Rebo la revista Foc Nou corresponent als mesos d’agost i setembre de 2004, que dedica forces pàgines a criticar la recent divisió de les diòcesis de Barcelona i, en general, el conjunt de decissions del Vaticà al respecte. Però a mi m’ha interessat un altre reportatge (Jordi Sánchez Torrents, “Entendre la fe, estudiar ciències religioses”) sobre els estudis de ciències religioses. El testimoni més curiós és el testimoni de Dani López, de 20 anys, que ha començat a estudiar, tres anys després de batejar-se, no havent mai freqüentat cap ambient catòlic, ni a la família. Diu que li va impressionar la lectura d’un Nou Testament trobat casualment a la tauleta d’una habitació d’un hotel.
Reprodueixo el meu article a la revista Valors del passat mes de març, al respecte del tema dels estudis de ciències religioses:
_____________________
Teologia per internet
No fa falta veure per creure, com ja li va dir Jesús a l'apòstol Tomàs. No fa falta ser un llicenciat en Belles Arts per gaudir d'un quadre. Ni tampoc per ser artista, de fet. I per fer vida de parella no cal aprendre psicologia ni anatomia... (encara). Tot això és cert. Però també és cert que, per alguns, de les coses que vivim i ens apassionen, voldríem saber-ne més. L'esperit crític, les ganes de veure-ho des de més dimensions, la necessitat d'investigar les fonts o les conseqüències d'aquell fet, d'entrada tan natural, ens menen a la recerca.
Creure, la fe, és una d'aquestes coses tan naturals. No s'aprèn, però es transmet. Sovint amb eines rovellades o amb ritus complexos, però la fe no és un títol al final d'un curs, més aviat una predisposició, un acompanyament continu del veritable curs, el del riu que va a parar al mar, que és el morir, que diria Manrique.
Aprendre teologia, doncs, no ens farà tenir més o menys fe. No ens farà més bons ni més dolents. Però pot ser una bona sortida per a la inquietud intel·lectual que la fe ens provoca. A alguns, els por dur a fer classes de religió (això tan mal resolt que entre tots es carregaran, especialment els seus defensors...). A d'altres, a explorar nous camins en l'aproximació al fenomen de la fe, com un viatge en el que trobarem perles amagades. A tots, segurament, a expressar-nos millor, a entendre'ns millor.
L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (Iscreb), des de fa un temps, ha volgut anar més enllà i ofereix la Diplomatura en Teologia a distància, des d'Internet. Amb aquest pas obre les portes de la Teologia a més gent que no pas els, diem-ne, clàssics (capellans, monges, catequistes...). Ara, als atrafegats, als agnòstics que tot el dia parlen de Déu, als que són lluny de Barcelona, als que potser tenen altres prioritats... els ha arribat l'oportunitat.
:
Reprodueixo el meu article a la revista Valors del passat mes de març, al respecte del tema dels estudis de ciències religioses:
_____________________
Teologia per internet
No fa falta veure per creure, com ja li va dir Jesús a l'apòstol Tomàs. No fa falta ser un llicenciat en Belles Arts per gaudir d'un quadre. Ni tampoc per ser artista, de fet. I per fer vida de parella no cal aprendre psicologia ni anatomia... (encara). Tot això és cert. Però també és cert que, per alguns, de les coses que vivim i ens apassionen, voldríem saber-ne més. L'esperit crític, les ganes de veure-ho des de més dimensions, la necessitat d'investigar les fonts o les conseqüències d'aquell fet, d'entrada tan natural, ens menen a la recerca.
Creure, la fe, és una d'aquestes coses tan naturals. No s'aprèn, però es transmet. Sovint amb eines rovellades o amb ritus complexos, però la fe no és un títol al final d'un curs, més aviat una predisposició, un acompanyament continu del veritable curs, el del riu que va a parar al mar, que és el morir, que diria Manrique.
Aprendre teologia, doncs, no ens farà tenir més o menys fe. No ens farà més bons ni més dolents. Però pot ser una bona sortida per a la inquietud intel·lectual que la fe ens provoca. A alguns, els por dur a fer classes de religió (això tan mal resolt que entre tots es carregaran, especialment els seus defensors...). A d'altres, a explorar nous camins en l'aproximació al fenomen de la fe, com un viatge en el que trobarem perles amagades. A tots, segurament, a expressar-nos millor, a entendre'ns millor.
L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (Iscreb), des de fa un temps, ha volgut anar més enllà i ofereix la Diplomatura en Teologia a distància, des d'Internet. Amb aquest pas obre les portes de la Teologia a més gent que no pas els, diem-ne, clàssics (capellans, monges, catequistes...). Ara, als atrafegats, als agnòstics que tot el dia parlen de Déu, als que són lluny de Barcelona, als que potser tenen altres prioritats... els ha arribat l'oportunitat.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada