Fes-ho de seguida

Francisco Salzillo, El Prendiment (fragment, 1754), Museu Salzillo (Múrcia).
:
"El que has de fer, fes-ho de seguida" (Joan 13, 27)
:
Tornen els àngels?

Pablo Martín, míster Espanya 2001-2002, a la publicitat de Climastar.
:

Són tan simpàtics, que fins i tot la publicitat els fa servir. El que us poso aquí al damunt, el d'un spot que relata una nit de passió amb una dimònia, etcètera. Els àngels esn apareixen com revelació de l'incomprensible, com a esguard, ens volten en moments importants per dir-nos quelcom important, i parlar sobre ells o el seu sexe no té massa sentit, és bizantí. Vénen a la memòria per Nadal, als Pastorets o al pessebre, o quan neixem, o quan morim o mor algú. No ens els podem trure del nostre imaginari perquè la seva imatge és poderosa per vendre refrescos o calefaccions. Que mai no diguin que no fan ni fred ni calor. Recomanació: Jaume Subirana i Carles Torner (editors), Poemes amb àngel, Ed. Proa, Barcelona, 1997.

:

Enrique Irazoqui

:

Enrique Irazoqui a Il Vangelo secondo Matteo, de Pier Paolo Pasolini (Itàlia, 1964)

:

La millor imatge que tenim de Jesús, segurament, la va donar un ateu, Pasolini, en la interpretació d'un agnòstic, Enrique Irazoqui, que avui viu a Cadaqués i es dedica als escacs, ho vaig llegir diumenge a La Vanguardia. Casualment, recordo que també a Cadaqués, fa molts anys, llegia també a La Vanguardia la curiosa història d'aquest aleshores jove estudiant antifranquista que tingué una breu carrera d'actor. Recordo haver vist força vegades la versió de Pasolini, sempre en versió original. Cada vegada m'agrada més. L'altra gran pel·lícula de Setmana Santa que recomano vivament (només l'he vist una vegada, però em va agradar molt, també) és Jesús de Montreal, de Denys Arcand (Canadà-França, 1989). Aquestes i un parell de romans ja farien la meva filmoteca particular de Setmana Santa. A veure si les televisions em fan cas.

:
Setmana Santa - II
:
"Lo que prevalece [en les "Passions" de Bach i Pasolini] (...) es una imperiosa urgencia por atestiguar algo, la hondura del sufrimiento, la necesidad de la justicia y la misericordia, la cobardía o la ceguera de los seres humanos, el terror sobre lo que no puede comprenderse".

• Antonio Muñoz Molina a El País Semanal, 24.4.2001.