Un dia estimulant

En Joan Soler em fa adonar d'un altre article sobre el tema del civisme que ahir em va passar per alt, a El País, del professor Antonio Argandoña ("La teoría de las ventanas rotas"), que ve a dir que tant en temes d'incivisme a la via pública, com els de l'ètica corporativa i personal, tenir les coses desendreçades facilita les actituds també incíviques d'altri fins a la degradació.

:

Avui ha estat un dia intens i molt estimulant, gràcies a la Setmana de les Noves Tecnologies per Tothom. Al migdia, la professora Irene Tinagli ha parlat sobre la classe creativa, teoria desenvolupada per Richard Florida, de qui Tinagli és deixeble, al context europeu. Ens quedem amb la idea que un entorn estimulant, que acull oportunitats de realització personal, és més propici per als actuals assentaments industrials, els de la nova economia, perquè atreu els treballadors creatius, bàsics per aquestes empreses. Fa uns mesos vaig llegir un resum de les tesis de Florida (2002) que va elaborar la Diputació de Barcelona (2004), i en vaig recomanar la seva lectura a unes quants persones. Ho recomano de nou (no l'he sabut trobar a internet, però tinc còpia en pdf. Si algú el vol, que me'l demani).

:

Al vespre, hem anat a sentir l'amic Francesc Grané, en una conferència també molt interessant sobre la necessitat de la recuperació de la llibertat, de la identitat, del sentit, enmig del magma estimulant de la xarxa i de la cultura actual. Hem quedat per trucar-nos un dia i dinar. Espero vivament que un dia ho reculli per escrit, és d'aquelles conferències que has de rellegir, deixar reposar.. i el cap es posa a bullir. N'hem parlat una mica, tot sopant un bocata, amb M., M. i J., amb qui, anant cap a casa, li he clavat un rotllo que vol dir que tinc el cervell fent xup-xup.

:

Entremig, un dinar també profitós, i una reunió a l'escola, de tots els pares amb les mestres del curs. Un dia complert.

:

Un aclariment. És que algunes persones m'adverteixen sobre la imprudència d'algunes referències personals que faig al blog. He d'advertir que en faig ben poques, o que m'en guardo les més interessants (per això ho són), i que sovint algú interpreta reflexions generals en clau d'experiència personal. No sé si és un elogi, però ho adverteixo bàsicament a morbosos o xafarders, no pas als que m'han avisat que, malgrat tot, espero que m'adverteixin de nou si se me'n va l'olla.