Diumenge vaig anar a missa dues vegades. La primera, al matí, com a inici d'un esperat homenatge al que fou amic i company Ramón Limón, traspassat fa més de mig any. Els amics de l'associació cultural andalusa "La Armonía" van oferir-nos també una estona de ball i vam compartir taula, tant amb la família com amb moltes persones que ens havíem aplegat allà, entre elles, l'alcalde de La Roda de Andalucía, Manolo Silva (Vegeu la foto, d'A. Clavell). Divendres, els del PSC també li retem un homenatge, junt amb el company Lucas Lara.:
I al vespre, la segona. Va ser amb motiu del 40 aniversari de quatre parròquies de Mataró, coincidint amb la creació de nous barris a la ciutat amb motiu de la immigració dels anys seixanta. Són les de Sant Simó i Sant Pau (on es feia la missa), al barri del Palau, la de la Sagrada Família, a Cirera, la de la Mare de Déu de Montserrat, al Pla d'En Boet, i la de la Mare de Déu de l'Esperança, a Rocafonda. L'acte religiós fou presidit per Monsenyor Lluís Martínez Sistach, Atrquebisbe de Barcelona, i l'acompanyaren, a banda dels rectors, una bona colla de mossens. No tan sols fou una vetllada agradable (la música sempre salva la litúrgia) sinó que hi vaig trobar també molts coneguts i força companys del Partit. Sempre dic que quan vaig a Sant Pau (i segurament alguna de les parròquies citades) sempre hi trobo molts companys i companyes, cosa que em fa pensar que la doble militància que practiquem alguns tampoc és un fet tan estrany. Més aviat, tot el contrari.
:
També vaig pensar que quaranta anys són molts anys, que -com va dir l'Arquebisbe- la història d'aquests barris no es podria escriure sense les parròquies, nucli inicial de la majoria d'iniciatives que hi sorgien. Avui per avui -i no només en aquests casos- el seu paper és una mica més desdibuixat, potser, una mica més despistat, amb fenòmens nous i amb certa regressió del fet religiós. Però em temo que això, justament, és el repte més suggerenmt que hauran tingut fins ara.
Ramon en els teus comentaris dius que la història dels barris està lligada a aquestes parròquies.
ResponEliminaEn el cas de Cirera, i que conec massa bé, tens part de raó. Un gran exemple és com en els seixanta sota l'aixupluc del pàrroc ecònom de Cirera es va impulsar per part veïnal un projecte novedós a Espanya, una guarderia elaborada pels propis veïns, un centre social... amb el suor i el diner dels veïns i veïnes de Cirera d'aleshores, i com no molta gent del "Mataró trencat" del moment que hi van participar molt activament.
Un altre cosa és com aquell projecte va degenerar en el temps i com actualment, els veïns i veïnes encara reivindiquem un espai que van fer els nostres pares i avis i que l'Església es nega a reconèixer aquesta realitat i a no cedir aquest espai a canvi d'alguna cosa.... Tot plegat molt vergonyós el paper de l'Església en aquest conflicte, i fins i tot com toreja a tot qui pot, fins i tot a l'Ajuntament en aquest tema.
Malgrat això, esperem que es pugui resoldre i aquest equipament passi d'un niu de rates, que és el que és actualment, a un equipament de ciutat; que és el que van voler els nostres avis que fos als seixanta i per això van dedicar-hi tots els caps de setmana de més de dos anys a construir-ho i a posar molt de diner de la seva butxaca quan en aquell moment no tenien moltes necessitats bàsiques cobertes.
Jordi
ResponEliminaPer sort, el temps ha passat per tothom. Cirera compta avui amb una dotació d'equipaments molt superior que fa que aquest problema, bo i que existeix i s'ha de resoldre, no impedeix de fer vida social al barri ni molt menys. Estic segur que el tema es desbloquejarà, però ja saps que l'Església més aviat va poc a poc...