:
El festival Zona Roja, d'ahir, organitzat per la JSC i, especialment, pels companys de Mataró (nois, molt bé) va anar força bé. Digueu-me mataronista, però el millor grup, per mi, va ser Tabarka. Vaig ser-hi a la tarda (bàsicament famílies) fins la nit, vaig sopar-hi i m'hi vaig trobar molta gent coneguda i d'altra que no (per això també serveix una festa). Dels coneguts, destaco els companys de la JSC i del PSC de Mataró (diputats, regidors, membres de l'Executiva, militants...) i també altres dirigents polítics que es van acostar a la ciutat, com els alcaldes de Dosrius i de Vilanova i la Geltrú, uns quants regidors i regidores d'arreu del Maresme, els diputats Juanma Jaime, Miquel Iceta i Dani Fernàndez, l'amic Olivié Bayón, i, és clar, el Primer Secretari de la JSC, Víctor Francos, al que he agraït la seva aposta personal per Mataró.
:
Hi van venir alguns blocaires, també, amb els que després vaig enganxar la tercera nit d'excessos seguida (i, en fi, ja no tinc edat...), per la qual cosa m'espera una espartana setmana de penitència i bondat.
:
Dormint més aviat poc, m'he despertat per acudir a l'Ofrena Floral al monòlit de Rafael de Casanova, com cada any. El PSC, per ser el partit majoritari amb representació municipal ha clos la tanda amb un breu però molt encoratjador missatge del nostre President local, Remigi Hererro, acompanyat del nostre President d'Honor, en Francesc Tristany (que m'ha explicat un munt de mogudes que està muntant amb els Excombatents socialistes del Maresme, dels quals ell n'és el més jove i té 82 anys!). Després, ofrena institucional, cant d'Els Segadors i dansa. A l'acabar pastís i vi bo. Una acte digne.
:
En acabat, i per culpa d'en Pic, al que no hem trobat, hem anat amb l'Alcalde i la seva dona al casal del Baró de Viver, a Argentona, on hem visitat la finca. S'obre un cop l'any (el diumenge que és més a prop de la Festa de les marededéus trobades, crec) amb motiu de mantenir el culte a la titular de l'ermita. Un paratge fantàstic.
:
O sigui que, Déu n'hi do.
:
Encara un nou blogger...
:
Cada dia, un blog nou d'alguna persona de Mataró o del Maresme. O això sembla. Avui presentem les proves que està editant l'amic Pep Molsosa, (aquí al costat el teniu en una foto) que s'ha passat molts anys a Brussel·les fent coses importants i que ara és a Catalunya fent-ne d'altres igualment importants. Amb el canvi de Govern, va ser nomenat president del Consorci Sanitari del Maresme i col·labora també amb el Patronat Català Pro-Europa. A Mataró, a principis dels vuitanta, va "revolucionar" l'Ajuntament amb la primera informatització. Ha plogut molt, però un mitjà com internet, o un model com el blog, no podia passar sense ell. Benvingut.
:
I l'Estatut?
:
Avui ha etat el tema estrella, és clar. Avui els diaris publiquen un parell de coses que em semblen rellevants. Una entrevista al President Maragall a La Vanguardia, que recomano llegir amb calma, i una enquesta a El Periódico en la que els ciutadans mostrarien el seu acord amb un Estatut dins els límits de la Constitució (fins i tot la majoria d'electors d'ERC). També es valora més decissiva l'actitud de Maragall que la de Mas, i creuen que el psc és el partit que més fa per l'Estatut (no us ho podeu ni imaginar!).
Constato amb tristesa com per tu la Diada no és una cosa prioritària, el que és de debò prioritari són les actes del teu propi partit (encara que siguin les joventuts). Tindrà alguna cosa a veure amb què al teu profile dónis més importància a la teva província que al teu país (Mataró, Barcelona, Espanya). Tindrà quelcom a veure amb què la Diputació està sempre governada (i ben governada) per socialistes i en canvi la Generalitat no sempre? Quina jerarquia dóna més importància a la província que al país, o si ens posem com si estiguéssim a Santillana del Mar, a la província que a la Comunidad Autónoma. Seriosament, em preocupa que gent del partit del govern dóni tant poca importància al país.
ResponEliminaPedro
ResponEliminaA banda que, per mi, anar a l'acte que feien companys meus a la meva ciutat va ser una manera de celebrar la Diada, Mataró i la meva "província", com tu dius, formen part de Catalunya... Sí, per mí sí que ho és, d'important, la Diada. Des que era un adolescent que la celebro. I no em considero gens de cap jerarquia...
Però defuges parlar de perquè al teu blog no dius que ets català, i en canvi sí que dius que vius a la província de Barcelona. Ja posats, perquè no hi dius que ets maresmenc i que vius a l'EURAM (Eurorregió de l'Arc Mediterrani)? Catalunya no és tant important com Espanya?
ResponEliminaPedro
ResponEliminaEt deus referir al perfil, oi? Bé, tens raó; els camps estan predeterminats i no sabia en quina casella posar Catalunya (no és una província...).
Gràcies!
El llenguatge, has oblidat que no ha de ser sexita?.
ResponEliminaRegidor/a, diputat/da..
Anònim,
ResponEliminaNo pretenia ser sexista, sinó mínimament escrupulós amb les normes lingüístiques del català, que ja maltracto prou. Ep, a no ser que les hagin canviat i jo no me n'hagi assabentat.