Ara toca la carn

Pessebre a l'Ajuntament de Mataró (fet per l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Ara ja hem fet el silenci. Ara ja hem fet parlar el Nadal i n'hem sentit les paraules. La Paraula. Una "llum veritable" que ja "era present al món" (Joan 1, 9-10) però que costa de reconèixer. Cal alguna cosa, alguna acció per fer-la present, i per fer-la gaudir a tothom. En fi, que la Paraula es fa carn (Joan 1, 14), que desvetllem darrere les coses i les persones una llum que no reconeixíem. La felicitat pren cos, esdevé cos, i ho fa en forma de Nen, o en forma de jo mateix.

::

Ara toca la carn. Toquen les persones i la seva vida concreta ("el único argumento de la obra" diria Gil de Biedma), aquesta que vivim indissociadament amb el cos, la ment, les esperances, les manies, les febleses, els desitjos, els intercanvis, les gelosies. Ara que hem dit que ens estimem és l'hora del bes.

:

Una última consideració. Ja em sembla bé que ens desencantem de l'"esperit nadalenc" i del consumisme. Però em guardaré prou de criticar-ho (em temo que m'ha passat l'edat). Recordo sempre què deien els bisbes holandesos (una alenada d'aire fresc als anys seixanta): "D'una banda, Nadal és una festa de pobresa, de sortir del cercle propi, d'amor. De l'altra, és una festa de l'abundor, de restar en el propi cercle, d'una intimitat més intensa i, per tant, també d'amor". (Nou Catecisme per Adults, Ed. Herder, Barcelona, 1969, p. 82).

:

O sigui que ja sabeu, Bon Nadal.