En els teus braços

Rosenberg

:

Trencant tòpics, avui, se'ns presenta l'economista dels EUA Nathan Rosenberg en una entrevista a La Vanguardia on, a més, fa una lectura optimista dels temps que vivim (baixa mortalitat, desenvolupament a la Xina i a la Índia, creixement en dos sentits quan hi ha obertura de mercats, etc...). Trenca tòpics quan diu que el tràfic és un indicador de progrés de les ciutats. O que el desenvolupament de l'Àfrica passa essencialment per permetre'ls entrar a la lliure competència. O que la "liberal" administració nord-americana empobreix a propis i estranys amb la política proteccionista en l'acer o l'agricultura. Fa uns mesos alertava Espanya sobre la necessitat d'incrementar en innovació, recerca i educació.

:

Religió de consum

:

Cada dia m'agrada més, aquest nou Papa. Crec que encerta en la diagnosi, ja veurem si també ho fa en els remeis. A mi em sembla que, per ser alternatius a la religió consumista, podem fer com diuen que s'usa la força en les arts marcials orientals: aprofitar la del contarri per vèncer-lo. Però, en fi, doctores tiene la Iglesia.

:

L'assassinat del germà Roger, prior i fundador de la comunitat de Taizé, ha posat de nou de rellevància tant la figura d'aquest curiós calvinista transformat en monjo com d'aquest experiment ecumènic que ha interessat a un munt de joves des de fa uns anys. També crec que el fenomen Taizé (vegeu article recent de Narvarro Arisa a l'Avui) s'ha nodrit de dos elements (els ha positivat, potser). D'una banda, la recerca del sentit més enllà de les institucions (l'Església) i prop de la senzillesa. I d'una altra, els instruments actuals de la seducció publicitària: la simplicitat lingüística, la música quasi new age, la globalització, l'exaltació de la joventut, el compromís simple, els sentiments a flor de pell.

:

Foto: Roger Shutz dirigint la pregària a la darrera Trobada Mundial de Joves (Taizé) a Lisboa.

:

Poemes d'agost - XVIII

:

Que la vida no vaya más allá de tus brazos.
Que yo pueda caber con mi verso en tus brazos,
que tus brazos me ciñan entera y temblorosa
sin que afuera se queden ni mi sol ni mi sombra...
:
Que me sean tus brazos horizonte y camino,
camino breve y único horizonte de carne:
que la vida no vaya más allá... ¡Que la muerte
se parezca a esta muerte caliente de tus brazos!...

Dulce María Loynaz, "Deseo", a Poemas escogidos, Ed. FCE/Universidad de Alcalá de Henares, Madrid, 1993, p. 35

Foto: Abraçada número 48 (1979), d'Eiko Hossoe (IVAM, València)