"Ama et fac quod vis"

Avui és sant Agustí. Valentí Puig diu que

"No el fa gaire més original que Andy Warhol o Marconi
ser primer maniqueu i després escèptic. Tothom
sap que eren paranys de la raó, abans de trobar el tacte
de la gràcia que salva l’home caigut".

("Agustí d’Hipona". Blanc de blancs. Ed. 62 / Empúries. Barcelona, 2000, p. 40)

Em sento a gust amb Sant Agustí, el subjectiu, el que defineix el coneixement místic que ell proposa com a sobri però embriagador, molt abans que l’opi marxià, molt després del vi de Canaà. El que reconeix els límits del llenguatge per poder dir-ho tot, el que confia en la voluntat dels homes, en el seu cor, bo i travessant pel risc del mal "perquè no existeixi el pitjor". El bisbe d’Hipona amb passat confessat i assumit, amb fill il·legítim d’una dona a la que respectà i tractà sempre amb tendresa, tendresa que inclou haver mantingut el secret del seu nom. Qui passà de l’estímul a l’essencial, del tot al no-res, és a dir, del no-res al tot, en un viatge interior apassionant. El que dialoga amb ell mateix sota la llum de la raó, però sense enlluernar-se, diguem. "Estima i fes el que vulguis".