Aquest matí he acompanyat la Maria Badia (es diu igual que la meva àvia, recentment finada), eurodiputada socialista, a la xerrada que ha fet als alumnes de 6è de Primària del CEIP Rocafonda, una activíssima escola que ha tingut l'encert de tractar a fons el tema de les institucions europees i el nou Tractat. Curiosament, he vist una classe molt interessada en el tema, amb preguntes molt pertinents. Sortint d'allà el que em semblava incomprensible és com pot haver-hi algú que no li interessi la Constitució europea i els reptes que planteja.
:
Al vespre, he presentat un acte sobre l'acció de l'actual Govern espanyol, amb les seves decissios més importants com a exemple del canvi que ha suposat la victòria de Zapatero, explicada per l'amic i company Manuel Mas, ara Diputat a les Corts i fins fa no gaires mesos Alcalde de Mataró (el meu jefe, vaja). Tant en la forma de governar, allunyada de la crispació i complidora dels comprmisos, compromesa amb la pau, decidida a favor de les polítiques socials més urgents (pensions), desenvolupant nous drets civils i apostant clarament per l'educació i la recerca. En aquest darrer apartat, en Manel ha explicat l'anècdota que protagonitzà el propi Zapatero a Mataró qui, abans d'entrar a un sopar que vam fer al Pavelló de Cirera amb motiu de les eleccions locals del 2003, va passar per un bar proper. Allà, una noia li va dir que era urgent resoldre el problema de la manca de beques que havia propiciat el Govern del PP. Ell va comprometre's en el sentit que seria una de les seves primeres accons. I així ha estat. L'acte ha estat al centre cívic de Rocafonda-El Palau, prop de l'escola del matí. I, certament, en Manel està amb un ànim fantàstic ("No sé quines piles portes" li ha dit el company Joan Ribas) i ha transmès un optimisme que ens ha fet oblidar el fred que fa.
:
La resta del dia, força trucades i feina de despatx a l'Ajuntament, dinar ràpid de menú, però en bona companyia, visites a malalts i convalescents i reunió del Comitè de Campanya del PSC pel Referèndum a Mataró. A casa, sopar, excel·lent reportatge sobre el Quixot al Canal 33, llegir una mica i a dormir. Demà també hi ha força feina.
:
La reflexió d'avui
:
"La condemna a la fredor és la pitjor de les condemnes: no estimar és més terrible que no viure. Però, mentre se'ns fa insuportable la idea de viure entre morts, habitem tranquil·lament entre els gèlids condemnats a la indiferència". ( 29, La fredor).
:
NO
ResponEliminadiguem No a aquest tractat entre estats!!!!!
Un tractat entre estats que treu poder als estats i els atorga a a Comissió -és a dir, al govern europeu- i al Parlament -és a dir, als ciutadans- és just el que ara cal per no bloquejar la construcció d'una Europa forta, unida i útil a la gent. El no és un pas enrera, no ens enganyem.
ResponElimina