Foto: Lluís Cruset
Confesso que no m'agrada el futbol, però que per una estranya raó, ahir, amb el meu fill davant al tele, ens vam emocionar amb la desfilada de gols i d'alegria del Barça. Vam tirar petards i encendre bengales. Abans (no havia begut) també ens havíem posat molt contents amb la victòria de María-Isabel ("Antes muerta que sencilla", quin nom...), la nena que representava Espanya ahir a l'Eurojúnior o no sé què.
:
Gramsci deia que el futbol és la lleialtat humana exercida a l'aire lliure, i ahir ho vam veure molt clarament. I, en fi, jo vaig ser molt feliç.
:
Contra l'alegria
Una altra contingència d'ahir: Al matí m'informen d'un noi de 21 anys mort en un carrer de´Mataró, anava en moto segurament massa de pressa. Avui als diaris es diu que des del mes d'octubre, a caatlunya, hi ha dos morts diaris en accident de circulació. No ens ho podem permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada