Veus d'abatudes messes

Foto: Absis central. Pintures de Sant Climent de Taüll (c. 1123), al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Barcelonejant

:

He tingut dues tardes barcelonines, una mica fent el guiri. D'una banda, he visitat el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), inclosa l'exposició temporal dedicada al grup Brüke. Algune de les obres exposades ja les havia vist anteriorment, en llocs diferents. Però així, junt, no ho havia visitat mai. És impressionant, diria que es tracta d'una de les millors col·leccions d'art del món, on un pot tenir el plaer de repassar mil anys d'art, com resa el seu lema, i anar descobrint allò que s'influeix mútuament (l'art català és un art de múltiples influències, ho dic per si algú ho vol fer servir com a dret històric...), allò que va essent un fil argumental en diversos períodes i també, òbviament, els decobriments i les innovacions que cadascú va aportant. S'aprèn molt, quan un retorna als clàssics. És més, diria que no és possible disfrutar del tot, almenys entendre prou, l'art d'avui, si no es repassen tots aquests anys de cànons i experiments, i tota la saviesa acumulada. Pels que encara no hi hagueu anat, dos consells. El primer, aneu-hi, no perdeu més temps. El segon, l'entrada acostuma a valdre per dos dies, aprofiteu-ho. Jo dedicaria un mínim de dues horetes a l'art romànic, al gòtic i el renaixement, unes altres dues més a la resta, especialment a l'art del segle XIX i principis del XX. I la secció de fotografia. destquen també tant el llegat Cambó com la Col·lecció Thyssen. I una horeta o dues més a ls exposicions temporals. Entremig, podeu visitar el wàter, les dues botigues, el restaurant, les magnífiques vistes sobre la ciutat i els sofàs còmodes que hi ha als amplis espais del mig.

:

També he estat passejant, he comprat alguns llibres (d'aquesta que encara -o ja- no trobo a Mataó) i altres coses, i he m'he arribat fins el barri de la Ribera, un lloc fantàstic (amb l'excusa d'una exposició que em recomanaren) on he acabat sopant en un restaurant grec. Absolutament recomanable tot plegat.

:

60 anys

:

Ens agradaria saber en directe com es viu al Japó, avui, el 6oè aniversari de la catastròfica estrena de la bomba atòmica, però els nostres enviats encara no han pogut enviar més que una sola crònica des que són al país nipó. Curiosament, quan la raó descobria nous secrets i prometia avanços en l'era atòmica es produeix la major catàstrofe provocada per l'home. "La irracionalitat i brutalitat del sistema en el seu conjunt", va dir Xavier Rubert de Ventós, "no deriven de la irrracionalitat i brutalitat de acda individu, sinó, paradoxalment, de la defensa dels seus 'legítims' interessos" (Moral, Ed. Laia, Barcelona, 1986, p. 33).

:
Poemes d'agost - III
:
Avido lutto ronzante nei vivi,
:
Monotono altomare,
Ma senza solitudine,
:
Repressi squilli da prostrate messi,
:
Estate,
:
Sino ad orbite ombrate spolpi selci,
:
Risvegli ceneri nei colossei...
:
Quale Erebo t'ulrò?
:

("Un àvid dol gira entorn dels vivents, // Monòtona alta mar, / Però sense solitud, // Retingudes veus d'abatudes messes, // Estiu, // Fins en cercles ombrius descarnes còdols, // Despertes cendres als colosseus... // Quin Erebus et xiulà?" trad. Lluís Calderer)

:

Giuseppe Ungaretti, "D'Agosto", a Sentiment en el temps (aneu a versió en italià), Barcelona, 1989, p. 40

Foto: G. Ungaretti.