Pàgines

dilluns, de desembre 27, 2004

Entrevista a "L'Agulla"

l'agulla
Avui he rebut a casa l'exemplar corresponent a desembre de la revista "L'Agulla", un butlletí "de reflexió i diàleg" que un grup de cristians d'esquerres (per simplificar), entre els que hi tinc uns quants amics, tenen les ganes i la valentia de treure cada mes. Hi vaig participar fa uns anys amb un article sobre "què calia canviar a Catalunya". Ara, sobre el meu compromís polític, en una secció dedicada a diferents testimonis entre els quals el meu, sense dubtar-ho, és el menys interessant. L'honor que me la faci en Pep Lligadas, una persona que admiro i amb la que he compartit alguns trajectes, atorga un plus impagable d'autoestima, us ho asseguro. Aquí va (els links són meus).

Ramon Bassas i la dedicació política
[Josep Lligadas]
:
Des del passat 27 de novembre, Ramon Bassas és el primer secretari (o sigui, el màxim responsable) del PSC de Mataró. Feia ja uns quinze anys que s'hi dedicava de ple, com a secretari d'organització. I en fa tretze, a més, que és regidor de l'ajuntament: actualment, com a quart Tinent d'Alcalde, responsable de Via Pública, Seguretat i Prevenció.
:
Ramon Bassas Segura va néixer a Mataró el 30 de novembre de 1968, o sigui que, si un calcula quan va començar a tenir responsabilitats polítiques serioses, s'adona que realment era molt jove. En tot cas, cal dir que, a més de polític, Ramon Bassas és membre de l'ACO, és casat i té un fill, i darrerament s'ha tret el títol de tècnic en relacions institucionals i protocol. I li agrada molt llegir.
:
- Per què estàs ficat en política?

:
- Realment m'hi vaig ficar molt jove, i m'hi vaig apassionar, i hi vaig entrar de ple… Tenia la intuïció que, davant les coses que en aquest món cal canviar, des del camp polític podia canviar-les o almenys influir-hi. I certament que ha estat un camí imparable. No vaig entrar-hi com qui comença una carrera, però de fet ho ha estat: un camí que he anat fent i continuo fent.
:
- I els motius de fons?
:
- Perquè hi ha moltes coses que no m'agraden. Jo sóc bastant crític i exigent, i crec que val la pena posar-se a treballar per canviar aquestes coses. Em molesta molt la xerrameca d'anar dient que el món està molt malament i limitar-se a contemplar-ho. Jo he viscut pràcticament tota la vida en democràcia, i sé que les coses es poden canviar, i sé també que hi ha més gent que pensa com jo. I a més, també deu ser cert que tinc unes certes habilitats en aquest camp, d'anàlisi de les situacions, de priorització de les coses que cal fer, etc.. De manera que, com que m'ha agradat i m'he sentit bé en aquesta tasca, doncs aquí estic.
:
- Explica'ns el teu itinerari polític.
:
- Cap als 16 anys vaig entrar a les Joventuts Socialistes. Abans havia tontejat amb grups independentistes i radicals, amb la idea de ruptura que es viu en èpoques més adolescents, amb ganes de canviar-ho tot de dalt a baix. Però aviat vaig veure que més valia anar de mica en mica, perquè els canvis són més ferms si són més pensats i acompassats. I també tenia molt d'interès de posar-me al costat de la gent per a la qual volia canviar les coses; perquè resulta que als grups minoritaris, encara que potser tinguessin raó, els faltava aquesta connexió amb la gent. Eren els anys 80, a l'inici del govern socialista, i hi havia molta il.lusió. I apuntar-me a les Joventuts Socialistes era també una manera de poder mantenir un cert esperit crític respecte a la línia oficial del PSC.
:
Després vaig anar-me vinculant cada vegada més, i l'any 1991 vaig anar de "candidat jove" a la llista municipal. Vaig ser primer regidor de joventut, després, el 95, vaig ser adscrit a l'alcaldia, amb tasques de comunicació i d'assistència a l'alcalde, i el 97, quan tenia 28 anys, em van fer regidor d'Hisenda i tinent d'alcalde, cosa que vista des d'ara em sembla exageradíssima i arriscada, però que em va sortir prou bé. I des del 2003 que porto els temes de Seguretat i Policia, que són uns camps que s'acostumen a encarregar a gent amb força experiència…
:
I d'altra banda, des de finals dels anys 80 que he estat secretari d'organització del partit, on em vaig proposar de fer una feina de dignificació de la tasca política partidària i de la vida militant, des de les coses més pràctiques, com la utilització de les noves tecnologies (perquè a vegades els partits funcionen com si fossin grups d'esplai), fins a l'ampliació de la particiupació dels militants i dels simpatitzants. I a més de tot això, portar les campanyes electorals… O sigui que Déu n'hi do.
:
- De què et sents més satisfet?
:
- En general, em fa la sensació que he estat útil, que he fet coses útils. Que he convertit les coses que m'han encarregat en eines millors, treballant molt en un segon pla. A l'ajuntament, una de les coses que més em va agradar va ser, com a regidor d'Hisenda, haver provocat un canvi en l'atenció a la gent, fent això que se'n diu polítiques de qualitat. L'administració, de fet, no està muntada per servir la gent, i si no la forces, més aviat actua en sentit contrari. L'administració és allò que ha de servir perquè la gent estigui més ben atesa, però a vegades es converteix en un agent contra la llibertat de les persones. A l'ajuntament, aquesta mena de coses es poden manegar més fàcilment, i per això hem fet un cert canvi en aquesta línia. I és del que n'estic més content.
:
I també hi ha més coses. Ara, per exemple, hem fet un canvi d'alcalde. Doncs el fet de produir un relleu sense generar problemes interns, amb un debat força obert, sense mals rotllos, i fer-ho després de vint-i-un anys de tenir el mateix alcalde, és una cosa de la qual també n'estic satisfet. Perquè no les teníem totes, amb aquest canvi. I les coses han anat bé no tant perquè tot estigués controlat, sinó perquè teníem el partit prou madur per afrontar una cosa així.
:
- I quines contradiccions et trobes, en aquesta feina?
:
- Jo en destacaria una de positiva i una de negativa. La positiva, que sovint cal triar entre el que no està bé i el que està pitjor. I dic positiva, perquè això permet que avancin les coses. I és que no sempre pots optar pel que seria millor, sinó que has d'optar pel que és factible. Per exemple, les polítiques d'aparcament. Un té clar que la gent hauria de fer-se responsable del seu cotxe i que cal evitar-ne al màxim l'ús. Però saps que aconseguir això plenament ara no és factible, i per tant cal fer concessions. Si no fessis concessions, aconseguiries posar tothom en contra, i no s'avançaria gens. I això que dic dels aparcaments, val igual amb les mesquites, o amb la política fiscal, o amb qualsevol altre tema.
:
I la contradicció negativa, la que realment em sap greu, és que en aquesta feina pel camí deixes molts enemics. Que saps que hi ha gent que no et pot ni veure. Quan vaig ser regidor d'Hisenda, portava també els temes de personal, i aquesta és una de les coses més difícils, perquè hi ha gent que se sent injustament tractada. O també quan cal expropiar algú, i que per molt clar que sigui que allò és un bé per a tothom, a aquella persona afectada no li agradarà gens i et considerarà també, potser, un enemic. Aquestes situacions són les que em costa més de superar.
:
- Això que deies de les concessions: fins on cal arribar, fent concessions?
:
- Se n'han de fer, però tampoc tantes. A vegades has de rebaixar els plantejaments, perquè no són prou compartits, o perquè hi ha factors que obliguen a retardar allò que caldria fer.
Però torno a dir que en tot això el que més em preocupa són les coses que afecten a les persones. Per exemple, ara que em dedico a la policia, hi ha les qüestions de tipus disciplinari: hi ha decisions que fan mal, i que et costa de prendre, com és ara separar algú del servei, o acomiadar algú. I això costa, perquè jo no em vaig ficar a la política per fer mal a ningú. Llavors, el que cal és saber-ho explicar, a partir de la consciència de que estàs fent el que cal fet. I el problema està en els límits: fins on tens dret a ficar-te en coses que tenen conseqüències personals.
:
- Què hi té a veure, la teva fe, en tot això?
:
- L'altre dia, un periodista em deia que a Mataró els catòlics tenim copat el PSC: a més de jo, hi ha el Joan Antoni Barón que és l'alcalde, la Consol Prados diputada al Parlament, la Montse López que m'ha succeït com a secretària d'organització… Però de fet, si el PSC té molts votants catòlics, deu ser normal que n'hi hagi també un bon nombre que en siguin dirigents: el que seria sorprenent fóra el contrari.
:
Però anant a la teva pregunta, diré que, certament, ara hem estat parlant de coses molt pràctiques, perquè de fet la política és posar en pràctica coses concretes. Però encara que parlem de tant de pragmatisme, la fe té per a mi un paper cabdal en la meva dedicació política. A mi, que provinc d'una família de classe mitjana, sense tradició d'esquerres, la fe va ser una de les causes de considerar que allò que se'n deia lsa vida burgesa no era la vida que jo volia ni la vida que valia la pena. I a casa, que eren molt de missa, aquesta contradicció em va fer prendre posicions més d'esquerres. I en tot això que hem estat parlant ara crec que la fe hi té molt a veure. Estem parlant sobre el bé i el mal que fas a les persones, i la manera que jo tinc d'entendre el bé i el mal és a través de la fe.
:
- I l'Església?
:
- Jo he de dir que, a l'Església més concreta que conec, que és la de Mataró, hi estic agraït. Perquè jo certament que no sóc una persona gaire ortodoxa, i no he trobat mai cap actitud de rebuig, sinó que el que he trobat ha estat sempre una actitud de respecte i acolliment. I els problemes que té l'Església aquesta que conec, gairebé que més aviat m'entendreixen. És cert que és molt feble i molt pobra, però és el que és. I això no és cap problema.
:
Després, si mirem més amunt, cap a la jerarquia, he de reconèixer que és un món que em queda lluny. Segurament que el que ens n'arriba és el pitjor, el seu rostre més conservador. I em sembla que l'Església té tants problemes de comunicació amb la societat i organitzatius, que no sé si el programa conservador que volen tirar endavant servirà de gaire per als objectius que pretenen..
:
Aquí, el que ha fet saltar totes les alarmes han estat els xocs amb el govern, que jo crec que són més aparents que reals. Perquè, per exemple, ni s'està regulant l'eutanàsia, que és una de les coses que diuen, ni s'està replantejant el finançament de l'Església. I en el cas dels matrimonis homosexuals la diferència és de matís: els bisbes catalans que s'han pronunciat, diuen que en el que no estan d'acord és en que s'anomeni matrimoni. Doncs si el problema és aquest, de fet no hi ha problema.
:
I, per l'altra banda, el que no estaria gens bé és que es caigués en la temptació de fer anticlericalisme, perquè això no ajudaria gens.
:
Cal dir, però, que hi ha un debat més de fons, que no podem resoldre només a Espanya, que és el del paper de la religió en la societat. I aquest debat va des dels problemes que pugui haver-hi en determinats llocs amb les processons, fins a les eleccions americanes, que han situat el tema dels valors lligats a l'experiència religiosa en el primer rengle del debat polític. I un govern, sigui del tipus que sigui, no pot pensar que aquest tema no existeix i que pertany exclusivament a l'àmbit privat.
:
- Acabem. A tu t'agrada molt llegir, segons crec. Què, en concret?
:
- Assaig i poesia, bàsicament. Novel·la: Javier Marías, policíaca... darrerament he descobert Donna Leon, novel·les el protagonista de les quals és un comissari "normal" a Venècia. I diaris, força. Sóc un lector empedreït, és que estic molt despistat, és a dir, busco pistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada