Tinc por, tinc fred, tinc son

John Coplans, Autoretrat (peus-frontal) (1984), George B. and Jenny R. Mathews Fund.

:

"Qui s'ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell" (Joan 13, 10)

:

Més notícies del laberint

:

La lluita judicial contra Aukera, la llista de pell de xai que amaga el llop sagnant, avui ha fet avenços. L'Advocacia de l'Estat ha demostrat que ha estat creada per ETA. El Fiscal de l'Estat també l'ha recorregut davant el Tribunal Suprem. Les institucions democràtiques han de protegir-nos dels criminals que burlen quelcom tan sagrat com les urnes. Mentre tant, un capellà amb vocació de Padre Apel·les, avalista d'aquesta candidatura, escriu al diari sensacionalista Gara (per les sensacions del plom, m'explico) dient que ell mai no ha condemnat ni condemnarà ETA. Quin fàstic aquest nou nacional-catolicisme permissiu amb el terror. I un dels dirigents més sectaris del PNB (urdidor del Pacte d'Estella, que ja veieu com ha acabat...) acusa avui als socialistes de voler importar a Euskadi un model "fracassat" a Catalunya. Egibar, més radical que els del PP en aquestes anàlisis, no té cap empatx en utilitzar Catalunya en la seva particular campanya contra el món. Però, com diu Patxi López a La Razón, el problema és que al País Basc no hi ha ni Esquerra ni Iniciativa. El canvi ecessitarà concentrar totes les forces possibles a l'entorn d'ell i del PSE. Vegeu com a El Correo.

:
Web de Patxi López
:

Armats de Passió

:

Avui surten els Armats de Mataró, que aprofiten per celebrar els seu tres-cents aniversari. fa pocs anys, l'Ajuntament de Mataró, i gràcies a l'empenta de l'aleshores regidor de Cultura, Remigi Herrero, els va declarar Patrimoni de la Ciutat (no sense reticències). Més d'una vegada he reivindicat el Barroc i el seu paper decissiu per a la popularització del transcendent, per establir lligams entre el "carnal" (la història, els costums, la vida quotidiana) i l'"espiritual", i, especialment, en concretar-ho en llenguatges assimilables. Potser ens semblarà estrany "veure" un estol celestial, o un miracle, o un conjunt d'illetrats cantar himnes... però ho entendrem, ho sentirem proper. "Els mites fan cristal·litzar temes universals en circumstàncies locals que es mostren favorables per a la seva encaranació en un personatge concret" diu Roma (p.113), bo i que, com assenyala Duch (p. 180), "sovint la religió mor a causa de la proliferació de les formes, de la 'barroquització' de la vida religiosa". Aquesta tensió és una de les més interessants de la cultura actual, i que, després dels debats post-conciliars al si de l'Església catalana, a les acaballes dels anys vuitanta, es va decantar a favor del pèndul popular. Crec que van fer bé, però també crec que és bo de mantenir la tensió entre els valors i la seva transmissió.

:

En un món d'imatges ressorgeix amb força la imatgeria barroca, tant d'origen andalús com d'origen autòcton. En un món on el carrer es reclama de la gent, la multitud omplirà les nostres vies per contemplar i resseguir un camí de passió on hi veurem reflectits els nostres camins, amb un triangle efectivíssim des de fa molts segles: el "jo" (actiu o contemplatiu), el "nosaltres" (les manifestacions ciutadanes, l'Església més o menys difuminada) i el transcendent (en forma d'imatges). Que ens agafi amb els peus nets.

:

Els Armats, aquesta representació dels qui anaren a prendre Jesús i després el portaren davant les autoritats i l'acompanyaren fins a la mort, passegen pels nostres carrers amb el ritme percussionat dels exèrcits en marxa. O dels rellotges vitals. Tic-tac, tic-tac, tic-tac.

:

Bibliografia

• Josefina Roma i Riu, "Els Goigs com a èpica local: universalitat i localitat" (a Ignasi Moreta, Ed., Estuidis sobre els Goigs, Ed. Mediterrània, Barcelona, 2002, pp. 105-114)
• Lluís Duch, De la religió a la religió popular. Religió entre il·lustració i romanticisme. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1980.

Foto: J.S.
:

Setmana Santa (IV)

:

"Sento el rellotge i sé que un dia

bategarà per mi

el seu tinc por, tinc fred, tinc son"

• Jaume Subirana, En altres coses. Ed. 62/Empúries. Barcelona, 2002, p. 32.