Intel·ligència desaprofitada
:
Voldria destacar el debat que dissabte passat emeté Millenium, el programa del Canal 33 que ja he comentat alguna altra vegada. Parlaven sobre les relacions Església-Estat i, llàstima, el "representant" de l'ala més conservadora (i segons el moderador, l'únic que parlava en nom de la jerarquia) no era ni més ni menys que el senyor Miró i Ardèvol, el qual no deixava parlar ningú i, a més, pretenia "estirar" el debat en xorrades enlloc de cercar punts d'acord. Llàstima, dic, perquè hauria estat bo de cercar interlocutors més decents de la "dreta", diguem (que segurament n'hi deu haver...), i perquè la resta de contertul·lis eren de primer ordre: en Santi Castellà, com a veu dels que defensen el laïcisme (i molt sensatament), l'amic Toni Comín, valor en alça, i el teòleg Josep Mª Rovira Belloso, de qui sóc un fan i qui més insistia en la necessitat del diàleg, de la recerca del lloc adequat de l'Església en la societat democràtica. La vedette no els va deixar. La seva gran aportació va ser dir que com que els negres dels Estats Units són els qui més van a la presó i són també els que més famílies desestructurades tenen, és obvi que la desestructuració de la família (la dels negres, deu ser) és la base de tots els mals. Quanta intel·ligència desaprofitada.
:
La reflexió d'avui
:
"No sabria definir l'home però podria definir Déu, l'únic Déu que em sembla concebible: el record que no aconseguim retenir, el pensament massa veloç, el somni indesxifrable, l'emoció esmorteïda, la naturalesa que no podem compartir, el desig que fuig abans de ser formulat, la suma que mai no tornarem, la passió que tractem de refredar i, per sobre de tot, l'amor que desesperadament busquem obtenir. Mai no coneixeré l'home amb tanta exactitud com conec aquest pobre, amic i còmplice, Déu de les meves hores secretes" (Déu secret, 359).
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada