Així podem acabar després de veure la successió de quatre fotografies d'aquesta adolescent israeliana, la Shany (2002-2003), una, el dia de l'allistament, les altres dues preses un dels dies dels tres anys que dura el servei militar (també per les dones) a aquell país. I la darrera, mireu-la aquí a la dreta, sense la por als ulls, amb la mirada directa al desafiament, més molsuts els llavis, amb tots les trets de dona feta i refeta, disposada a encarar la vida.
:
Formen part d'una bella exposició de les treballs de la fotògrafa holandesa Rineke Dijkstra a Caixafòrum, centrada en l'adolsecència, especialment, encara que té algunes sèries, com les de les mares o els toreros portuguesos que són una delícia. Una guia que acompanyava un grup de visitants ha acompanyat aquestes dues sèries amb una reflexió meravellosa: l'artista vol comparar l'experiència d'haver parit (ferides i sang incloses), que a les dones els ve donada per la natura, amb la passió pels homes de viure-la com sigui. I així ens mostra aquests joves toreros lusos, el primer dia del seu debut, just després de la feina. Amb la cara de descobrir aleshores, i no abans, expressant tanta satisfacció com paüra, exactament què acaben de fer i a quins riscos s'han enfrontat.
:
Hi ha també la sèrie d'un altre noi allistat, en aquest cas a l'exèrcit francès, que també va seguint la seva evolució (ho fa en molts altres casos, com una nena iugoslava que es fa gran a Holanda, etcètera...) fins que transcorre aquest procés anomenat adolescència, i del que el pas per l'exèrcit n'ha estat atàvicament un ritus de pas. També retrata les noies i nois que van a les discoteques, o experimenta davant la proposta de situar-se en una càmera, o infants al bosc, amb clares referències a l'univers dels contes de fades, o les que podrien ser "les amigues imaginàries d'Anna Frank", fruit d'una beca que va obtenir. L'exposició començava amb uns retrats magnífics d'adolescents de vàries latituds mundials (Ucraïna, Croàcia, Polònia, Estats Units, Israel, Bèlgica, etc.) fotografiats amb banyador davant el mar. Diuen molt d'ells mateixos, però també del que viuen i com viuen. I remeten als clàssics, com la Venus de Boticcelli, o Cézanne.
Ja vaig comentar-te Ramon, que pel que he pogut veure, són unes grans fotos (la noia que il·lustra el post és guapíssima ;)). Avui al suplement "Cultura/s" de la Vanguardia en fan una ressenya.
ResponEliminaSi pot, ves-hi; t'encantarà. Al costat hi ha una gran exposició sobre els tracis, que també és molt recomanable.
ResponElimina