Cròniques mataronines
:
Avui, tant l'Alcalde com jo, hem sortit a condemnar els autors dels aspectes més desagradables de la protesta d'ahir (manipulació, violència) i per reforçar la necessitat que cada ciutadà que tingui una consulta al respecte acudeixi als serveis municipals on serà degudament atès i, estic convençut, podrà desfer la munió de mentides i utilització espúria dels sentiments que han fet quatre desaprensius, abusant de la bona gent.
:
Hi ha hagut força gent que avui ha acudit a les oficines municipals o que ha trucat al telèfon d'atenció ciutadana, segons m'han informat, especialment enduts per la confusió de la protesta d'ahir, d ela qual, òbviament, es parla al carrer i a la premsa.
:
M'agradaria destacar la sang freda i el bon fer dels cossos de seguretat que cobrien la protecció del Ple, evitant de totes totes situacions d'enfrontament i de perill. I també l'actitud respectuosa i ferma de l'oposició.
:
A banda d'alguns temes de caràcter més general (demanda de millor finançament municipal, campanya de promoció de la Constitució Europea, etc...) el Ple va aprovar la construcció d ela nova escola Anxaneta (un dels èxits de les noves relacions Ajuntament-Generalitat). També va aprovar per unanimitat la petició d'ajuts de la Llei de Barris de la Generalitat pel barri de Cerdanyola, un consens que creiem tanca un fals debat sobre si els ajuts havien de ser per algun altre lloc. I, finalment, no va tractar una proposta de CiU sobre el procés participatiu a rel dels canvis urbanístics. És una molt bona notícia de cara al retorn de CiU al consens i la centralitat i a que, entre tots, trobem la millor manera de pensar el futur de la ciutat en tots els àmbits. Val la pena de recordar-ho.
:
Com ha valgut la pena també la conferència de l'arquitecte Elies Torres en el lliurament dels Premis Puig i Cadafalch d'enguany, amb els habitatges del carrer Teià com a guanyadors, entre d'altres. El professor ha fet una àcida crítica contra l'esteticisme i l'espectacularitat en l'arquitectura, i ha reivindicat el valor de la senzillesa (fer el màxim amb el mínim de materials) per a la dignitat de l'arquitectura. Sí senyor.
C. Teià 5-9. Promotor PUMSA Arquitectes Duran & Grau arquitectes i associats, SL Arquitecte tècnic Joan Valls i Casanova Constructor UTE SURAVA-RABASSA
:
Cròniques catalanes
:
En Xavier Cugat es lamenta en algun post anterior del meu blog que només hi hagin reaccions -comentaris- a temes relacionats amb la crítica al nacionalisme. Bé, segurament és que, com diu en Ramon Radó en un altre comentari, és que de la resta de temes estem d'acord... Ja he dit alguna vegada que, una mica, m'agrada provocar-ho. Sé que és en la qüestió nacional on hi ha més punts de "grinyolament" entre els mataronins-bloggaires que ens anem intercanviant comentaris.
:
Però també és cert que la identitat és un dels temes centrals del debat públic al món actual, especialment en llocs que, com Catalunya, l'anomenada globalització (vestida d'Espanya, per exemple) fa emergir alguns temors. És a dir, jo, que tinc identitats que defineixen els meus àmbits més pròxims, que em permeten de caminar i de ser jo mateix en un món desdibuixat, puc ser endut pel vent global, si aquest esborra aquests àmbits, les meves proximitats. No sé si m'explico...
:
Una tesi així (compte, en alguns dels extrems no la comparteixo del tot) és la que defensava fa uns anys en Xavier Rubert de Ventós al llibre Nacionalismos. El laberinto de la identidad (Ed. Espasa-Calpe, Madrid 1994), llibre que recomano especialment als que, com jo, no som nacionalistes. En fi, per no ser-ho radicalment. I als nacionalistes, de fet, per allunyar-los de l'essencialisme i dur-los al terreny pràctic. Sentimentals com vulgueu, però pràctics. La tesi es basa en la idea de la necessària diversitat de les espècies humanes, de la no dominació, de les identitats electives, les dependències mútues, etc... (idees ben poc tradicionalment nacionalistes). El cito:
:
"Razón universal, cultura particular, personalidad individual -y aun territorio comunitario, familia singular, etc. Diversos ámbitos que sólo pretenden alcanzar una coexistencia pacífica si ninguno de ellos pretende colonizar, definir o fagocitar a los demás, sino que, por el contrario, se organiza homoestáticamente a partir de ellos" (p. 122).
:
En fi, que estic molt content dels primers acords que s'han aconseguit a la cimera de Miravet pel conjunt de forces polítiques catalanes, i que auguren un ampli acord sobre el nou Estatut de Catalunya. Aquest catalanisme del consens, el veritablement patriòtic, el que recull les diversitats identitàries pròpies de qualsevol nació normal, és el que aconseguirem entre tots. Felicitats.
Foto: Jaume Sellart / EFE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada