En plenes Santes

L'Alcalde després de la Crida de Festa Major. Foto: Albert Clavell (capgros.com)

Una bona Crida (ja ho va anunciar, l'alcalde, que és 'santero'...), una nit cívica i sense massa incidents, moltes ganes de festa i molta calor. Vaig anar a comprovar in situ el dispostitu de seguretat, com us deia, és obvi que no és només la casualitat i el civisme el que fa que una de les nits amb més risc (d'accidents i cremades, sobretot) funcioni. Toquem fusta. Com en una batalla decimonònica (però tot fet amb ordinador i seguit amb emissores), sobre un plànol descansaven el trajecte, els riscos i els dispositius repartits arreu. Tot és molt millor si es pensa, i es pensa força, molt abans. A continuació, vaig ser una estona al desvetllament i cap a casa (amb l'excusa de fer de pare, així avui aguanto...). Aquest matí he plegat una estona abans per ser a la visita de la nova "Casa de la Palmera", un equipament (provisional) que agrupa un conjunt d'associacions i que és en una illa de cases del carrer Gravina. Amb la intervenció de Can Xammar (gran foto la de l'Amat) i això mateix sento com si ens endinséssim en uns móns ocults de patis del darrere i jardins frondosos, amb alguna intimitat amenaçada i centenars d'anys que surten a respirar. Després he anat al concert-vermut de Les Esmandies, a punt de desmaiar-me de la xafogor, on he sentit un grup que es deia "Sitjazz" i que, com a curiositat, han tocat un parell de cançons mataronines dels gegants però a ritme jazzístic. He acabat el migdia a la Barram (un acte indescriptible, veure com toquen les campanes durant mitja hora... (diguem-ho tot, bàsicament per veure'ns els de sempre) i aquesta nit... ja veurem. En fi, Les Santes s'han apoderat d'aquests carrers que semblaven tan plàcids, tan calvinistes, tan previsibles. Bé, demà Missa, Passada i Focs. Aquest és el marc. Ara cadascú que pinti el quadre.

:

L'apunt final d'avui l'hem de dedicar a la Nàdia que, ves per on, també ha obert un weblog. Insisteixo que no hi ha cap directriu. El que segur que passa és que aquestes coses, especialment si hi ha contacte (però oi que menys del que voldríem?), s'encomanen, com la grip. Sort!