Les Santes, per sempre il·luminades
:
Bé, ahir al vespre, a una hora de pare prudent, vaig anar cap a retiro després de viure, un altre any, Les Santes. Com qualsevol altre punt de referència periòdic, passar la Festa Major conté força dosis de satisfacció i nostàlgia. Satisfacció perquè, caram, m'ho he passat bé i, al damunt, hi ha hagut gairebé absència d'incidents que m'hagin obligat a canviar la cara de festa per la cara de feina. I perquè disfruto reconciliant-me, per dir-ho d'alguna manera, amb gent amb la qual habitualment no parlo, amb els símbols, amb l'intangible però real del que vivim (no sabem què és, però ens transforma, com em deia X l'altra nit). "Ja que Déu permet" diu Fernando Pessoa, "que allò que no existeix romangui sempre il·luminat". Però nostàlgia, és clar, pel que podria haver estat i no és, pel que ha estat i s'acaba, per les absències, pel record d'unes quantes Santes, ja, que has viscut de maneres tan diferents i amb intensitats tan diverses.
:
Bé, ahir al vespre, a una hora de pare prudent, vaig anar cap a retiro després de viure, un altre any, Les Santes. Com qualsevol altre punt de referència periòdic, passar la Festa Major conté força dosis de satisfacció i nostàlgia. Satisfacció perquè, caram, m'ho he passat bé i, al damunt, hi ha hagut gairebé absència d'incidents que m'hagin obligat a canviar la cara de festa per la cara de feina. I perquè disfruto reconciliant-me, per dir-ho d'alguna manera, amb gent amb la qual habitualment no parlo, amb els símbols, amb l'intangible però real del que vivim (no sabem què és, però ens transforma, com em deia X l'altra nit). "Ja que Déu permet" diu Fernando Pessoa, "que allò que no existeix romangui sempre il·luminat". Però nostàlgia, és clar, pel que podria haver estat i no és, pel que ha estat i s'acaba, per les absències, pel record d'unes quantes Santes, ja, que has viscut de maneres tan diferents i amb intensitats tan diverses.
:
Males notícies: Mor Manuel Cuyàs i Duran
:
Primera absència. El dibuixant mataroní, de 83 anys, ha mort (a la foto, de Sergio Ruiz, de fa més o menys un any, apareix al mig de la taula, entre Nico Gguanyabéns i Manuel Cusachs, presentant un conte). Era amic del meu avi Jesús (epd) i, quan jo era petit, aficionat com era al dibuix, l'anava a veure cada mes o dos mesos per ensenyar-li el que feia, d'acord amb el que havia disposat l'avi. Ell, amb una paciència que tan sols després vaig valorar (els meus dibuixos no eren res de l'altre món, com us podeu afigurar), em rebia bé al seu estudi o bé a l'impressionant saló de casa seva, a la planta de sota. Jo recordo aquelles visites, algunes tardes de dissabte, com una aventura. M'ensenyava el que estava fent, jo al·lucinava per un tubo veient els racons d'aquesta casa fantàstica i sortia d'allà amb unes ganes tremendes de tornar-hi. A banda d'educat i discret, era un home molt afable i curiós, vestia elegantment, amb barret, i semblava tret d'un temps que no era el d'ara. A casa tinc un dibuix que em van regalar d'ell quan em vaig casar, una d'aquelles coses que feia per encàrrec i que tothom n'estava tan satisfet. Eren una mena d'arbres geneaològics, amb les figures de les persones que es casaven, o feien aniversaris. M'agradava molt la manera que tenia de representar les persones mortes, amb ales d'àngel o amb un àngel petit envoltant-lo, amb una tendresa sublim. I que sospito que devia estar una mica avorrit de fer, però que la seva elegància mai no ho hauria pogut admetre. Fixeu-vos, si n'era, d'elegant i mataroní de soca-rel, que ha hagut d'esperar que s'acabessin Les Santes per fer el seu darrer sospir (vegeu el seu cartell, de l'any 1989). Estic segur que "els àngels que l'acompanyin a la Ciutat Santa de Jerusalem" com diu la fórmula, seran tal i com n'havia pintat ell tantes vegades.
:
Bones notícies
:
Les notícies d'avui porten, per compensar, bones notícies. Per exemple, l'aprovació de la Carta de Barcelona, un instrument que els vuit anys del PP van deixar al calaix i que ara veu la llum. El president Maragall deia ahir a TV3 que segurament al setembre tindrem nou Estatut (esperem que passin les calors). Touriño ja és president de Galícia.
:
També destaca, i permeteu-me que m'entretingui, la reducció de l'atur, que baixa del 10% de l'EPA (Enquesta de Població Activa, l'índex més aproximat, en aquest cas corresponent al segon trimetre de 2005) i dels dos milions, unes xifres que fa molts anys que no s'assolien. Això es nota especialment en les dones i en les persones de 25 a 54 anys. En un any hi ha prop de 900.000 assalariats més a Espanya, acostant-nos als 19 milions en total, en un creixement interanual del 5%. Les famílies que tenen tots els seus membres treballant puja més de 272.000 llars. A Catalunya, les dades encara són millors. És la segona comunitat on més reducció de l'atur hi ha hagut (33.800 persones interanual, 24 mil trimetral); la segona en creació d'ocupació (71.800 més) i la tercera comunitat amb major taxa d'activitat (61,28%, la província de Girona, la primera, arriba al 66%).
:
Cooperació amb el Senegal
:
Com que som en uns dies raros, potser passarà desapecebuda una notícia segons la qual el projecte de cooperació de l'Associació d'Amics de l'Escola Pia al Senegal (amb qui m'agradaria col·laborar més del que faig, en fi, aquí va aquest comentari per fer-me redimir) ha obtingut una sobvenció de la Fundació "La Caixa". És increïble la capacitat que té aquest grupet de mobilitzar-se per obtenir ajuts. Aquí va la nota que m'han fet arribar aquest matí:
:
Els Amics de l’Escola Pia al Senegal reben un ajut de 9.800 € de la Fundació “la Caixa”
La Comissió Permanent del Patronat de la Fundació “la Caixa”, en la seva sessió del dia 21 de juliol, ha aprovat una col·laboració econòmica per un import de 9.800 euros al projecte “Rehabilitació de l’Escola Sainte Thérèse de Sokone”.
L’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal va presentar, el passat mes d’abril, una sol·licitud a la convocatòria d’Ajuts a Projectes de Cooperació Internacional 2005 de l’esmentada Fundació per un import de 9.836,75 euros. L’import sol·licitat correspon al cost del mobiliari per a l’equipament de l’escola, essent el cost total del projecte de rehabilitació de 57.625,59 euros. D’aquest import, 36.000 euros s’han demanat a institucions públiques a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que l’aprovà en la seva Assemblea General celebrada el passat dia 11 de juny, conjuntament amb una ampliació del projecte de construcció d’un centre educatiu i d’acollida a Toubacouta per import de 1.700 euros.
La bona acollida que el projecte de Sokone ha tingut en molts ajuntaments ha fet que els Amics de l’Escola Pia al Senegal es plantegin la seva ampliació. En aquests moments han confirmat les seves aportacions els ajuntaments de Mataró, Argentona i Tiana, havent expressat també altres municipis la seva voluntat de col·laborar.
L’aportació de la Fundació “la Caixa” és especialment important per a l’entitat perquè obre una nova via de col·laboració en l’àmbit privat, a més de les que venia rebent d’institucions públiques, generalment ajuntaments. Per altra banda, ha suposat un esforç afegit per una entitat jove que creix dia a dia, ja que la sol·licitud presentada havia de reunir unes condicions molt específiques.
L’ajut de la Fundació “la Caixa” representa un 17% de l’import total del projecte inicial, el 62,5% l’aportarà l’Ajuntament de Mataró, els Amics de l’Escola Pia el 15,5% i el 5% restant l’aporta el soci local, l’Association Education Solidaire que és l’associació cultural que fa uns anys van promoure i constituir els escolapis catalans que viuen i treballen al Senegal per poder canalitzar els ajuts que els hi arriben de Catalunya i és qui fixa les prioritats dels projectes per poder desenvolupar la seva labor educativa.
Breu descripció del projecte
L’ Escola “Sainte Thérèse” va obrir fa 40 anys amb l’arribada a Sokone el 1963 d’un grup de tres monges de la congregació francesa de « Sœurs de la Providence de Lisieux ». Eren un grup de monges joves i disposades a realitzar la seva missió: fer possible el dret a l’educació als infants més necessitats. Durant una pila d’anys, fins al 1986, varen ser elles les que portaren el centre amb l’ajut d’un equip de laics que, contagiats pel seu esperit, varen donar un fort recolzament a les monges. Els sous eren molt petits i es pot dir que tots plegats, monges i mestres, treballaven per ajudar els nens, més que no pas per guanyar-se la vida.
L’any 1986 hi va haver un corrent de senegalització de les estructures educatives. Les monges, que no havien tingut cap vocació pel país, es varen trobar obligades a traspassar el centre als laics i a la diòcesi per trobar un director nadiu que es va buscar un nou equip de mestres. Això va fer que s’apliquessin altres tarifes per poder fer front a les noves despeses i als nous sous. Per a no incrementar tant l’aportació econòmica dels pares durant tots aquests anys no s’ha fet res pel manteniment de l’edifici i el mobiliari de l’escola. Els diners arribaven, i moltes vegades ni això, per pagar el salari dels mestres.
Fa deu anys els escolapis van anar a Sokone per encarregar-se de la missió catòlica i varen trobar aquest equip de mestres que, dirigits per la diòcesi, tiraven endavant l’escola. Els anys que els diners no arribaven per pagar els sous, els escolapis intentaven cercar nous recursos per fer front a les despeses.
Ara farà tres anys el bisbe va confiar totalment l’escola als escolapis, que es comprometeren a la seva gestió econòmica i docent. El seu compromís era de continuar pagant els salaris encara que les entrades no foren suficients, que no ho eren. Respecte als edificis, es van arreglar els serveis, que estaven en situació ruïnosa i els alumnes havien d’anar als camps del costat a fer les seves necessitats. També varen arreglar les portes i finestres perquè es poguessin tancar. Els pupitres es van soldar i d’aquesta manera han fet servei fins ara. L’associació de pares i mares dels alumnes també ha treballat per ajudar-los, ells han refet una part del fals sostre per evitar els mosquits i han arreglat les taules i cadires dels mestres.
L’any passat a causa que el terreny que s’utilitzava com a pati, al costat de l’escola, va ser edificat, es va comprar un altre terreny al costat del braç de mar que està al nord, que serveix de camp de futbol i de pati per als alumnes.
L’escola ha tingut sempre molt bona fama pels resultats obtinguts cada any pels seus alumnes en els exàmens d’estat de fi d’estudis primaris. Això fa que no faltin els nens i nenes que volen estudiar-hi. Normalment han superat aquest examen una mitjana del 70 per cent dels alumnes.
Ara és molt urgent recuperar l’escola per al ple funcionament i una estada digna dels seus alumnes, així com l’ampliació de les instal·lacions. En aquest sentit, la proposta concreta és la construcció, d’obra nova, d’una sala de professors de vint-i-cinc metres quadrats i una biblioteca de cinquanta.
El treball més urgent és deixar les instal·lacions actuals en un estat que permeti continuar la tasca i el servei que l’escola està fent des de fa quaranta anys. S’han de reparar i pintar les parets, substituir la majoria de portes i de finestres i posar una nova teulada que garanteixi la conservació dels edificis, així com un nou sostre fals que aïlli la calor i ajudi a evitar els mosquits. També s’ha de substituir el mobiliari: taules i cadires dels mestres i pupitres dels infants. Seran necessàries noves pissarres i caldrà ajudar al funcionament de l’escola amb el material que aquesta necessiti. Seria desitjable la compra d’un aparell de televisió i un vídeo per a poder treballar la comprensió del francès, llegua necessària per seguir amb els estudis de secundària.
Mataró, 29 de juliol de 2005
La Comissió Permanent del Patronat de la Fundació “la Caixa”, en la seva sessió del dia 21 de juliol, ha aprovat una col·laboració econòmica per un import de 9.800 euros al projecte “Rehabilitació de l’Escola Sainte Thérèse de Sokone”.
L’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal va presentar, el passat mes d’abril, una sol·licitud a la convocatòria d’Ajuts a Projectes de Cooperació Internacional 2005 de l’esmentada Fundació per un import de 9.836,75 euros. L’import sol·licitat correspon al cost del mobiliari per a l’equipament de l’escola, essent el cost total del projecte de rehabilitació de 57.625,59 euros. D’aquest import, 36.000 euros s’han demanat a institucions públiques a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que l’aprovà en la seva Assemblea General celebrada el passat dia 11 de juny, conjuntament amb una ampliació del projecte de construcció d’un centre educatiu i d’acollida a Toubacouta per import de 1.700 euros.
La bona acollida que el projecte de Sokone ha tingut en molts ajuntaments ha fet que els Amics de l’Escola Pia al Senegal es plantegin la seva ampliació. En aquests moments han confirmat les seves aportacions els ajuntaments de Mataró, Argentona i Tiana, havent expressat també altres municipis la seva voluntat de col·laborar.
L’aportació de la Fundació “la Caixa” és especialment important per a l’entitat perquè obre una nova via de col·laboració en l’àmbit privat, a més de les que venia rebent d’institucions públiques, generalment ajuntaments. Per altra banda, ha suposat un esforç afegit per una entitat jove que creix dia a dia, ja que la sol·licitud presentada havia de reunir unes condicions molt específiques.
L’ajut de la Fundació “la Caixa” representa un 17% de l’import total del projecte inicial, el 62,5% l’aportarà l’Ajuntament de Mataró, els Amics de l’Escola Pia el 15,5% i el 5% restant l’aporta el soci local, l’Association Education Solidaire que és l’associació cultural que fa uns anys van promoure i constituir els escolapis catalans que viuen i treballen al Senegal per poder canalitzar els ajuts que els hi arriben de Catalunya i és qui fixa les prioritats dels projectes per poder desenvolupar la seva labor educativa.
Breu descripció del projecte
L’ Escola “Sainte Thérèse” va obrir fa 40 anys amb l’arribada a Sokone el 1963 d’un grup de tres monges de la congregació francesa de « Sœurs de la Providence de Lisieux ». Eren un grup de monges joves i disposades a realitzar la seva missió: fer possible el dret a l’educació als infants més necessitats. Durant una pila d’anys, fins al 1986, varen ser elles les que portaren el centre amb l’ajut d’un equip de laics que, contagiats pel seu esperit, varen donar un fort recolzament a les monges. Els sous eren molt petits i es pot dir que tots plegats, monges i mestres, treballaven per ajudar els nens, més que no pas per guanyar-se la vida.
L’any 1986 hi va haver un corrent de senegalització de les estructures educatives. Les monges, que no havien tingut cap vocació pel país, es varen trobar obligades a traspassar el centre als laics i a la diòcesi per trobar un director nadiu que es va buscar un nou equip de mestres. Això va fer que s’apliquessin altres tarifes per poder fer front a les noves despeses i als nous sous. Per a no incrementar tant l’aportació econòmica dels pares durant tots aquests anys no s’ha fet res pel manteniment de l’edifici i el mobiliari de l’escola. Els diners arribaven, i moltes vegades ni això, per pagar el salari dels mestres.
Fa deu anys els escolapis van anar a Sokone per encarregar-se de la missió catòlica i varen trobar aquest equip de mestres que, dirigits per la diòcesi, tiraven endavant l’escola. Els anys que els diners no arribaven per pagar els sous, els escolapis intentaven cercar nous recursos per fer front a les despeses.
Ara farà tres anys el bisbe va confiar totalment l’escola als escolapis, que es comprometeren a la seva gestió econòmica i docent. El seu compromís era de continuar pagant els salaris encara que les entrades no foren suficients, que no ho eren. Respecte als edificis, es van arreglar els serveis, que estaven en situació ruïnosa i els alumnes havien d’anar als camps del costat a fer les seves necessitats. També varen arreglar les portes i finestres perquè es poguessin tancar. Els pupitres es van soldar i d’aquesta manera han fet servei fins ara. L’associació de pares i mares dels alumnes també ha treballat per ajudar-los, ells han refet una part del fals sostre per evitar els mosquits i han arreglat les taules i cadires dels mestres.
L’any passat a causa que el terreny que s’utilitzava com a pati, al costat de l’escola, va ser edificat, es va comprar un altre terreny al costat del braç de mar que està al nord, que serveix de camp de futbol i de pati per als alumnes.
L’escola ha tingut sempre molt bona fama pels resultats obtinguts cada any pels seus alumnes en els exàmens d’estat de fi d’estudis primaris. Això fa que no faltin els nens i nenes que volen estudiar-hi. Normalment han superat aquest examen una mitjana del 70 per cent dels alumnes.
Ara és molt urgent recuperar l’escola per al ple funcionament i una estada digna dels seus alumnes, així com l’ampliació de les instal·lacions. En aquest sentit, la proposta concreta és la construcció, d’obra nova, d’una sala de professors de vint-i-cinc metres quadrats i una biblioteca de cinquanta.
El treball més urgent és deixar les instal·lacions actuals en un estat que permeti continuar la tasca i el servei que l’escola està fent des de fa quaranta anys. S’han de reparar i pintar les parets, substituir la majoria de portes i de finestres i posar una nova teulada que garanteixi la conservació dels edificis, així com un nou sostre fals que aïlli la calor i ajudi a evitar els mosquits. També s’ha de substituir el mobiliari: taules i cadires dels mestres i pupitres dels infants. Seran necessàries noves pissarres i caldrà ajudar al funcionament de l’escola amb el material que aquesta necessiti. Seria desitjable la compra d’un aparell de televisió i un vídeo per a poder treballar la comprensió del francès, llegua necessària per seguir amb els estudis de secundària.
Mataró, 29 de juliol de 2005
Sobre el tema de l'atur, només una cosa Ramon, que crec que és molt important: és una bona notícia que l'atur se situï per sota del 10%, la millor dada dels darrers 25 anys, però no es pot obviar que la temporalitat continua pujant, especialment entre els joves i les dones, i aquesta és la veritable xacra de la població treballadora. Espero que ara que els socialistes esteu al poder poseu mesures per tal d'atacar la temporalitat (i la precarietat en general). De moment, des dels sindicats ens mostrem bastant escèptics, doncs en el diàleg social la cosa està bastant parada. Moltes bones paraules, però de moment, només tenim això. De moment donem un vot de confiança, però si no veiem resultats haurem de mostrar-nos més crítics. No podeu fer com quan el PP era al Govern, que només feia que mostrar les bones dades de la baixada de l'atur, amagant sempre la temporalitat, que és el que veritablement s'hauria d'analitzar. A veure si tinc temps i faig un post al meu blog sobre el tema. Salut!
ResponEliminaMiguel
ResponEliminaTens raó que, malgrat les bones dades (amb les quals segurament serà més fàcil de treballar, però, en la resta d'objectius), cal teballar encara en els aspectes estructurals no resolts i, d'altra banda, consolidar la bona marxa de l'ocupació. Aquests són els objectius immediats del diàleg social, segons els interlocutors. Mira això: http://www.tt.mtas.es/periodico/Laboral/200507/LAB20050727.htm
En tot cas, seran benvongudes les teves reflexions. No, no farem com el PP, crec que això ja està bastant clar...