per tal mantenir-se en vida com a mínim fins l’1 de juliol de 2011 per poder descansar tranquils?”.

Menys triomfalisme… y penseu nomes –que sia de tant en tant- en la gent, i en la injustícia que esteu defensant i propiciant”

Comentari per Francesc Lleonart — febrer 11, 2010

Ramon Bassas ha dit...

- Benvolgut Francesc,
Aquesta reforma estava inclosa a l'acord de govern que es féu a principi de la legislatura. No sé de quina injustícia parles.

Anònim ha dit...

bassas, si no saps de quina injusticia parla el anonim 1 es que no toques de peus a terra.

Per culpa dels inmadurs de ICV tenim un nyap de reforma (no la que es va acordar al inici de legislatura! ) i veiem amb enveja com altres punts d'espanya, els fills i les vidues no tenen que vendre la casa que han heredat dels seus marits o dels seus pares per poder pagar els impostos.

i tot per mantenir el cotxe oficial i la poltrona. Algun dia es fara justicia, no nomes amb els responsables d'aquest nyap si no amb els que el condonen, com tu.

I despres us queixeu de que la gent no va a votar. Que us bombin!

Anònim ha dit...

Hombre, Ramon, no os pongáis tantas medallas. Esa reforma se ha hecho gracias a ERC, que se puso chula y amenazó con pactar la reforma con CiU. Mira, ventajas que tiene la no mayoría absoluta. Pero bueno, algo es algo. Y en efecto, vellis nollis, lo habéis hecho. Ante un tripartito quizá terminal, es una bonita ironía una reforma del ISD. Así la herencia que dejaréis a los que os sucedan me parece que habrá de soportar menos gravámenes (nunca mejor dicho). Aunque no sé, quizá después de todo nos endiñaréis un pacto CiU-PSC. Con lo cual seguiremos como hasta ahora, pero peor, porque eso sería ya la tomadura de pelo suprema. Yo que quería hacer voto útil a favor de Mas, y luego resulta que ese voto sirve para manteneros en el poder. Pero es que las cosas que dice el hermanísimo me dan pavor, pavor...

Ramon Bassas ha dit...

Anònim 2,
A mi em sembla una reforma ajustada a les classes mitjanes i baixes, que és el que volíem.

Anònim 3,
El cert és que formava part de l'Acord de Govern. No saltres tampoc apostem per la sociovergència, tranquil.