Primera Executiva
Avui hem celebrat la primera reunió de la Comissió Executiva del PSC de Mataró després de vacances. Hem preparat la intensíssima agenda d'activitats de les properes setmanes. Hem celebrat l'aniversari del nostre President, Remigi Herrero. Hem fet un debat molt a fons, i útil, sobre les prioritats polítiques del curs que ja hem començat i que, a la propera Assemblea, serviran de base per al debat amb els companys i companyes.
El curs polític l'inicia, a Mataró, l'imminent debat sobre el Pressupost i el Programa d'Actuació Municipal per 2006, en el que el PSC ha fixat els seus objectius d'acord amb el Programa que va obtenir més suports a les eleccions de 2003. Avui també ho ha fet el Consell de Ciutat. A nivell general, el curs l'obre la darrera fase de la discussió del nou Estatut, que s'haurà de votar el dia 30 al Parlament, i continuarà amb un ampli paquet de reformes socials tant a Catalunya com a Espanya.
La reunió ha coincidit amb una nova Comissió Sectorial d'Educació dels socialistes mataronins, que ha tractat a fons el desplegament escolar a la ciutat i les dificultats que comporta. En aquest sentit, i aprofitant les dues convocatòries, Santi i jo hem hagut de rebatre el diputat Ramon Camp, que pretenia traspassar la responsabilitat de la imprevisió del Govern de CiU al seu successor, que treballa contra-rellotge per atendre la creixent demanda escolar d'infants que van néixer quan Pujol governava amb el suport d'Aznar. I viceversa.
He acabat la jornada sopant amb uns companys i parlant de l'Estatut, especialment sobre el lio intern que hi ha a CiU, entre el patriotisme i el tactisme, i la necessitat que, per treure de dubtes tothom, que la coalició acabi enviant l'Estatut a les Corts. Allà veurem què vota el PSOE (pels que ho dubten) i els antics (?) aliats de CiU.
Recomanacions
Molt ràpidament, permeteu-me que us recomani l'article d'avui d'en Ricard Aymerich a capgros.com i el d'ahir de Jiménez-Villarejo a El Periódico. Tots dos, d'una amnera o altra, reflexionant sobre la necessitat de més civisme, de més fermesa, justament el que defensem i practiquem alguns responsables polítics de la seguretat, a vegades contra l'opinió i el vot dels que ara ho reclamen.
Quan dius antics aliats de CiU et refereixes efectivament al PSOE, que va fer un pacte d'estat 1993-1996? Perquè llavors dir PSOE i antic aliats de CiU és una redundància, perquè són sinònims.
ResponEliminaSí, per això he posat un interrogant, ja que porta a equívocs i segurament encara són aliats. Em refereixo al PP, és clar. CiU va votar dues vegades Aznar com a president del Govern ("no pactarem amb el PP" van prometre) i també van pactar no reformar l'Estatut. Sembla com si els pactes fossin vigents, no?
ResponEliminaL'estatut valencià demostrarà quins són els pactes vigents.
ResponEliminaLa llàstima és que CiU no és al Parlament valencià... encara que, si no recordo malament, només ha estat IU l'única força (5 diputats de 350) que s'hi ha oposat, a les Corts....
ResponEliminaAconseguiran els valencians (com els iraquians) aprovar més de pressa i amb més consens que nosaltres el seu text?
Prefereixo un parlament amb cinc forces que un parlament amb dues forces. Això ens iguala a Alemanya i ens separa d'Espanya.
ResponElimina