Aquesta és la meva col·laboració a la revista Valors del mes de maig.
:
Escoltar el silenci o escoltar el soroll?
:
Foto: Óscar Rojano.
:
Foto: Óscar Rojano.:
La instal·lació que aquests dies es pot veure a Can Palauet és la part d'un projecte ambiciós que inclou uns quants municipis importants de Catalunya i que consisteix en desenvolupar una idea artística d'una persona jove que s'iniciï en el camp de la creació. La persona triada és Mireya Masó i proposa uns trajectes molt suggerents, que inclouen imatges d'un surrealisme simpàtic, l'objectiu dels quals, sembla, és el de percebre el seu fil argumental, acompanyat dels sorolls "naturals". Idea, aquesta darrera, que queda força pal·lesa en el vídeo. Perquè, no ho he dit encara, el suport és bàsicament fotografia i vídeo.
:
Hi ha diverses coses a comentar, algunes de reiterades en l'imaginari artístic (similitud dels animals amb les persones, al·legoria del progrés a través de les ruïnes, etc.). Però la reflexió que voldria fer és al voltant de la idea del silenci. Ja n'hem parlat algunes vegades, aquí, i hem convingut en la necessitats de ser educats en el silenci, sense el qual és impossible la concentració, la reflexió, la predisposició ala transcendència... Em temo, però, que sovint s'invoca el silenci per dotar de "naturalitat" el soroll ambiental. Aquesta em sembla la millor al·legoria de la mostra. Si el silenci és absència de paraula, és a dir, absència de criteri, de relat, de límits, de llenguatge, d'intepretació, d'acció proactiva, de sentit, aleshores emergeix segurament el que no té importància, o busquem tot això on més costa. Em sembla a mi que el nostre temps, marcat pel desprestigi (segurament guanyat a pols) dels relats tradicionals, peca potser d'aquesta absència. I hi ha molt de soroll, molt, en xarxa i en abundància, emig del qual, de nou, haurem de reclamar silenci.
Hi ha diverses coses a comentar, algunes de reiterades en l'imaginari artístic (similitud dels animals amb les persones, al·legoria del progrés a través de les ruïnes, etc.). Però la reflexió que voldria fer és al voltant de la idea del silenci. Ja n'hem parlat algunes vegades, aquí, i hem convingut en la necessitats de ser educats en el silenci, sense el qual és impossible la concentració, la reflexió, la predisposició ala transcendència... Em temo, però, que sovint s'invoca el silenci per dotar de "naturalitat" el soroll ambiental. Aquesta em sembla la millor al·legoria de la mostra. Si el silenci és absència de paraula, és a dir, absència de criteri, de relat, de límits, de llenguatge, d'intepretació, d'acció proactiva, de sentit, aleshores emergeix segurament el que no té importància, o busquem tot això on més costa. Em sembla a mi que el nostre temps, marcat pel desprestigi (segurament guanyat a pols) dels relats tradicionals, peca potser d'aquesta absència. I hi ha molt de soroll, molt, en xarxa i en abundància, emig del qual, de nou, haurem de reclamar silenci.
:
Però no per quedar-nos absents davant d'ell, no tan sols per buidar-nos com demana el budisme o els règims alimentaris, sinó per omplir-lo de seguida de la Paraula. De la Paraula que es fa Carn i habita entre nosaltres.
- 'Pagarem per escoltar el silenci', exposició de Mireya Masó a Can Palauet (fins el 29 de maig)
entrar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada