Pregar amb Lax'n Busto

Rebo per internet el butlletí d'Espai Sagrat, dels Jesuïtes, i, amb ell, una interessant proposta de pregària a partir de les cançons del grup Lax'n Busto, concretament les incloses al darrer disc ("evangeli directe a la sang", diuen els jesuïtes: no us recorda a l'opi del poble marxista?). Al web hi ha molts altres discos amb els que els promotors d'aquesta pàgina han volgut unir la cultura d'avui, enmig la qual hi traspuen valors comuns amb el cristianisme, i el missatge de Jesús. Això, amb la pretensió de dir-ne pregària, és a dir, una conversa amb el més íntim de tu mateix. Talment com fan les cançons, de Lax'n Busto i de molts altres, que expressen coses molt fondes. El que tenim allà dins, digui's com es digui, és el que compta.

:

És per això que em sembla que hi ha tanta dèria per la música i, especialment, per la "música que s'entengui", la música popular, i que parli d'aquelles coses de les que necessitem parlar; de l'amor, del desamor, de les inquietuds, de les impressions. Una mica d'autenticitat. Tant li fa Alejandro Sanz que Gerard Quintana. No sé si m'explico.

:

Sovint es diu que som en una cultura sense valors, superficial. Alguns despistats parlen de "descristianització". Em temo que, de nou, la recerca dels cristians, la recerca d'elements de referència, dic, hauran de ser entre la pròpia cultura d'avui, pagana o no. Molt bé per la iniciativa dels Jesuïtes de Catalunya.