Aspecte de la sala, avui, abans de començar l'acte del migdia. De derta a esquerra, els quatre de primera fila som Joan F. Giménez Cernuda (Intendent Major - Cap de la Policia Local), un servidor, el director de l'Escola de Plicia de catalunya, Joan Mauri, i l'Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron.:
Déu n'hi do, avui. Un altre anivesari, el 130è de la creació del Cos de la Policia Local de Mataró ens ha permès celebrar la seva Diada amb un ambient molt agradable i amb convidats i assistents realment excepcionals. A més, estrenàvem lloc de celebració d'aquest esdeveniment anual (la nova seu) i estàvem molt contents perquè els objectius que ens havíem marcat s'estan complint. Reducció d'accidents i de delictes. Pla de Seguretat. Etcètera. Podeu veure com ha anat l'acte clicant aquí. I aquí. I si a algún fan li interessa el que he dit, aquí. :)
:
:
:
Només he de dir que la culpa del titular la tenen Thomas Hobbes i l'Eugenio Trías, fullejant el darrer llibre d'aquest m'he inspirat. O sigui que no sóc gaire original.
:
:
:
A la Festa de la Policia, doncs, també he descobert un nou lector d'aquest weblog, un subinspector dels Mossos d'Esquadra. Benvingut, doncs.
:
Parlant de weblogs, no vaig explicar el seu dia que la setmana passada vaig acudir a la cita que en Quico Castanyer, inquiet director de capgros.com, em va fer per exposar la meva experiència sobre el tema dels blogs, en el marc d'un dels cursos que es fan a mataró per a la popularització de les noves possibilitats de la tecnologia. (Avui m'ho faig pagar amb aquest robatori de les fotos que ell i en Sergio Ruiz tenen publicades al seu web). Allà hi vaig trobar, a més d'uns alumnes modèlics, bloggers molt més experimentats que jo, com Mia Font, autor de 4colors, o Judith Vives, del blog cinèfil Espai Isidor. Ep, Mataró té un planter de bloggers que Déu n'hi do.
:
:
:
Però tornem a avui, perquè vinc molt content de l'acte que hem organitzat aquest vespre, des del PSC, per commemorar el primer aniversari de l'arribada de Joan Antoni Baron a l'Alcaldia de Mataró. Per diversos motius. Un, perquè ha fet un molt bon discurs, ha donat la clau del balanç però també de les perpectives de treball de l'etapa que ara comença, la segona meitat d'aquest mandat. Dos, perquè l'acte ha sortit rodó: hem omplert de gom a gom, els companys i companyes responsables de les activitats de l'acte (el vídeo, la part tècnica, l'escenografia, els continguts, la convocatòria...) han estat senzillament excel·lents, etcètera. Tres: perquè, de cop, hem vist com sí que ha valgut la pena tot això, com va ser de responsable el pocés del relleu, com ens n'hem sortit dels problemes sobrevinguts i dels atacs furibunds, com hem resolt la darrera crisi, com treballem dia a dia, festius inclosos, i la feina val la pena. I, sobretot, l'alegria que se'ns veu a la cara. les ganes de pencar, d'escoltar la gent i fer les coses amb la sensibilitat que ens demanen.
:
:
:
Per cert, a Televisió de Mataró m'han demanat un breu balanç i una nota. He dit un vuit (he hagut de pensar en dècimes de segon). Osti, aquesta no me la tenia preparada. I una darrera cosa. De l'acte, alguns observadors treuen conclusions massa ràpides de les absències. I un pèl malèvoles. Parlem clar. He parlat avui amb tots tres i sé que lamenten molt sincerament no haver-nos pogut acompanyar. Pilar Gonzàlez per raons personals que la tindran fora d'escena una quinzena. Manuel Mas i Consol Prados, a Madrid i Barcelona, respectivament, assistint a maratonianes reunions parlamentàries que no han pogut deixar. Potser la dèria de fer-ho just el dia 10 (un any exacte) ha passat per davant de cites inevitables.
- Les fotos són de capgros.com.
Ramon, et faig la primera intromissió al teu blog per explicar-te una intimitat pública: un acte al vespre és sempre un acte complicat de cobrir perquè és l'hora de les urgències i més en el cas de dimarts que a capgròs coincideix el tancament del setmanari amb el tancament del diari. De manera que es va fer la notícia amb el discurs a la mà i l'observació de l'escenografia –com dius tu– la vam fer a través de les imatges i els comentaris d'en Sergio –que lògicament també actua de periodista. D'aquí el comentari de l'absència de Pilar González. La necessitat d'enllestir la feina va fer que no es preguntés, però sortosament les noves tecnologies permeten que els lectors –encara que anònims– arribin on no arribem nosaltres i un comentari a la notícia aclareix el perquè no hi era la primera tinenta d'alcalde. Ja ho veus, he fet un post dins del teu blog. (d'això com se'n diu?) Potser m'animo i tot. Quico Castanyer
ResponEliminaBenvolgut Quico,
ResponEliminaRealment és un honor tenir-te entre els lectors i, especialment, entre els que ha volgut fer un comentari (així es diu, o "comment" si fas un anglicisme).
De fet, no passa res, cadascú pot fer la notícia com cregui (només faltaria). Acabo de veure a capgros.com, com dius, que hi ha algú que ha fet una observació en un sentit similar respecte a l'absència de Pilar. Bé, ja he dit que no passa res i, de fet, m'ha semblat una bona crònica (malgrat les precarietats que cites, que comprenc perfectament), per això m'he permès de recomanar-la i afusellar vilment les fotos d'en Sergio. Ja saps que valoro molt els seus treballs.
A veure si t'animes amb això del weblog, va. Pren-t'ho com la pregària vespertina.
Una abraçada,
Ramon.
Veig d'aqui a poc, una trobada entre els webloggers mataronins... més que res perquè en coneixo (malhauradament) molt pocs.
ResponEliminaHa estat un plaer, Ramon.
Mia,
ResponEliminaDe fet, per Nadal uns quants vam fer un dinar. Després, cada assistent feia la seva versió. Ho vam fer en dates de vacances perquè en Cesc Amat ara viu a Londres. De fet, fins d'aquí uns mesos, l'Eloi Aymerich s'està a Dinamarca.
Però m'agrada molt la idea.
També ha estat un plaer.
Ramon Bassas.