Foto: Al davant, Dormició de la Mare de Déu (segle XVI), al fons Sin título (muerte) de Marina Núñez (1996), tret del blog Racons de Lleida.
versión en castellano.
:
El plantejament és molt senzill, però el resultat és una meravella plena de matisos i de riquesa visual. L'Ajuntament i el Bisbat lleidatans, amb el suport de la Diputació i la Generalitat, jugen molt fort amb el nou Centre d'Art La Panera i l'exposició que comentem avui (que bé val un viatge a la capital del Segrià) n'és una mostra palpable.
:
La idea és, doncs, mostrar la continuïtat del discurs artístic des de l'Edat Mitjana fins el segle XIX amb les peces contemporànies, aprofitant, d'una banda, el fons d'art del Museu local (magnífic) i una molt acurada recerca en alguns dels autors més característics d'aquesta continuïtat.
La idea és, doncs, mostrar la continuïtat del discurs artístic des de l'Edat Mitjana fins el segle XIX amb les peces contemporànies, aprofitant, d'una banda, el fons d'art del Museu local (magnífic) i una molt acurada recerca en alguns dels autors més característics d'aquesta continuïtat.
:
Òbviament, encara que ningú ho digui, la referència és fonamentalment religiosa. A l'església de Sant Martí, romànica i sense culte, es fa una mostra general amb escultures que van des del cubisme (el "consagrat" James Lee Byars) fins a autors espanyols realistes com Ferrán/Otero o els germans Rosado. A La Panera, al costat, una antiga fàbrica de pa recuperada en un majestuós museu, les obres s'agrupen en eixos temàtics com la mort, el sacrifici, el ritual, l'ofrena i la paraula. Estem parlant d'escultures, sarcòfags, tríptics, fotos, vídeos i pintures i, el primer que penses, és que hi ha una inquietant similitud entre les peces contemporànies i les antigues, com si les primeres no gosessin més que reinterpretar allò que ja ha estat explicat.
Òbviament, encara que ningú ho digui, la referència és fonamentalment religiosa. A l'església de Sant Martí, romànica i sense culte, es fa una mostra general amb escultures que van des del cubisme (el "consagrat" James Lee Byars) fins a autors espanyols realistes com Ferrán/Otero o els germans Rosado. A La Panera, al costat, una antiga fàbrica de pa recuperada en un majestuós museu, les obres s'agrupen en eixos temàtics com la mort, el sacrifici, el ritual, l'ofrena i la paraula. Estem parlant d'escultures, sarcòfags, tríptics, fotos, vídeos i pintures i, el primer que penses, és que hi ha una inquietant similitud entre les peces contemporànies i les antigues, com si les primeres no gosessin més que reinterpretar allò que ja ha estat explicat.
:
I estem parlant -en l'àmbit contemporani- també d'autors coneguts com Miralda, Jaume Plensa, Pierre et Gilles, Pepe Espaliú, Pérez Vilalta... encara que també d'autors relativament joves com Marina Núñez, Zhang Huan, Marina Abramovic, Álex Francés, etcètera.
I estem parlant -en l'àmbit contemporani- també d'autors coneguts com Miralda, Jaume Plensa, Pierre et Gilles, Pepe Espaliú, Pérez Vilalta... encara que també d'autors relativament joves com Marina Núñez, Zhang Huan, Marina Abramovic, Álex Francés, etcètera.
:
Però també t'adones de les diferències, és clar, i no tan sols en els aspectes tècnics (no hi havia vídeo al Barroc, us ho imagineu?) sinó en la transmissió d'un nou context estètic (ho podem veure en els vestits de la pietat de Bettina Rheims), de referents intel·lectuals (retaules buits de sants, la mort com l'aigua que ascendeix, Déu absent), de posicionaments morals (el tactament de Sant Sebastià és un doll, o els "sants" sexuats de Pierre et Gilles en són un altre) o del propi punt de vista (sarcòfags gòtics 'versus' cossos morts o amortallats). Parlen del de sempre, amb els referents que ens ha aportat la cultura cristiana en el món de l'art, però amb el llenguatge i les referències actuals. Les preguntes, romanen.
Però també t'adones de les diferències, és clar, i no tan sols en els aspectes tècnics (no hi havia vídeo al Barroc, us ho imagineu?) sinó en la transmissió d'un nou context estètic (ho podem veure en els vestits de la pietat de Bettina Rheims), de referents intel·lectuals (retaules buits de sants, la mort com l'aigua que ascendeix, Déu absent), de posicionaments morals (el tactament de Sant Sebastià és un doll, o els "sants" sexuats de Pierre et Gilles en són un altre) o del propi punt de vista (sarcòfags gòtics 'versus' cossos morts o amortallats). Parlen del de sempre, amb els referents que ens ha aportat la cultura cristiana en el món de l'art, però amb el llenguatge i les referències actuals. Les preguntes, romanen.
:
No us la perdeu. És una bona excusa per revisitar la nostra capital de terra endins, una gran ciutat plena de goig i meravelles com aquesta.
No us la perdeu. És una bona excusa per revisitar la nostra capital de terra endins, una gran ciutat plena de goig i meravelles com aquesta.
- (*) Publicat a la revista Valors (setembre 2005)
- "Dual. Trànsits i encreuaments per la història de l'art" al Centre d'Art La Panera i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (Església de Sant Martí). Lleida, fins el 23 d'octubre de 2005.
M'encanten les madonnes kitch de Pierre et Gilles i la forma com ironitzen de les imatges religioses. Has vist mai el llibre antol·lògic que els va editar Taschen? Té l'aspecte extern d'un llibre d'aquells de la primera comunió, blanquet i molt cursi.
ResponEliminaJudith
ResponEliminaNo només l'he vist sinó que el tinc (o el tenia, ara mateix no el trobo). Em recorden una mica la reivindicació kitch dels sants que fa Almodóvar (a "La ley del deseo" o a la recollida de l'Òscar), a l'enorme poder de la iconografia identitària, etc... Amb una mica de conya, per entendre'ns, ens hi podem reconciliar.
Well done!
ResponElimina[url=http://jyhhikcz.com/dias/dgva.html]My homepage[/url] | [url=http://vtnaxpoy.com/jiea/vdkm.html]Cool site[/url]
Great work!
ResponEliminaMy homepage | Please visit
Nice site!
ResponEliminahttp://jyhhikcz.com/dias/dgva.html | http://ntnofjgl.com/sroe/mlhx.html