Aquest matí m'he trobat al tren, camí de Barcelona, un noi negre que seia davant meu em preguntava on havia de baixar per fer transbord fins a Tarragona. Jo mateix i un senyor de l'altre seient li hem indicat. Fet i fet, que al cap d'una estona ens hem posat a parlar. Que si el Barça, que si el Senegal, que si els immigrants. A mig trajecte, em dóna un paperet on s'anuncia amb el títol de "Profesor", el subtítol de "vidente medium curandero africano" (sic), i la següent explicació: "Soluciona cualquier tipo de problemas. Consulta recuperación de la pareja. Amor. Impotencia sexual. Trabajo. Enfermedades. Protección familiar. Suerte. Mal de ojo. Fisioterapeuta Deportivo". Abans d'acabar amb el telèfon i l'adreça, i això que el paper és petit, diu ben visible: "Resultados eficaces y rápidos".
:
He somrigut (no sabia ben bé quin d'aquests serveis em convé més, pensava) i li he preguntat encuriosit algunes coses. Es veu que li ve de família i que practica aquesta disciplina amb la paraula (jo m'imaginava no sé què). Li he dit que si curava malalties terminals i m'ha dit que sí. Li he dit que no m'ho creia i ell m'ha respost que era una bona persona. Una cosa no treu l'altra, li he dit, dir que tu cures et pot sortir car, li advertia. Però ell es quedava amb que era bona persona. Bé. Es veu que té força clients, blancs i negres, per entendre'ns. La gent té molts problemes, em deia; sí, deu ser això, li responia. De fet, hem acabat parlant de papers, i em demanava més o menys si intercediria perquè un familiar seu n'obtingués. Li he dit què havia de fer i on s'havia d'assessorar i ens hem acomiadat.
:
Al meu fill, que ens mirava amb una cara de no entendre res, li he dit que aquell senyor era com una mena de bruixot, segurament bona persona, però que es pensa que pot fer màgia sense trucs. Ell em mirava amb més cara d'escepticisme que la meva.
:
La meva condició d'occidental irredempt vacil·la entre la curiositat d'acostar-se al lloc fosc dels trucs i les ànimes i les ganes de denunciar-lo per intrusisme. I, és clar, que les "coses rares" fossin controladetes i boniques, exòtiques i "multiculurals". Sempre penso en aquell xinès que surt en una pel·li de Woody Allen i que li proporciona algun truc màgic. Però la foscor és foscor, absolutament inabastable per la llum de la raó, sí senyor, però tampoc cap excusa per al seu retrocés. Que un curandero diu que cura el càncer, per més pobret que sigui, és molt pitjor que un bisbe o en Fraga recomanin follar sense condó.
:
Zaragoza a Mataró
:
Ahir vaig estar força estona amb en Pepe Zaragoza, el Secretari d'Organització del PSC que visitava Mataró amb motiu del Consell de Federació del PSC del Maresme que es celebrava el vespre. Vam dinar un quants, vam passejar i xerrar força estona i crec que la seva capacitat d'anàlisi (procesant milers de dades que aquest senyor té al cap) i les seves ganes d'anar per feina se'ns van encomanar. Llegiu la notícia, les seves declaracions i les de Consol.
:
Recomanacions
:
Per últim, recomano les declaracions de Pepe Blanco sobre el fenomen de la immigració a Espanya i l'article d'avui justament sobre els bisbes i els condons, que fa en José Ignacio Gonzàlez Faus a El País. Llum en la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada