:
No he escrit encara que dissabte vaig ser al lliurament de premis de la 25ª edició del Concurs Literari per a Escolars que organitza Òmnium Cultural de Mataró ("Memorial Joaquim Casas"). Per raons familiars i perquè hi tinc alguns coneguts i amics, tinc una certa estima per aquesta instituació, a banda del prestigi que té, és clar. I fa uns anys vaig participar també en aquestes premis, cosa que és recordada amb generositat en el llibre commemoratiu de l'aniversari. Vaig trobar-hi l'Eloi (un dels redactors del llibre), que serà uns quants dies a Mataró. A veure si ens podem veure (està més prim).
:
Recordant el Primer de Maig
:
Molt bé per als sindicats i les organitzacions d'esquerres, per reclamar encara les millores per als treballadors i treballadores i posar-les al capdavant de les seves preocupacions. Jo era al bateig, però vaig permetre'm de demanar a Nostre Senyor per la classe obrera. Veig que no sóc l'únic.
:
La democratització de l'ego
:
Sebastián Delmont ensenyant l'efecte "pantalles transparents" (La Vanguardia)
:
Sebastián Delmont ensenyant l'efecte "pantalles transparents" (La Vanguardia):
Això creu el blogger Sebastián Delmont, novaiorquès d'origen veneçolà, segons un article que sortia ahir a La Revista de La Vanguardia. "Per descomptat, el blogger és egocèntric"... Bé, ja ho deia, jo...
:
Oportunitats
:
Un motero alemany perdut per la ciutat et pregunta com s'ho pot fer per tornar al mar. De cop, tens un fillol. L'orat és el primer de combregar. Els llavis i el cor, entreoberts. Els cossos, courencs i lluents. L'amor que encara has de donar. Llegeixes un poema pel carrer i et donen ganes de recitar-lo. Algú que et diu on viu, i el veus entrar amb la seva família, veus que passes cada dia per allà i no ho sabies. Tot el que no saps. El misteri. Les teves flors i les flors que regales. La sort que tens. Les merles niuant. Aquella trucada que has de fer i no fas per una estúpida qüestió d'agenda i ho pots enviar tot a prendre pel cul. Aquelles altres trucades segons les quals pots comptar un a un els deures que et queden pendents abans de morir-te. La mandra. Qui et diu solitari i deu ignorar la immensa sort que tens, i la que tindria ell si es dignés a mirar. Un jardí ple de solitaris, però de cop deixem de ser-ho. L'Eloi a Mataró. En Jordi Arenas a les capelles amagades dels temples mataronins. En Jordi Cussó batejant, casant, enterrant, és a dir, quan la vida va en sèrio. Els teus veïns, que et saluden, et pregunten pel teu fill i et somriuen. Un formatge per compartir. Recordar el traç d'un artista que admires secretament el dia del Conte Gegant. "Perquè habita a casa vostra i està entre vosaltres" (Joan, 14, 19).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada