Fotos quadrades
:
En Manel Quadrada és un molt bon fotògraf mataroní, fotògraf artístic, que exposa des d'avui i durant tot el mes a l'Arcàdia (Pujol, 26) de Mataró. He assistit aquest vespre a la inauguració i he pogut besllumar (molta gent, poc espai, dia d'eclipsi) alguna de les peces, agrupades de dos en dos i d'un impacte molt atractiu. És en color, es diu "trajectes" i seria una visió molt personal, segurament fragmentària (postmoderna) que contrasta (o complementa) amb l'exposició del paisatgisme (moderna) que fan al Museu. Hi he parlat un moment i he aclarit dues coses. La primera, que, efectivament, com deia el propi Jordi Gasull, la foto del cartell de la darrera antològica de Pere Viada la va fer ell. I la segona, que es recordava perfectament, paraula a paraula, del comentari que vaig fer al llibre de visites d'una exposició que ell mateix va fer fa molts anys a la planta baixa de l'Ajuntament. Va ser un amor a primera vista, això sí que ho recordo. "En aquella frase hi havia rotllo", m'ha dit. Els millors rotllos, de fotos, els seus.
:
Llegir
:
Narcís-Jordi Aragó, a la seva cita ineludible amb els lectors d'El Punt (o amb mi, sempre m'interessa el que diu) explica algunes anècdotes per il·lustrar la manca de bagatge cultural dels estudiants d'avui, deguda a l'absència de lectures durant la seva formació. Conec alguns professors que obliguen als seus alumnes a citar bibliografia perquè la tendència avui és limitar-se a "copiar" i "enganxar" els textos que troben al web pel Google als treballs escolars. Avui he anat a l'escola del meu fill, a la reunió d'inici de curs, que enguany basa part dels seus objectius en què aquests alumnes de primària aprenguin a fer recerca. Vaig ajudar-lo fa poc i vam buscar la informació exclusivament en enciclopèdies, amb un boli i un paper al costat, però no sé si tindré massa futur en aquest mètode. També m'han dit, les mestres (cada dia m'admira més aquesta feina) que la prioritat del curs (3r) és l'escriptura i les matemàtiques. "Per fi!", he pensat. M'ha agradat quan parlaven de les estratègies per al càlcul mental i la memorització, que combinen amb l'experimentació en l'àrea de ciències naturals. L'aprenentatge, doncs, al mig del pèndul dels corrents, penso. I llegir, fer un pèl d'esforç per entrar en aquests móns amagats als prestatges, aquest plaer que ens neguem purament per mandra, espero que en sigui un instrument imprescindible.
:
Model federal
:
Recomano l'article d'avui, a El Periódico, de la prestigiosa hisendista Núria Bosch, que defensa el caràcter federal del nou sistema de finançament contemplat en la reforma de l'Estatut, contra els que en fan lectures foralistes (o concertistes). Com diu aquesta catedràtica, el model pactat, ja ho sabeu, es basa en l'equilibri entre dos grans principis: autonomia i solidaritat, Es defineix, d'altra banda, una aportació catalana a la hisenda estatal que consta de dues parts: la contribució a les despeses de l'Estat i l'aportació a la solidaritat i als mecanismes d'anivellament. L'Estatut, que serà d'aplicació preferent en cas de discrepàncies amb la normativa estatal, crea la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals que és l'òrgan bilateral de relació amb l'Estat.
Llegeix la crònica del corresponsal a Madrid de l'Arch l'any 1885. L'estat de la qüestió no ha canviat gaire. (trobaràs l'article a la meva pàgina)
ResponEliminaPer sort, han canviat molt, ho has de reconèixer. Per mi, la fase en què entrem ha de ser, especialment, la d'assegurar-nos la constitucionalitat del text. El recurs del PP al TC és el pitjor dard contra la proposta.
ResponEliminaCrec Ramon, que el que hem de fer abans de tot es mantenir-nos units aquest 90% que representem al Parlament català, aquesta gran majoria que ha elaborat aquest document. Si ens comencem a dividir per qüestions partidistes, malament rai!
ResponEliminaA més, per poder recòrrer al TC, primer cal que s'aprovi l'Estatut, i la Constitució, com hem vist amb el matrimoni homosexual, és interpretable per qüestions d'oportunitat política i de compromís amb l'electorat. Hem de començar a llegir àmpliament la Constitució, sinó ens convertim en traïdors de l'esperit d'una norma de tan de rang. I si la Constitució, norma legal feta en seu parlamentària, no satisfà als temps que vivim, és l'impediment pels nostres somnis, només queda reformar-la.
ResponEliminaJoan
ResponEliminaCom ja sabíem des de principi, ara toca negociar. El propi Puigcercós ha reconegut que en aquesta etapa caldrà retocar coses. Per mi, el límit constitucional és, especialment, un problema aritmètic: per aquesta via senzillament és impossible, ja que fan falta els vots del PP. Pe això ells també la volen obrir. I per això es tracta de situar l'Estatut dins els límits de la Carta Magna.
Si, ja ho sé que s'haurà de retocar. La Constitució és un marc de referència però la seva interpretació no és cànon ni dogma de fe, la seva major virtud és la seva ambiguitat i amplitud. El que no podem permetre és que ens divideixin, que no ens facin barallar-nos entre nosaltres, que és el que intenten fer els españolistes i enemics de l'esperit federalista i pluralista. Per a mi el més important és mantenir la unitat que ha fet nèixer l'Estatut, entenent-nos amb els qui ens han d'ajudar. Divideix i venceràs és la consigna d'alguns.
ResponEliminaSí, és cert: no ens hauríem d'equivocar d'enemic.
ResponEliminaEn Pere Pascual m'envia un e-mail (espero que no hi hagi cap problema en fer-ho públic) que, en essència, diu:
ResponElimina"Si no vaig errat, la idea del cartell Ducados/Viada va ser del seu marxant l'Oriol Hernández, un dels homes que sap més d'art de Mataró. (...) L'edició del disseny final va ser de Manuel Contreras."