Estatut: tres coses

Estatut i política social

:
Com ha dit avui la diputada Carme Figueras (a la foto), hi ha dos objectius als quals el Govern de la Generalitat s'ha d'abocar: el d'assolir l'èxit en l'aprovació del nou Estatut de Catalunya, d'una banda, i el de realitzar les polítiques socials contemplades a l'acord del Tinell (seran tots dos objectius el mateix? ...per mi sí). Ha estat un debat de Política General curiós. Com en totes les crisis, en surt reforçat aquell que les afronta amb serenor i sap dilucidar quines són les prioritats. Tenim un tripartit més cohesionat que pot viure la segona etapa de la legislatura amb molta força, si es tiren endavant les resolucions aprovades. És el que s'espera del Govern, el que s'espera també de nosaltres, els socialistes. I que ho fem sense distraccions.

:

Estatut i municipis

:

Avui he sortit a replicar Mojedano, portaveu del PP a Mataró, qui volia, en la línia oficial del Partit, confondre el personal sobre l'Estatut i el finançament municipal que, segons ell, estava amenaçat amb la proposta que ha aprovat el Parlament. El regidor conservador ha volgut respondre una part del discurs de l'alcalde Baron l'altre dia al sopar del PSC i, curiosament, no ha trobat cap altre argument que la mentida. He dit que que "el partit que va aprovar una Llei d´Hisendes Locals, que va suposar 250 milions anuals menys per Mataró i que ha hagut de compensar l´actual Govern de Zapatero, digui que l'Estatut 'liquidarà financerament' els municipis és una més de les mentides que el PP està dient sobre el text". socialista creu que "ningú, i molt menys el PP, pot discutir la llarga tradició municipalista del PSC, que es va fer forta especialment quan el Govern d´Aznar pleitejava contra els ajuntaments catalans que exercien la seva autonomia en matèria de relacions laborals, plets que van perdre, per cert".

:

També he volgut destacar que "els capítols de l'Estatut dedicats a l'ordenació territorial, les competències municipals i el finançament de l'administració local garanteixen l'autonomia municipal, molt més que l'actual Estatut" i que "ara es garanteix la participació de la Generalitat en el finançament municipal". He acabat les declaracions amb una ironia, mostrant-me "gratament sorprès perquè, per primera vegada a tot l'Estat, hi hagi algú dins el PP que parli de l'Estatut per dir alguna cosa més que si s'ha d'incloure el terme nació o no; es veu que l'Estatut sí que tracta de coses importants".

:

Estatut i Seguretat Social

:

Algunes altres mentides i confusions que s'han dit aquets dies apunten a que el projecte de nou Estatut podria posar en risc la unitat de l'anomenada "caixa única" de la Seguretat Social, cosa que ni la Constitució permet, ni els socialistes desitgem, òbviament. En el projecte d'Estatut es fa referència únicament a la gestió, es a dir a l'organització i prestació de serveis de la Seguretat Social a Catalunya. El projecte d'Estatut no afegeix res de nou a l'Estatut vigent des de 1979 en matèria de Seguretat Social, només especifica amb més precisió les competències autonòmiques previstes ara per ara. A Espanya hi ha cinc comunitats autònomes (Andalusia, Canàries, Catalunya, País Basc, Navarra i València), que en els seus Estatuts preveuen la gestió de la Seguretat Social des de les administracions autonòmiques. No és únicament el País Basc. La gestió de la Seguretat Social des de la comunitat autònoma pretén donar un servei més àgil i eficient als treballadors, tal com ja va destacar la UGT en el seu informe sobre el projecte d'Estatut. Per cert, els sindicats majoritaris a Catalunya, la UGT i CC.OO. han expressat públicament el seu recolzament a la gestió de la Seguretat Social per part de l'administració catalana.