IRPF | reclusió | finançament | Casaldàliga

Cal que canviï l'Impost de la Renda
:
Hem hagut d'esperar que guanyi Zapatero, i que passi més d'un any, perquè finalment l'Agència Tributària publiqués sencera l'estadística complerta de l'Impost de la Renda (IRPF), corresponent a l'exercici de 2003, i ens trobem amb el que ens temíem. En el conjunt de l'impost, els ingressos derivats de les rendes del treball representen més del 80% i les del capital la resta. Aquesta progressió, que grava la força del treball i que allibera els que obtenen els ingressos de les seves inversions (m'imagino que ja us heu situat on sou, vosaltres, no?), es deu a les reformes de l'Impost qu va introduir el Govern anterior, del PP, sota la falsa idea de la seva rebaixa. Ni va ser així, ja que no es van actualitzar les bases amb la inflació (i, per tant, acabàvem pagant més), ni la seva distribució ha estat equitativa. El resultat va ser un increment de la pressió fiscal a Espanya.

:

Com sempre que governa la dreta, n'han sortit guanyant els que més tenen i n'han sortit perjudicats els qui treballen. Tots som conscients de la responsabilitat a l'hora de contribuir, és clar, però la política hi juga a l'hora de dir com ens ho muntem i, especialment, en què i com ens ho gastem (perquè després diguin que això de la dreta i l'esquerra està desfassat!). L'estadística també revela que les deduccions pels plans de pensions privats van beneficiar especialment les rendes més elevades, ja que els contribuents amb ingressos bruts superiors als 21.000 euros anuals se'n van endur el 73%. El Govern actual, socialista, està treballant en la reforma de l'impost, per fer-lo més ajustat i més favorable a les rendes baixes i mitjanes. A finals d'enguany està previst que es presenti la proposta, que, després del seu tràmit parlamentari, s'aplicaria el 2007.

:

Recordo en un debat a l'Ajuntament, fa temps, un regidor del PP que encara hi és, em discutia la divisió entre capital i treball per determinar l'origen dels ingressos (ell passava per damunt dels experts, ja ho veieu). El punyetero, ja deuria haver vist el percal.
:
Matí estudiant documents
:

Avui és un d'aquells dies de reclusió i tancament, allò que els que ens dediquem a la política hem de fer de tant en tant però més aviat poques vegades (no fos cas que ens convertíssim en cartoixans). Poques i intenses. A banda d'alguna visita, m'he estat mirant un munt de documents, escrivint les meves impressions i reflexionant sobre ells. Som a l'inici del curs polític i tenim moltes coses "a la cuina", a l'Ajuntament. Començant pel pressupost municipal i el programa d'actuació que l'acompanya, les propostes del qual aquests dies el Govern les està consultant a diversos consells de participació (el de Seguretat i Prevenció, el meu, es troba demà).

:


Estatut i proposta CiU
:

M'agradaria pensar que el pas que avui ha fet CiU, probablement el primer per aconseguir una certa aproximació en el debat sobre el nou Estatut i el nou sistema de finançament, servirà per un acostament efectiu, desoint aquells que, per pures raons conjunturals, ho volen fer fracassar, sense veure que Mas podria sortir-ne escaldat. De fet, els catalans faríem un ridícul que Déu n'hi do. Com diu avui Iceta, entre els elements que aporta la proposta de CiU i el dictamen del Consell Consultiu (fer-li cas és una manera d'evitar el fracàs que aplaudiria Acebes), caldrà trobar fórmules satisfactòries per incorporar a la proposta de finançament que va presentar el Govern.

:
Casaldàliga

:

Memòria restringida i Cinto Amat parlen avui de l'entrevista que ahir va emetre TV3 al bisbe emèrit Pere Casaldàliga des del Brasil (es nota la mà de Francesc Escribano, director de TV3 i biògraf del bisbe). No puc afegir res més del que tots dos n'han dit. Potser només que ja era hora que sortís una altra imatge de l'Església, un capellà que no és un freak com el Padre Apeles o un paio que viu la seva fe sense semblar que passi un trauma (com els pares d'aquella histèrica del Gran Hermano o una dependenta d'un serial català molt seguit). Hi ha un repte: que la televisió mostri la dimensió religiosa amb la mateixa normalitat que mostra moltes altres dimensions humanes.

:

+ info