Vinc de l'Audiència Pública, la segona que es fa amb motiu dels Pressupostos municipals d'enguany. Una mica més relaxat que altres anys (en les que havia tingut un paper més actiu en tant que responsable de la Hisenda municipal. Ha anat prou bé, la majoria de temes que preocupaven els assistents tenen la seva resposta, agradi o no; es nota el projecte, la idea central, que mou aquest Govern. I també es nota que s'ha avançat en el procés de participació. Demà segurament en faré una avaluació com a protaveu del Grup Socialista.
:
Demà també comença el 4t Congrés del PSC del Maresme, del qual he format part de la comissió que rdacta les ponències, especialment la relativa a política municipal, amb en Josep Jo, alcalde de Dosrius. Els de Mataró hi acudim amb la responsabilitat de ser-ne els més nombrosos, de tenir al nostre si al Primer Secretari sortint, Esteve Terradas, i els dos diputats que representen la comarca al Congrés i al Parlament de Catalunya. Si la proposta de Comissió Executiva en la que hem treballat prospera, hi tindrem també uns quants membres. També hem fet unes quantes esmenes a les ponències. En fi, hem treballat força, especialment en el projecte que oferim als ciutadans i ciutadanes del Maresme, a aquesta majoria que volem representar. Sens dubte, l'espectacle de CDC fa uns dies, la mateixa comarca, és a anys llum de l'ambient en què demà acudirem a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.
:
En Ramon Radó pensarà el que vulgui, i no sempre coincidirem, però escriu rematadament bé, el cabronàs. Mireu si no el post del dia 12 al seu blog.
:
Per últim, una reflexió. sempre he pensat que una escletxa per la qual podem trobar punts comuns entre la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe i la postura oficial de l'Església tindria dos principis d'acord. El primer: la primacia de la família per damunt d'altres projectes de convivència en comú, cosa que la proposta de matrimoni gai reforça. La família és el millor espai per rebre i compartir l'afectivitat des del primer moment, per ser feliç o per deixar-ho de ser. Per trobar-se amb el món, des de ben a prop. El segon: certament, les relacions amoroses tenen límits sexuals, sí. I legals, és clar, especialment si es volen legitimar. Més enllà de la lliure acceptació entre els membres que la composen. El problema seria dir fins on, fins on la societat vulgui o més o menys toleri? El cert és que els bisbes, ni la dreta, no es queixen, oficialment, de la convivència entre persones del mateix sexe, sinó que aquesta se'n digui matrimoni. És a dir, ja accepten que és normal que hi hagi persones homosexuals i que dues d'elles tinguin ganes de compartir un projecte vital. OK. Estem parlant de matisos? Però tornem a la segona premissa, sí, segurament tots ens posarem d'acord en què no s'hi val tot en les relacions sexuals i afectives, per més ganes que en tinguem. Llegeixi's incest, poligàmia, etc. Ep! No totes les societats actuals ho consideren inacceptable. Però l'occidental sí. Progre o carca. Sobre aquesta base, doncs, progres i carques, a l'Església i fora d'ella, segurament tenim camp per córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada