Aquest dissabte que ve, al Parc Central (vell) de Mataró, els companys de la JSC celebren el festival "Zona Roja", un esdeveniment en solidaritat amb el Sàhara Occidental. Hi haurà, des de les 6 de la tarda i fins que toquin les petites, cercavila, concert de diversos grups, botifarrada, castellers, jocs infantils, etcètera. Un bon programa que us convido a compartir. F una estona , el Primer Secretari de la JSC, Víctor Francos, junt amb els seus homòlegs a Mataró i el Maresme, Xesco Gomar i Carles Fernàndez, ho han presentat en roda de premsa a Mataró. No cal dir que, com a socialista i mataroní, estic molt orgullós que s'hagi triat la meva ciutat per un concert d'aquestes característiques.
:
Blogomataronins
:
Un parell dels veterans blocaires de la ciutat fan en sengles posts unes reflexions que voldria que us llegíssiu. Una, en Miguel, parlant del testimoni del seu propi avi, un lluitador de la II República (en zona roja, també) en temps molt més cabrons que ara (que em fa pensar en les raons de pes que després ens fan prendre opcions, al marge de la pròpia elecció).
:
L'altre és en Joan Safont qui, a rel de la fusió anunciada d'Endesa per part de Gas Natural, hi reflexiona a partir d'un treball que féu en l'anterior anunci de fusió de la companyia gasística frustrada per una intervenció directa del govern anterior. De moment, el nacionalisme espanyol ja ataca. Els que pensem que la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya pot ser molt profitosa per tothom veiem com és plena d'oportunitats per ser així, en canvi.
:
Ah, cada dia un blog nou o què? El cert és que en Joan Lleonart, president d'ICV a la comarca del Maresme, també ha pecat. I ha picat. Bona sort!
:
Governança i educació viària
:
L' Institut Internacional per la Governabilitat de Catalunya ha publicat avui el número 30 de la revista digital Governança, amb un conjunt de reflexions molt interessants, tant de lafer de l'huracà que ha devastat Nova Orleans, com del tema de la democràcia electrònica, l'ajuda externa, etc... I molt més modestament, un servidor avui ha presentat els programes d'educació viàia per les escoles de cara el proper curs que és a punt de començar, que ha comptat amb l'interès de força centres educatius per un tema que cada vegada preocupa més el conjunt de la societat: la prevenció dels accidents de trànsit. (Foto: Un moment de la presentació. Autor: Sergio Ruiz)
Hola Ramon!
ResponEliminaEi, gràcies per anunciar la nostra Zona Roja en el teu blog. Amb la quanitat de visites que tens (com t'encarregues sovint de recordar!!), segur que molta gent coneixerà el festival. I espero que molts passin una estona pel Parc aquest dissabte a col·laborar amb la causa de la solidaritat!
Eu,
ResponEliminaÉs que encara no em crec com hi pot haver tant de despistat... però bé, no ho recordaré gaire més que ja veig que queda super egocèntric.
El festival (si no plou) serà collonut, ja veuràs. Ja sàps les hores que hi està dedicant la JSC!
Ua abraçada,
Això de zona roja d'on ve?
ResponEliminaPedro,
ResponEliminaJo no he stat on s triava el nom, però m'imagino que es refereix, d'una banda, a com s'anomenava la zona lleial a la II República, especialment des del bàndol rebel, durant la Guerra. I, d'na altra, a l'ús del terme "zona" a algunes festes joves.
"Roja", ja saps, és la manera d'identificar la bandera de l'esquerra. Però, vaja, no sé. L'Eulàlia en podria dir més coses...
Jo pensava que era la manera d'identificar la bandera comunista.
ResponEliminaDoncs no només és això, ja veus. De fet, com ja sps, els colors tenen diferent significat. També hi ha banderes vermelles que identifiquen platges impracticables, o botons vermells que, si els prems, tanques un porta, o aixetes vermelles per on surt l'aigua calenta, o semàfors rojos que impedeixen el pas, etcètera.
ResponElimina(Et recomano "El fons ritual de la vida quotidiana" de Xavier Fàbrgas. Ed. 62, 1982; els exemples els he tret de la pàg. 21)
Pedro,
ResponEliminaEn Ramon té tota la raó: Zona Roja és, d'una banda, una clara referència a la II República, ja que la JSC estem immersos últimament en un gran treball per a la recuperació de la memòria històrica. D'altra banda, com també diu en Ramon, creiem que es tracta d'un terme modern i que denota clarament el nostre pensament jove i progressista.
A més, ja posats a parlar del nom, aprofito per dir que la festa-copncert del dia 10 té un subtítol: un dia per canviar el món.
Espero que molta gent ens hi ajudi!
Companys blocaires la bandera roja té avui dia un munt de significats. De fet de banderes vermelles ja s’utilitzaven com a senyals de marina als segles XVII i XVIII, o com a senyals d’alarma ferroviària molt després però el fet que el bloxevics utilitzessin aquest color en la revolució comunista i que aquest color fos el color oficial de l’estat va fer que s’identifiqués com a color revolucionari, contra la burguesia i contra el que suposava uns règims antics.
ResponEliminaBàsicament aquesta connotació s’ha vist en molts llocs on s’ha associat aquest color a revolució, lluita obrera, comunisme (tot tipus de marxisme, leninisme, maoísme....), socialisme i alteració de l’ordre establert, o sigui revolta.
Durant el final del franquista i la transició hi ha haver també un grup polític anomenat Bandera roja, (bàsicament maonista inicialment, però amb alguna barreja més intel·lectual), que va desaparèixer al passar molts dels seus militants al PSUC o al Partit Socialista.
També hi ha tot un debat per apropiar-se de la bandera vermella (sobretot entre grups comunistes i socialistes), però l’essència de la bandera és la que us comentava, si més no in grosso modo.
Durant la guerra Civil es va anomenar zona Roja a la zona controlada social i militarment pels “rojos” o republicans, tot i que hi havia molts republicans que no eren rojos perquè eren d’ideologia política més conservadora. ( tipus Acció Catalana o d’altres)
Podeu trobar informació a : www.altavozdelfrente.tk
altavozdelfrente@ya.com
De totes maneres felitats a la gent de les JNC per l'esdeveniment sobretot per la defensa dels drets del poble saharui.
JNC és joventut nacionalista de Catalunya, i són sobiranistes, i aquests són JSC, les joventuts del PSC.
ResponEliminaPer cert, a la zona roja també hi havia anarquistes, de bandera roig i negre, que van ser literalment massacrats i aniquilats per la república, bàsicament a les txeques i durant els fets de maig.
Pedro perdona, és JSC (JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA) i no JNC (JOVENTUTS NACIONALISTES...)
ResponEliminaTens raó amb el comentari, la CNT (CONFEDERACIÓN NACIONAL DE TRABAJDORES) d'ideologia anarcosindicalista tenia un gran pes a la zona Roja. A Catalunya i al Sur d'Espanya hi havia grans representants.
Per descomptat tos massacrats.
Jordi
Pedro,
ResponEliminaUn dels episodis més tristos de la Guerra és el de l'enfrontament entre els comunistes i els anarquistes. I una de les víctimes, Andreu Nin, del POUM (la majoria dels dirigents dell qual, després de la Guerra, entrarn al Moviment Socialista de Catalunya, gènesi de l'actual PSC). Això tampoc cal oblidar-ho.
Andreu Nin era un lliurepensador, per això se l'odiava tant. Com que a diferència del president de la república, Juan Negrín, ell no era estalinista, se li va dir de tot i se li va dir que era troskista (quan en realitat ell només havia parlat amb troski un parell de vegades).Durant la guerra civil es va tractar igual a tot aquell que no combregués amb la roda de molí del PSUC, i Nin en va ser un.
ResponEliminaPedro,
ResponEliminaDe fet, era una mica més complicat. Et recomano un reportatge molt famós de TV3 que deurien fer fa uns dotze o quinze anys.
Evidentment que era més complicat, però t'ho he resumit perquè ho entenguessis. He escrit i investigat bastant sobre aquest tema.
ResponEliminaOK. Gràcies, sempre s'agraeix que t'ho facin entenedor.
ResponEliminaBé, si vols, et convido a venir el proper dijous, 29 de setembre a les 19.00h. a la seu central del PSC (c/Nicaragua, 75) Sala Ernest Lluch, on hi tindrà lloc l'acte de celebració del 70è Aniversari de la fundació del POUM "1935-2005: 70 anys de lluita pel socialisme". A l'acte hi intervindran Isidre Molas, Manuela de Madre, Manel Alberich, Salvador Clop, Carmel Rosa, José Montilla i Pasqual Maragall.