Avui ha estat un d'aquells dilluns que ja he anat relatant, amb hores i hores de reunió (només al matí, 6 hores seguides). El matí ha començat amb una Junta de Govern Local, en la que hem aprovat el Pla de Nova Ciutadania 2004-1007, una interessant eina d'integració dels immigrants als drets i deures de la ciutadania. A continuació, el Govern ens hem reunit, després, el seu plenari, que es reunirà de nou a la tarda fins al vespre. Són dies d'enllestir propostes, un cop escoltades les primeres aportacions dels ciutadans en Audiència Pública, per presentar un Programa i Pressupost municipal pel 2005.
:
Enmig, hem tingut reunió de Junta de Portaveus per preparar el Ple de dijous. Els socialistes hi aportàvem dues propostes de resolució. La primera s'insereix en el debat sobre la Constitució Europea. Lluny de CiU (amb un lio que no s'aclareixen, ni a rel del seu Congrés extraordinari), o d'ERC (que sí que tenen clara la seva posició), els del PSC defensem que els ciutadans puguin pronunciar-se obertament en el referèndum del proper dia 20 de febrer. hem quedat que no en presentarem cap de les tres i que el proper ple mirarem de porar-ne una de sola. La nostra proposta, en línia de la resolució que va aprovar el Parlament, suggereix la neutralitat institucional i la promoció del coneixement i el debat públic sobre aquest nou tractat.
:
La segona proposta, per a la qual hem parlat amb els companys de la Unió General de Treballadors, va en la línia d'apretar perquè el conjunt d'administracions públiques avancin en l'atenció a les persones dependents. Com diu el meu company, el regidor Oriol Batista, "Amb l'Agència de la Gent Gran i Persones Dependents, l'Ajuntament de Mataró ha estat pioner. La cobertura social a persones majors de 65 anys a la nostra ciutat és del 5% mentre que al conjunt de Catalunya és del 1'7%". Amb els nous governs, que estan enllestint els pressupostos, amb un gir eminentment social, això és cada vegada més possible.
:
Després, al vespre, tindrem reunió del Consell Municipal Socialista, el conjunt de representants del Grup Socialista a diferents òrgans i consells municipals de participació. Ajustant-ho tot, en fi, per fer un bon Pressupost.
:
Abans hem parlat del lio de CiU, millor CDC (Convergència Desorientada de Catalunya), que, a banda de no decidir res al Congrés extraordinari sobre la Constitució Europea, han tancat les ferides l'Assemblea del Maresme amb la derrota del sector de Joaquim Fernàndez. Em sap greu per ell, és una persona honesta, a banda d'un amic. No sé si podem dir el mateix del flamant president, a tenor de les acusacions de falsificació que ha rebut dels seus correligionaris. Pel que he llegit, la nova direcció comarcal no inclou cap mataroní.
:
Més Borges
:
No me'l puc treure del cap. Una de les coses que més em va fer gràcia del debat de dissabte a la nit (mireu post d'ahir) és que van ensenyar un escrit original de Borges. Era al·lucinant, semblava un mapa, un tractat de cabalística, no sé... i la lletra. La lletra era petita i cada una d'elles era aïllada. Semblava la de Salvador Espriu. Carme Riera va explicar les diferències: La de Borges tenia potes com de mosquit, mentre que la d'Espriu semblava un cal·ligrama de formigues (com els de Salvat-Papasseit).
:
Més Marías
:
Javier Marías diu en una entrevista a El País d'ahir que treurà una segona part del cicle Tu rostro mañana anomenada Baile y sueño. Anuncia una tercera part i un llarg període sense novel·la. Surt el novembre. Marías parla de les seves digressions. L'altre dia deia que Borges aspirava a dir el tot ammb poques paraules. Malgrat tot, les digressions de Marías són, com diu ell, "dar presencia al tiempo que no percibimos", allargar-lo com un xiclet, perquè a vegades el temps pesa més, dura més, que el que dura en realitat. Descriure aquest espai, arreplegar-ne tots els matisos, permetre'ns-hi la reflexió, pràcticament ens pensàvem que era en mans dels científics que compten els nano-segons. Diu: "Me gustaría ser el tipo de escritor como los que me gustan a mí: que me da igual de qué hablen, quiero sólo que sigan hablando". Segueix escrivint, Javier.
:
Més rostres
:
Del mateix diari, però en el suplement semanal, hi havia un excel·lent reportatge signat per Francisco Calvo Serraller sobre l'exposició que obrirà el proper dia 20 el Museu del Prado (Madrid) dedicat al retrat espanyol a través de grans pintors dels darrers 5 segles. Entre ells, (molts barrocs, com aquest) la gran peça, "Las Meninas", de Diego Velázquez, els retrats de la qual tenen força per si sols. Si hi sumem llur distribució, composició, diferència de plans, de situacions, de punts d'interès... és potser la millor obra feta mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada