Tu no eres un d'ells?

Una de les coses que demostren el procés de secularització, és a dir, de pèrdua de referents culturals religiosos àmpliament compartits per la societat, és que cada vegada és més corrent que et preguntin per què ets cristià i en què consisteix. Diguem-ne que, fa uns anys, més aviat eren els que no eren cristians els que s’havien d’explicar (recordeu el famós llibre Qué es ser agnóstico d’Enrique Tierno Galván o Per què no sóc cristià, de Bertrand Russell), i ara comença a ser el el món creient on sembla que s’hagi de donar més o menys explicacions.
:

He de dir que aquesta situació té força avantatges. Sobretot, ens fa pensar, ens obliga a reflexionar una mica, a convertir això de ser cristià en una opció conscient. En general, la majoria de cristians no adoptem la nostra confessió després d’un procés d’elecció, com qui va al supermercat o com en una escena d’un film de Woody Allen on aquest va provant diverses confessions i sempre hi troba una pega o altra. No, acostumem a adoptar la nostra fe per herència familiar, per influència dels nostre entorn cultural, i encara gràcies. Certament, un món més eclèctic, una ciutat on hi comença a haver diversitat religiosa, una societat més secularitzada, desdibixa això que se n’ha dit "formes de transmissió de la fe".
:

Però no ens ve de nou. Segurament molts de nosaltres hem passat una etapa en la que tampoc no ens trobem massa a gust amb l’herència espiritual de la generació anterior, ni amb la tradició eclesial. I hem fet un procés personal de redescoberta de Jesús, la nostra particular "confirmació". Un procés per explicar-nos a nosaltres mateixos, amb experiències i referents exclusivament nostres o del nostre temps, què és això de la fe i com la vivim. En solitari o en grups. Parlant-ne o en silenci.

:
El llibre d’avui, Què és ser cristià, pretén sintetitzar què significa això de ser cristià, en realitat, més enllà dels tòpics. On es troba l’arrel d’aquesta contínua recerca de la felicitat que l’Evangeli relata amb tanta senzillesa i que a vegades ens sembla tan complex i sacrificat, tan excepcional i reservat només a persones amb una gran força interior.

:
El seu autor és en Gaspar Mora, conegut pels mataronins perquè l’hem sentit moltes vegades i per proximitat (és de Llavaneres). També és un gran teòleg i moralista, que té la virtut de parlar clar i concís, de no obviar cap tema però de tractar-los tots amb el tacte que mereixen.
Per completar la reflexió, fa una primera part dedicada a la persona de Jesús ja que, en primer lloc, els cristians som sobretot seguidors de Jesús, persones commogudes per aquest home que parla de Déu com el seu Pare i ens fa a tots fills seus, portant l’amor fins a l’extrem, fins a les darreres conseqüències, amb el trasbals que a tos ens sembla. Trasbals que a vegades ens sembla inaccessible, com si caminéssim sobre l’aigua, posem per cas, però rera el qual sabem que hi ha la vida veritable.

:
I acaba també amb un molt necessari capítol sobre l’Església, aquesta tan denostrada institució que, malgrat tot, és absolutament indissociable del fet de ser cristià. No es pot ser seguidor de Jesús sense implicar-s’hi, mirant "els toros des de la barrera". Els cristians reelaborem, rememorem, la nostra relació amb Déu i l’Absolut des de la comunitat i amb símbols visibles, i d’això en fem una al·legoria del que voldríem per a tot el món.

:
Bé, en tot cas, bo és pensar-hi i reflexionar-hi. A qualsevol cantonada, abans que canti el gall, algú ens preguntarà: "tu no eres un d’ells?".
:

Gràcies.

• Comentari al llibre Què és ser cristià, de Gaspar Mora (Ed. Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona, 2004) al programa "Creure avui", de Televisió de Mataró. Divendres 4 de març a les 20:00 h. i repetició dilluns al matí.