Amb problemes amb el meu ordinador (amb la qual cosa potser redueixo aquests dies les meves aparcicions al ciberespai), arribem al final d'aquest inclassificable any, agredolç, i, com no pot ser d'altra manera, em plau de desitjar-vos els millors desigs per l'any que comença d'aquí a unes hores. Hi ha qui diu que no li agrada l'alegria i la festa "per decret" o per obligació, perquè toca. Bé, ens adotzena una mica, és cert, però també és una meravellosa oportunitat per expressar la nostra alegria, per cultivar les relacions i l'acolliment, cosa que sempre val la pena de fer.
:
Amb això us deixo, i, així, amb la reflexió que feia Jaume Subirana al llibre Soumenlinna (Ed. Proa, Barcelona, 1999, p. 17): "Penso què ho deu fer, que l'alegria de veritat tingui per a uns ressò de silenci interior i per a d'altres (o potser no són uns i altres sinó uns moments i uns altres?) aquesta arrel de comunió, aquesta essència que demana ser transmesa, escampada: veure la cara dels altres, veure't en la cara dels altres, viure l'alegria sobretot donant-la, compartint-la, comunicant-la".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada