El pessebre | Arreglant el món

Torna el pessebre

:

Avui al matí he anat a la Casa Gran a la Junta de Portaveus prèvia al Ple extraordinari de dimecres que ve. A l'entrar, ja he vist que hi havia instal·lat el pessebre que ha encarregat l'Alcalde, recuperant una tradició que s'havia perdut fa pocs anys. Ho va demanar a l'Associació de Pessebristes fa pocs dies (n'he estat un discret testimoni) i ara ja està muntat. És una molt bona idea. Després, quan he baixat, l'he anat a veure i m'he trobat amb l'advocat Jordi Surinyach, el qual (ell, tan laïcista) m'ha dit que ho trobava molt bé. En fi, el compromís amb la identitat, amb el record viu que ens permet de sentir-nos comunitat i història alhora, és un altre dels reptes que Baron va introduint dia a dia en la seva pràctica a l'Alcaldia. Sense complexos.

:

La iniciativa del PSE-EE

Foto: CNN+

Pocs dies abans que el Parlament basc voti sobre el controvertit "Pla Ibarretxe", els companys del País Basc han posat sobre la taula un document que presumiblement demà aprovarà el Consell Nacional del PSE-EE. Clarament inspirat en els treballs assolits fins avui per la ponència parlamentària de revisió de l'Estatut de Catalunya, es presenta més com un punt d'encontre que no pas de confrontació, com el Pla del president nacionalista. El PSE esdevé així en actor central, en el pas necessari que cal que uns i altres facin per avançar cap a cotes d'autogovern que parteixin de la integració. La integració com a base nacional. I l'exclusió del projecte només dels que s'autoexclouen del sistema democràtic. Ah, i això es deu a la valentia i el saber fer de Patxi López. (Pel gener vaig uns dies al País Basc, en una trobada municipal dels socialistes, ja us en parlaré).

:

Es redreça Israel?

:

Almenys, Sharon ha hagut de pactar amb els laboristes per poder afrontar els seus comprmisos amb la comunitat internacional, és a dir, la retirada dels assentaments pactats. Enmig de tant de merder, notícies així són grans notícies. Un gran acord polític que allunya el Govern israelià del radicalisme que el bloquejava.

:

Turquia, més a prop

:

Malgrat tots els temors, que hi són, la decissió d'avançar cap a l'ampliació d'Europa amb l'ingrés d'aquest país que viu a les dues ribes del Bòsfor és enormement positiu pel futur d'Europa. És un país magnífic, us ho avanço. L'entrada a la UE els portarà força avantatges, si saben jugar bé les cartes: els fa falta sanejar l'economia, obrir-la i endreçar-la (i això té algun preu); i els fa falta també avançar en la democratització interna, en alguns aspectes encara molt precària. La UE també haurà de fer bé els deures per evitar una allau d'immigració turca que llenci tots els esforços de modernització del país i que provoqui més problemes a la resta de països comunitaris. Però parlem una mica dels resultats. Crec que es poden resumir en el fet que, finalmment, la Unió té l'oportunitat d'esdevenir una gran potència influent.

:

En primer lloc, per donar una sortida a l'islamisme moderat o com es digui això que governa a Ankara, amb el controvertit Primer Ministre Erdogan fent canvis que altres, més progressistes i laics, no havien gosat fer, i desafiant les pors inicials (que no eren infuindades del tot, val a dir-ho). Els ponts en aquest àmbit poden ser claus per desmuntar el creixement de l'islamisme radical. En segon lloc, per la vinculació amb la potència militar i política d'aquest país euroasiàtic. En tercer lloc, perquè Turquia influeix decissivament en un entorn molt més ampli (països caucàsics, etc.). I, en quart lloc, perquè a causa de tot això, la UE avança en la política d'envoltar les seves fronteres de països "coixií", menys pobres, més integrats (sí, més occidentals, i què)... Per això el procés ha d'anar acompanyat en aconseguir acords associatius amb els països del Magrib, per exemple. No cal que en parlem gaire, els de Mataró: tenir un Marroc més desenvolupat ens evitaria algun problema, no?