Escriure amb goma d'esborrar

De l'Estatut i Gaza als ego-blogs d'amor
:

He estat fora uns dies, el que m'ha provocat algun desgavell en l'edició dels posts i algunes respostes, ja que no era senzill l'accés a la xarxa. Turisme familiar barrejat amb visites molt recomanables a poblacions del Bages i el Solsonès. Fidel a les meves manies, em plau de recomanar l'article que avui publica La Vanguardia del conseller Joaquim Nadal, expressament pels que enncara pensem que això de l'Estatut val la pena i que, just per això, ens sembla molt greu aquesta mena de coalició dels que volen que fracassi. Parlant de l'Estatut, després que alguns m'ho recomanessin, vaig llegir un clarificador article de l'Imparable López Bofill a l'Avui i que també destaca en Francesc Amat molt encertadament. És a dir, a veure si el que volen els nacionalistes és obrir una escletxa real a la que ells tenen al cap en la societat catalana?

:

També recomano l'article de Felipe Gonzàlez avui a El País on l'expresident espanyol alerta de la necessitat d'avançar encara més en el procés de pau israelo-palestí, especialment centrat en el delicadíssim tema del retorn de la franja de Gaza a l'autoritat palestina que, d'altra banda, alguns veiem amb força esperances.

:

I ja per més consum intern dels bloggers, del mateix diari però fa un parell de dies, vegeu la columna estiuenca de Juan Cueto sobre els blogs íntims (pels que no en sigueu lectors, fa referències a alguns dels columnistes del suplement estiuenc). Això m'inspira el poema de continuació.

:

Poemes d'agost - XVI

:

....Passats els anys escriu amb goma d'esborrar

sobre els records més íntims, els troba tan vulgars.

Se'n van les nits d'amor i les estrelles balbes,

l'ensopiment dels tons i els riures perfumats

i l'ànima barata que eternament bramava

amb un parell de gots de sentiment de més.

....S'escriu, esborra, amb tanta ànsia de foc i de neteja,

derrota el vergonyós de tot el temps viscut.

....Tard, massa tard, entén que es perd entre la borra,

que els fulls, sota la goma, es van quedant en blanc.

:

Jaume Subirana, "Misèria", a Final de festa, Ed. Proa, Barcelona, 1989, p. 37.