Fins que no rebis el mocador blanc

Una de les coses que més il·lusió em fan de tenir un weblog és la possibilitat de recomanar (per si algú no ho ha vist) alguns articles o lectures que almenys a mi, particularment, m'agraden o els crec útils. Avui en van uns quants.

:

Mataró a La Vanguardia

:

Dues curiositats. D'una banda, l'article setmanal de Fabian Estapé al supelement "Dinero" (una cita que no em perdo) es titula "Evocación de Antoni Comas i Pujol", dedicat al que fou catedràtic de Literatura Catalana i, amb Martí de Riquer, co-autor de la "Història de la Literatura Catalana", uns dels llibres que més he consultat i que tinc de fa molts anys. Per agenda: el 24 de març de 1981 farà 25 anys de la seva prematura mort (als 50). Recordo que vaig anar amb el meu avi a l'acte d'homenatge que poc més tard es féu al Foment Mataroní, a vessar, essent jo un vailet que tot just començava a disfrutar de la seva passió per la literatura catalana. Per anecdotari: Comas va finançar part dels estudis de Gabriel Ferrater, sense que aquest ho sabés mai.

:

D'una altra banda, al mateix suplement hi ha un reportatge d'una casa neoclàssica mataronina que es ven per uns dos milions d'euros. Llàstima que ara no porti suelto...

Foto: Pedro Catena

L'Evangeli segons Mira

Al suplement "Revista" hi ha uns extractes en català (o he de dir valencià?) de la versió de Joan-Francesc Mira sobre el Nou Testament, que ara es publica. Sense menystenir l'esforç de l'autor, he de manifestar les meves reticències a les versions i retocs de textos que, tal com ragen, ja em semblen prou expressius i nítids, ja contenen un valor tant literari (el que es pretén reforçar en el llibre) com espitritual de primer ordre. En canvi, crec que, en temps de tribulació religiosa, val la pena recórrer a les fonts, retornar al "grau zero", i fer-ho des de la laïcitat em sembla meritori, especialment ara que som a Advent i avui que recordem un tal Joan, "veu d'un que crida pel desert" (Mt 3,3). Retornar a la veu, doncs.

:

Policia local a Catalunya

:

D'El Punt val la pena destacar un reportatge que ens acosta a la diversa realitat de les policies lcals de Catalunya davant la imminència del tràmit parlamentari de la nova Llei de Policia de Catalunya que els ha d'atorgar un paper clau i més coordinat en el mapa policial definitiu del país.

:

Raúl Rivero contra la por

El País d'avui dedica dues planes a Raúl Rivero, el poeta dissident cubà que ha estat recentment alliberat gràcies als esforços diplomàtics del govern Zapatero. També s'hi publiquen alguns poemes escrits a la presó. Rivero parla de la seva experiència amb la por, sentiment que l'acompanya al llarg de la seva vida. Us en recomano la lectura, especialment a aquells que encara tenen alguna excusa per tolerar el règim castrista, és a dir, castrador.

:

Són poemes d'amor ja que, com ell diu, eren els únics que la policia política li permetia d'enviar a l'exterior. Que burros! L'amor traspassa fronteres, conté la dignitat que apresaven, la força de la dissidència. L'amor conté també la tristesa que irromp enmig de tant de papanatisme i silenci al ritme de son cubano. Vegeu-ne un exemple:

:

Pañuelo para nadie

:

Llora tú que aprendiste a tocar el clavicordio

y descubre el mal que voy a vivir.

Sufre esta otra grávida soledad;

quedarte sin el único hombre

que pensaba en tí todos los días.

Llora, llora hoy esta viudez de hielo

porque ya no volverás

joven, con olor a colonia

a vivir en la provincia que fundé

para administrar tu recuerdo.

Llora en privado

como si no supieras por qué lloras

hasta que recibas

este pañuelo blanco.